Anex:Estats d'Europa posteriors a 1815
Este anex dona una llista detallada de tots els estats ya extints (incloent títaros) que han existit en Europa des del Congrés de Viena de 1815 fins al present.[1][2]
Àmbit històric
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Congrés de Viena.
Despuix d'una ronda de negociacions, es varen acordar modificar les fronteres territorials europees i establir negociacions sobre les mateixes.[3] El congrés de Viena va tindre una duració de nou mesos en els que es va tractar assunts d'importància a nivell paneuropeo com l'impacte desestabilizador que varen tindre les guerres revolucionàries franceses, guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Romà Germànic.[4]
El principal trasfondo va ser la caiguda del Primer Imperi Francés en maig de 1814, posant fi a vinticinc anys de conflictes causats per les anexió territorials i reorganisació de varis microestats europeus. El Congrés de Viena va ser el primer d'una série de reunions internacionals que varen donar lloc al nom de "Concert d'Europa".
Estats sobirans
[editar | editar còdic]Esta és una llista de tots els Estats independents i/o títaros que varen existir des de 1815 fins al present i que a dia de hui varen desaparéixer.
| Estat | Vigència | País actual | Observacions |
|---|---|---|---|
| Alemana del Nort, Confederació | 1867-1871 | Alemània Dinamarca Bèlgica Lituània Polònia Chequia Rússia |
Primer estat federal alemà i predecessor del Imperi Alemà |
| Alemània, República Democràtica de | 1949-1990 | Alemània | També coneguda com Alemània de l'Est o Alemània Oriental. Va ser establit com a estat despuix del final de l'II Guerra Mundial i les fronteres de la qual varen coincidir en el sector soviètic. |
| Alemània, República Federal de | 1949-1990 | Alemània | També coneguda com Alemània Occidental. De la mateixa manera que la RDA, va quedar establit com a estat despuix del final de la II Guerra Mundial. |
| Anhalt, Ducado de | 1813-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Armènia, República Democràtica de | 1918-1920 | Armènia | Establit com un dels estats de la República Federativa Democràtica de Transcaucasia despuix de la dissolució temporal d'esta última. En 1922 va tornar a ser integrada com a part de la RSS de Transcaucasia. |
| Àustria, Estat Federal de | 1934-1938 | Àustria | |
| Austríac, Imperi | 1804-1867 | Àustria Croàcia Chequia Hongria Itàlia Montenegro Polònia Romania Sèrbia Eslovàquia Eslovènia Ucrània |
Primer imperi unificat baix la Casa dels Habsburgo fins a 1848, quan es va produir la sublevació hongaresa, i en 1867 el Compromís d'Hongria. |
| Austrohúngaro, Imperi | 1867-1918 | Àustria Bòsnia Croàcia Chequia Hongria Itàlia Montenegro Polònia Romania Sèrbia Eslovènia Eslovàquia Ucrània |
Estat successor de l'Imperi Austríac junt en Hongria, el qual va gojar d'autogovern baix la Casa dels Habsburgo. |
| Àustria, Primera República d'Àustria | 1919-1938 | Àustria | |
| Avar, Kanato | XIII-1864 | Rússia | El seu territori comprén l'àrea de Circasia i Daguestán. Abdós regions varen ser els últims estats en ser anexionados pel Imperi Rus: Daguestán en 1859 i Circasia en 1864. |
| Azerbaiyan, República Democràtica de | 1918-1920 | Azerbaiyan | Establit com un dels estats de la República Federativa Democràtica de Transcaucasia despuix de la dissolució temporal d'esta última. En 1922 va tornar a ser integrada com a part de la RSS de Transcaucasia. |
| Baden, Gran Ducado de | 1806-1871 | Alemània | Integrat dins de l'Imperi Alemà. |
| Banato, República del | 1918 | Hongria Romania Sèrbia |
República independent que va durar 14 dies abans de l'ocupació sèrbia. |
| Baviera, Regne de | 1806-1871 | Alemània | Integrat dins de l'Imperi Alemà. |
| Bielorússia, República Popular | 1918-1919 | Bielorússia | Es va independisar de la RSFS de Rússia, pero va tornar a ser anexionada pels Soviets russos. |
| Bohemio i Moravia, Protectorat de | 1938-1945 | Chequia | Estat títaro del III Reich durant la II Guerra Mundial |
| Bremen, Ciutat Lliure de | 1813-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Brunswick, Ducado de | 1815-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Catalunya, República de | 1931 | Espanya | Va declarar l'independència despuix de la proclamació de l'II República Espanyola. Va tornar a ser incorporada. |
| Caucas Septentrional, República de les Montanyes del | 1917-1920 | Armènia Azerbaiyan Geòrgia |
Establit com a estat despuix de la caiguda de l'Imperi Rus fins a 1920, quan va ser anexionado per la RSS de Rússia. |
| Cerdenya, Regne de | 1720-1861 | Itàlia França |
Comprén les regions de Cerdenya i Piemont. Va ser un dels històrics regnes que varen dur a l'unificació d'Itàlia. |
| Checoslovàquia, República Democràtica de | 1918-1938 1938-1939 1945-1948 |
Chequia Eslovàquia Ucrània |
Establit govern democràtic unificat entre checs i eslovacos despuix de l'I Guerra Mundial. |
| Checoslovàquia, República Popular de | 1948-1992 | Chequia Eslovàquia |
Regit per govern socialiste. Va ser part del Pacte de Varsòvia. |
| Cospaia, República de | 1440-1826 | Itàlia | Per error, una chicoteta àrea no va ser inclosa dins del tractat que establia els llímits territorials i acte seguit, la població va proclamar l'independència. Va ser anexionada prop de quatre sigles despuix per part del Estat Pontifici i Toscana. |
| Vedat Mixt | X-1864 | Espanya Portugal |
Territori neutral entre Espanya i Portugal. Va ser dividit entre abdós països en 1864. |
| Cracovia, Ciutat Lliure de | 1815-1846 | Polònia | Protectorat del Regne de Prusia, de l'Imperi Rus i Austríac. |
| Creta, Estat de | 1898-1913 | Grècia | Despuix de vàries rebelions contra l'Imperi Otomà, va obtindre l'independència. Quinze anys despuix es va integrar dins del Regne de Grècia. |
| Crimea, República de | 2014 | Ucrània (de iure) Rússia (de facto) |
Anexionado per Rússia despuix d'un referèndum no reconegut per la comunitat internacional. |
| Croàcia, Estat Independent de | 1941-1945 | Croàcia Bòsnia Sèrbia |
Estat títaro de el III Reich durant la II Guerra Mundial. |
| Dánzig, Ciutat Lliure de | 1920-1939 | Polònia | Protectorat de la Societat de les Nacions. Va ser anexionado per el III Reich durant l'invasió de Polònia. |
| Dos Sicilias, Regne de les | 1816-1860 | Itàlia | Comprén les regions de Sicília i Cerdenya. Anexionado pel Regne de Cerdenya en 1860. |
| Eslovaco, Estat | 1939-1945 | Eslovàquia Polònia |
Estat títaro de el III Reich durant la II Guerra Mundial. |
| Eslovens, Croates i Serbis, Estat dels | 1918 | Eslovènia Croàcia Sèrbia Bòsnia |
Estat independent sorgit despuix de l'I Guerra Mundial. Va ser anexionado per Sèrbia per a la creació de Yugoslàvia. |
| Finlàndia, República Democràtica de | 1939-1940 | Rússia | Estat títaro de l'Unió Soviètica durant la II Guerra Mundial. Va ser establit en el sur de Finlàndia i anexionado. |
| Fráncfort, Ciutat Lliure de | 1816-1866 | Alemània | Anexionado per Prusia en 1866 |
| Geòrgia, República Democràtica de | 1918-1921 | Geòrgia | Establit com un dels estats de la República Federativa Democràtica de Transcaucasia despuix de la dissolució temporal d'esta última. En 1922 va tornar a ser integrada com a part de la RSS de Transcaucasia. |
| Grècia, Regne de | 1832-1924 1935-1941 1944-1974 |
Grècia Turquia |
|
| Guria, República de | 1905-1906 | Geòrgia | Partix de l'Imperi Rus. |
| Hamburc, Ciutat Lliure de | 1813-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Hannover, Regne de | 1814-1866 | Alemània | En unió personal en Regne Unit fins a la proclamació de Victoria del Regne Unit com a monarca britànica en 1837. Va ser anexionado al Regne de Prusia en 1866. |
| Hesse, Gran Ducado de | 1806-1867 1867-1871 |
Alemània | El territori va quedar dividit en dos parts: la nort va passar a formar part de la Confederació Alemana del Nort mentres que la del sur es va incorporar a l'Imperi Alemà. |
| Hesse-Homburg | 1622-1866 | Alemània | Anexionado pel Regne de Prusia en 1866 |
| Hesse-Kassel | 1813-1866 | Alemània | Anexionado pel Regne de Prusia en 1866 |
| Hohenzollern-Hechingen | 1576-1850 | Alemània | Anexionado pel Regne de Prusia en 1850 |
| Hohenzollern-Sigmaringen | 1576-1850 | Alemània | Anexionado pel Regne de Prusia en 1850 |
| Irlandesa, República | 1919-1922 | Irlanda Irlanda del Nort |
Estat en reconeiximent parcial. Va declarar l'independència del Regne Unit despuix de les eleccions de 1918 en el transcurs de la Guerra d'Independència. Despuix dels acorts de pau, l'estat va quedar dividit en dos parts: l'Estat Lliure Irlandés i Irlanda del Nort, este últim com nació constitutiva britànica. |
| Illes Jónicas, Estats Units de les | 1815-1864 | Grècia | Estat protectorat i aliat del Regne Unit. Va ser successor de la República de les Illes Jónicas. |
| Illes Jónicas, República de les | 1800-1815 | Grècia | També coneguda com a República Septinsular. Fins a 1807 va estar baix sobirania de l'Imperi Otomà i posteriorment baix control del Imperi Francés. |
| Italiana, República Social | 1943-1945 | Itàlia Eslovènia Croàcia |
Estat títaro de el III Reich durant la II Guerra Mundial. |
| Itàlia Central, Províncies Unides de | 1859-1860 | Itàlia | Comprén els territoris de Toscana, Parma, Mòdena, Reggio i este de l'Estat Pontifici. Va ser el primer pas per a la reunificación de la península itálica. |
| Kuban, República Popular de | 1917-1920 | Rússia | Establit despuix de la dissolució de l'Imperi Rus i anexionado a la RSFS de Rússia tres anys despuix. |
| Lichtenberg, Principat de | 1815-1834 | Alemània | Va formar part de Saxe-Coburg fins a 1834, quan va ser cedit al Regne de Prusia. |
| Lippe, Principat de | 1123-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Lübeck, Ciutat Lliure de | 1815-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Lucca, Ducado de | 1815-1847 | Itàlia | Anexionado per Toscana |
| Massa i Carrara, Ducado de | 1473-1829 | Itàlia | Anexionado per Mòdena i Reggio |
| Mecklenburg-Schwerin | 1352-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Mecklenburg-Strelitz | 1701-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Mòdena i Reggio, Ducado de | 1814-1859 | Itàlia | Territori incorporat a les Províncies Centrals d'Itàlia. Estat predecessor del Regne d'Itàlia |
| Moldàvia, República Democràtica de | 1918 | Moldàvia Ucrània |
Establit despuix de la dissolució de l'Imperi Rus. En 1918 va ser incorporat al Regne de Romania d'acort en el Tractat de Versalles. |
| Montenegro, Principat de | 1878-1910 | Montenegro | Estat predecessor del Regne de Montenegro. |
| Montenegro, Regne de | 1910-1918 | Montenegro Sèrbia |
Regne anexionado per Sèrbia durant l'expansió de Yugoslàvia. |
| Nassau, Ducado de | 1806-1866 | Alemània | Anexionado per Prusia |
| Oldenburgo, Gran Ducado de | 1180-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Ostland, Reichskommissariat | 1941-1945 | Lituània Letònia Estònia Bielorússia |
Estat títaro de el III Reich durant la II Guerra Mundial. Conegut també com a Regió Bàltica Unida. |
| Otomà, Imperi | 1299-1923 | Turquia Grècia Bòsnia Sèrbia Romania Montenegro Albània Macedònia Bulgària |
Va ser un dels imperis més longeus d'Europa Oriental. En gran poder territorial i econòmic, despuix de la seua dissolució els seus territoris varen ser anexionados per atres estats en finalisar l'I Guerra Mundial. |
| Països Baixos, Regne Unit dels | 1815-1839 | Països Baixos Bèlgica Luxemburc |
Estat sobirà unificat en l'época napoleònica. Tan sol Luxemburc va formar part de la Confederació Alemana. |
| Parma, Ducado de | 1814-1859 | Itàlia | Incorporat en les Províncies Unides d'Itàlia Central. És un dels estats predecessors del Regne d'Itàlia. |
| Pontificis, Estats | 752-1870 | Itàlia Ciutat del Vaticà |
El territori septentrional, la Llegació de les Romañas, es va incorporar a les Províncies Unides d'Itàlia Central en 1859; els territoris de les Llegació de Marques i Umbría varen ser anexats al Regne de Cerdenya en 1860; Roma i el Lacio es varen incorporar al Regne d'Itàlia en 1870. |
| Prusia, Regne de | 1701-1867 | Rússia Polònia Alemània Dinamarca |
Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Reuss-Gera, Principat de | 1806-1918 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Reuss-Greiz, Principat de | 1778-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Rússia, RSFS de | 1917-1922 | Rússia | Establit despuix de la dissolució de l'Imperi Rus en 1917. Va ser independent fins a 1922 quan va ser integrat dins de l'Unió Soviètica, a partir d'eixe any va passar a ser el cor de l'Unió fins a la seua dissolució en 1991. |
| Sajonia-Altenburgo, Ducado de | 1826-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació. |
| Sajonia-Coburgo i Gotha, Ducado de | 1826-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació. |
| Sajonia-Coburgo-Saalfeld, Ducado de | 1699-1826 | Alemània | Emergit per a la formació de Sajonia-Coburgo i Gotha |
| Sajonia-Gotha-Altenburgo, Ducado de | 1680-1826 | Alemània | Emergit per a la formació de Sajonia-Coburgo i Gotha |
| Sajonia-Meiningen, Ducado de | 1675-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Sajonia, Regne de | 1806-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Sajonia-Weimar-Eisenach, Ducado de | 1809-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Sant Marque, República de | 1848-1849 | Itàlia | Vigent durant 17 mesos com "estat revolucionari". En base en l'estany de Venècia, va ocupar la major part del territori del Domini vaig donar Terraferma de la República de Venècia. |
| Sarre, Protectorat del | 1947-1956 | Alemània | Administrat per França fins a la seua cessió posterior a Alemània Federal. |
| Sarre, Territori de la Conca del | 1920-1935 | Alemània | Estat membre del Mandat de la Societat de Nacions. Va ser integrada dins de la República de Weimar. |
| Schaumburg-Lippe, Principat de | 1643-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Schleswig, Ducado de | 1864-1866 | Alemània Dinamarca |
Es va independisar de Dinamarca en 1864 i va ser anexionado per Prusia dos anys despuix. |
| Schwarzburgo-Rudolstadt | 1599-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Schwarzburgo-Sondershausen | 1599-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Sèrbia, Principat de | 1815-1882 | Sèrbia | Predecessor del Regne de Sèrbia. |
| Sèrbia, Regne de | 1882-1918 | Sèrbia Macedònia |
Estat predecessor del Principat de Yugoslàvia. |
| Sèrbia i Montenegro | 1992-2006 | Sèrbia Montenegro Bòsnia |
També coneguda com a República Federal de Yugoslàvia, va ser renombrado com Sèrbia i Montenegro en 2003. |
| Toscana, Gran Ducado de | 1815-1859 | Itàlia | Incorporat a les Províncies Unides d'Itàlia Central. Una de les predecessores del Regne d'Itàlia. |
| Transcaucasia, República Democràtica Federal de | 1918 | Armènia Azerbaiyan Geòrgia |
Estat sorgit despuix de la dissolució de l'Imperi Rus fins a 1922 quan va passar a formar la RSS de Transcaucasia. |
| Trieste, Territori Lliure de | 1947-1975 | Itàlia Croàcia Eslovènia |
Establit de facto en la frontera d'Itàlia en Yugoslàvia fins a 1975 despuix d'un acort en abdós estats. |
| Ucrània Carpática | 1938-1939 | Ucrània | Va ser una regió autònoma dins de Checoslovàquia fins a març de 1939 quan varen declarar l'independència. Varen ser anexionados a Hongria permaneixent baix control magiar fins al fi de la II Guerra Mundial, quan va ser cedit a l'Unió Soviètica. |
| Ucrània Occidental, República Popular de | 1918-1919 | Ucrània Polònia Eslovàquia Romania |
Estat ucranià successor despuix de la dissolució de l'Imperi Austrohúngaro. |
| Ucraniana, República Popular | 1917-1921 | Ucrània Rússia Bielorússia Polònia Moldàvia Eslovàquia |
Va proclamar l'independència de la RSFS de Rússia, pero va tornar a ser incorporada a territori soviètic. |
| URSS | 1922-1991 | Rússia Letònia Lituània Estònia Bielorússia Ucrània Moldàvia Armènia Azerbaiyan Geòrgia |
Estat successor despuix de la dissolució de l'Imperi Rus. |
| Waldeck, Principat de | 1180-1867 | Alemània | Va passar a formar part del territori de la Confederació Alemana del Nort. |
| Weimar, República de | 1919-1933 | Alemània | Primer estat democràtic alemà |
| Württemberg, Regne de | 1806-1871 | Alemània | Integrat dins de l'Imperi Alemà |
| Yugoslàvia, Regne de | 1918-1941 | Sèrbia Eslovènia Croàcia Bòsnia Montenegro Macedònia |
Estat eslau unificat despuix de l'I Guerra Mundial |
| Yugoslàvia, República Federativa Socialista de | 1944-1992 | Sèrbia Eslovènia Croàcia Bòsnia Montenegro Macedònia |
Administrat baix govern comuniste fins a la seua dissolució. Va estar compost per varis estats ètnics. |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ This information is based on the main articles on these former countries.
- ↑ http://www.progenealogists.com/germany/articles/ganatomy.htm
- ↑ Bloy, Marjie. «The Congress of Vienna, 1 November 1814 – 8 June 1815». The Victorian Web. Consultat el 9 de giner de 2009.
- ↑ Bloy, Marjie. «The Congress of Vienna, 1 November 1814 – 8 June 1815». The Victorian Web. Consultat el 9 de giner de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Estados de Europa posteriores a 1815» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.