Anahita

Anahita

Archiu:Anahita Vessel, 300-500 , Sasanian, Iran, silver and gilt - Cleveland Museum of Art -

Vasija sasánida d'argent i dorat del sigle quart-sext, la qual es creu que mostra a Anahita. (Cleveland Museum of Art)

Aredvi Sura Anahita (Arədvī Sūrā Anāhitā) en la llengua avéstica, és el nom d'una figura cosmológica indo-iraní, venerada com la divinitat de les aigües, associada en la fertilitat, la virginitat, la sanación i el saber. També està considerada com una deesa de la guerra.

Personificació del planeta Venus en el zoroastrismo, el seu nom significa «sense taca». També va estar associada en la promiscuïtat sexual i la prostitució sagrada. Anahita o Anaitis en grec i Aredvi Sura Anahita (“Humida, Forta, Incontaminable”) en l'Avesta, el nom és el mateix que el d'un riu mític; açò sembla indicar una unificació de lo que originàriament varen ser dos deidades diferents.

Era una divinitat adorada i respectada pels lidios, els armenis i els perses, que sembla correspondre entre els primers a Artemisa, i entre els atres a Afrodita (és la Afrodita dels perses i armenis). Se celebraven en el seu temple les assamblees més importants i li estaven consagrades les jóvens més belles. En la seua festa es reunien els hòmens i les dònes i bevien fins a embriagarse. Segons el seu teogonía, residix en la regió dels astres, i Ahura Mazda la va destinar a velar sobre la creació. El mateix deu suprem va prescriure, entre atres preceptes, a Zaratustra l'adoració de Anahita. Dispensa la salut i viaja en un carro arrastrat per quatre cavalls blancs, alegoria del vent, la pluja, el núvol i el gebre.

Possiblement d'orige mesopotámico, el seu cult va ser important durant l'Imperi Persa, en especial en Artajerjes II, en l'época del qual se li varen erigir numeroses estàtues i temples. Cert cult a esta deesa va persistir despuix en Àsia Menor.

Vore també

• Ártemis Pèrsica

---

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anahita.