Anar al contingut

Forma (figura)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Possible fusionar

Archiu:Congruent non-congruent triangles.svg
Un eixemple de les diferents definicions de forma. Els dos triànguls a l'esquerra són congruents, mentres que el tercer és similar a ells. L'últim triàngul no és similar ni congruent en cap dels atres, pero és homeomorfo.

En geometria, la forma d'un objecte físic situat en un espai, és una descripció geomètrica de la part de l'espai ocupat per l'objecte, segons lo determinat pel seu llímit exterior i sense tindre en conte la seua ubicació i orientació en l'espai, el tamany, i unes atres propietats com el color, el contingut i la composició del material. [1]

Les formes simples es poden descriure per mig d'objectes bàsics de geometria tals com un conjunt de dos o més punts, llíneas rectas, curvas, plans, figures planes (per eixemple, un quadrat o un círcul), figures sòlides (per eixemple, el gaveta o l'esfera). La majoria de les formes que es troben en el món real són complexes. Algunes formes són tan arbitràries, com les estructures de les plantes i les costes, que deuen ser analisades per mig de la geometria diferencial o els fractalés.

Definició de la forma rígida

[editar | editar còdic]

En la geometria, dos subconjunts d'un espai euclidiano tenen la mateixa forma, si un es pot transformar en l'atre per mig d'una combinació de translacions i rotacions (junts també cridats transformacions rígides), i escalamientos uniformes. En atres paraules, la forma d'un conjunt de punts és tota l'informació geomètrica que és invariante a translacions, rotacions i canvis de tamany. Tindre la mateixa forma és una relació d'equivalència, i per tant una definició matemàtica precisa de la noció de forma es pot administrar com una classe d'equivalència de subconjunts d'un espai euclidiano que té la mateixa forma.

Escepticisme filosòfic de les definicions

[editar | editar còdic]

En Menón de Platón, Sócrates pregunta a Menón quin és la definició més exacta d'una figura o forma. En mostrar la possibilitat de que hi haja més d'una definició, Sócrates demostra que una definició pot no descriure en precisió alguna cosa i que no hi ha una definició absoluta per a qualsevol cosa, incloent la forma.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Kendall, D.G.(1984).Bulletin of the London Mathematical Society.16(2)
    81–121.doi:10.1112/blms/16.2.81.
  2. Plat (1946). Meno, Forgotten Books. ISBN 1606200070, 9781606200070.