Anàlisis de formes (geometria digital)
En geometria digital, el anàlisis de formes és la disciplina que s'ocupa del processament de les figures geomètriques per a possibilitar la seua caracterisació.[1] Està relacionat en l'anàlisis estadístic de formes, i el seu propòsit és possibilitar la determinació de la coincidència entre formes i facilitar el seu reconeiximent. S'aplica exclusivament a la geometria d'un objecte, pero no al seu anàlisis estructural (que tracta sobre el comportament predible de les seues parts mecàniques).
Descripció
[editar | editar còdic]El anàlisis de formes permet la classificació (principalment automàtica) de formes geomètriques, per eixemple, usant un ordenador per a detectar objectes de forma pareguda a partir d'una base de senyes o parts que encaixen entre sí. Per a que una màquina analise i processe automàticament formes geomètriques, els objectes deuen representar-se en forma digital. Més comunament, s'utilisen representacions de contorn per a descriure l'objecte pels seus llímits (generalment, la seua envoltura externa, vore també modelació 3D). No obstant, atres representacions basades en el volum (per eixemple, la geometria constructiva de sòlits) o representacions basades en punts (núvol de punts) es poden usar per a representar les formes.
Una volta rebudes les representacions dels objectes en forma numèrica, ya siga per mig de modelació (disseny assistit per computadora), escanejat (escàner 3D) o extraent la forma d'imàgens 2D o 3D, es deuen simplificar abans de poder ser comparades. La representació simplificada a sovint es denomina descriptor de forma (o firma o chafada digital). Estes representacions simplificades pretenen almagasenar la major part de l'informació rellevant, al mateix temps que són més fàcils de manejar, almagasenar i comparar que les pròpies formes directament.
Un descriptor de forma completa és una representació que es pot usar per a reconstruir totalment un objecte original (per eixemple, per mig de la transformació a partir d'un eix mig).
Campos d'aplicació
[editar | editar còdic]L'anàlisis de formes s'usa en molts camps d'aplicació:[2]
- Arqueologia, per eixemple, per a trobar objectes similars o parts faltantes
- Arquitectura, per eixemple, per a identificar objectes que encaixen espacialment en un espai específic
- Image mèdica per a comprendre els canvis de forma en els teixits relacionats en una malaltia o com a mig auxiliar en cirugia
- Realitat virtual o modelació 3D per a identificar objectes en fins comercials i de drets de propietat
- Aplicacions de seguritat, com el reconeiximent facial
- Indústria de l'entreteniment (películes, jocs) per a construir i processar models geomètrics o animacions
- Disseny assistit per computadora i fabricació assistida per computadora per a processar i comparar dissenys de peces mecàniques o objectes de disseny
Vore també
[editar | editar còdic]- Llista de formes geomètriques
- Anàlisis espectral de formes
- Teoria discreta de Morse
- Geometria diferencial discreta
- Anàlisis topològic de senyes
- Equidimensionalidad
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Digital Geometry in Image Processing, CRC Press, 2016, pp. 287 de 318. ISBN 9781466505681.
- ↑ Perspectives in Shape Analysis, Springer, 2016, pp. 7 de 370. ISBN 9783319247267.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Leila De Floriani, Michela Spagnuolo (2007). Shape Analysis and Structuring, Springer.
- Michel C. Delfour, J. P. Zolésio (2001). Shapes and Geometries: Analysis, Differential Calculus, and Optimization, SIAM. ISBN 978-0898714890.
- Aplicació de Shape Analysis, 9.Colloque Franco-Rouman, Livres dones reanumes, Universitat de Transilvania, ISBN 978-973-598-341-3
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Análisis de formas (geometría digital)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.