Anar al contingut

Anex:Isòtops de cobalt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El cobalt natural (27Co) està compost d'1 isòtop estable, el 59Co. S'han caracterisat 28 radioisòtops. Els més estables 60Co en una semivida de 5,2714 anys, 57Co en una semivida de 271,8 dies, 56Co en una semivida de 77,27 dies, i 58Co en una semivida de 70,86 dies. Tots els isòtops radioactivos restants tenen semividas menors a les 18 hores, i la majoria d'estos tenen semividas de menys d'1 segon. Este element també té 11 metaestados, tots els quals tenen semividas menors a 15 minuts. Els isòtops de cobalt varien en massa atòmica entre 47Co a 75Co.

Els isòtops radiactius poden ser produïts per varis processos nuclears. Per eixemple, l'isòtop 57Co es produïx per irradiació de ciclotrón de ferro. La reacció principal implicada és la reacció (d,n) 56Fe + 2H → n + 57Co.

Us dels radioisòtops de cobalt en la medicina

[editar | editar còdic]

El cobalt 60 (60Co) és un metal radiactiu que s'utilisa en radioteràpia. Produïx dos rajos gamma en energies d'1,17 MeV i 1,33 MeV. La font de el 60Co és d'aproximadament 2 cm de diàmetro i com a resultat produïx una penombra geomètrica, fent que la vora del camp de radiació es veja borroso. El metal sol produir una pols fina, causant problemes en la protecció de la radiació. La font de 60Co és útil per al voltant de 5 anys. Després d'este punt seguix sent molt radioactivo, per lo que les màquines del cobalt han caigut desús en el món occidental, a on les linacs són comuns.

El cobalt 57 (57Co) és un metal radioactivo que s'utilisa en proves mèdiques; s'utilisa com radiomarcador per a l'absorció de vitamina B12. És útil per a la prova de Schilling.

Usos industrials dels isòtops radioactivos

[editar | editar còdic]

El cobalt 60 (60Co) és útil com a font de rajos gamma perque pot produir-se en cantitats predibles i perque posseïx una alta activitat radiactiva exponent cobalt natural a neutrons en un reactor durant un temps donat. Els usos per al cobalt industrial inclouen:

El cobalt 57 s'utilisa com a font en l'espectroscòpia Mössbauer per a mostres que contenen ferro. La desintegració de captura d'electrons de el 57Co forma un estat excitat del núcleu de el 57Fe, que a la seua volta es desintegra a l'estat fonamental en emissió d'un raig gamma. La medició de l'espectre de rajos gamma proporciona informació sobre l'estat químic de l'àtom de ferro en la mostra.

Llista d'isòtops

[editar | editar còdic]
Símbol
del nucleido
Z(p) N(n)  
Massa isotòpica (o)
 
Vida mija Procés(s) de
decaiguda[1][n 1]
Isòtop(s)
fill(s)[n 2]
Espin
i paritat
Abundància
isotòpica
Energia d'excitació
47Co 27 20 47.01149(54)# 7/2−#
48Co 27 21 48.00176(43)# p 47Fe 6+#
49Co 27 22 48.98972(28)# <35 ns p (>99.9%) 48Fe 7/2−#
β+ (<.1%) 49Fe
50Co 27 23 49.98154(18)# 44(4) ms β+, p (54%) 49Mn (6+)
β+ (46%) 50Fe
51Co 27 24 50.97072(16)# 60# ms [>200 ns] β+ 51Fe 7/2−#
52Co 27 25 51.96359(7)# 115(23) ms β+ 52Fe (6+)
52mCo 380(100)# keV 104(11)# ms β+ 52Fe 2+#
TI 52Co
53Co 27 26 52.954219(19) 242(8) ms β+ 53Fe 7/2−#
53mCo 3197(29) keV 247(12) ms β+ (98.5%) 53Fe (19/2−)
p (1.5%) 52Fe
54Co 27 27 53.9484596(8) 193.28(7) ms β+ 54Fe 0+
54mCo 197.4(5) keV 1.48(2) min β+ 54Fe (7)+
55Co 27 28 54.9419990(8) 17.53(3) h β+ 55Fe 7/2−
56Co 27 29 55.9398393(23) 77.233(27) d β+ 56Fe 4+
57Co 27 30 56.9362914(8) 271.74(6) d CE 57Fe 7/2−
58Co 27 31 57.9357528(13) 70.86(6) d β+ 58Fe 2+
58m1Co 24.95(6) keV 9.04(11) h IT 58Co 5+
58m2Co 53.15(7) keV 10.4(3) µs 4+
59Co 27 32 58.9331950(7) Estable 7/2− 1.0000
60Co 27 33 59.9338171(7) 5.2713(8) i β, γ 60Ni 5+
60mCo 58.59(1) keV 10.467(6) min IT (99.76%) 60Co 2+
β (.24%) 60Ni
61Co 27 34 60.9324758(10) 1.650(5) h β 61Ni 7/2−
62Co 27 35 61.934051(21) 1.50(4) min β 62Ni 2+
62mCo 22(5) keV 13.91(5) min β (99%) 62Ni 5+
IT (1%) 62Co
63Co 27 36 62.933612(21) 26.9(4) s β 63Ni 7/2−
64Co 27 37 63.935810(21) 0.30(3) s β 64Ni 1+
65Co 27 38 64.936478(14) 1.20(6) s β 65Ni (7/2)−
66Co 27 39 65.93976(27) 0.18(1) s β 66Ni (3+)
66m1Co 175(3) keV 1.21(1) µs (5+)
66m2Co 642(5) keV >100 µs (8-)
67Co 27 40 66.94089(34) 0.425(20) s β 67Ni (7/2−)#
68Co 27 41 67.94487(34) 0.199(21) s β 68Ni (7-)
68mCo 150(150)# keV 1.6(3) s (3+)
69Co 27 42 68.94632(36) 227(13) ms β (>99.9%) 69Ni 7/2−#
β, n (<.1%) 68Ni
70Co 27 43 69.9510(9) 119(6) ms β (>99.9%) 70Ni (6-)
β, n (<.1%) 69Ni
70mCo 200(200)# keV 500(180) ms (3+)
71Co 27 44 70.9529(9) 97(2) ms β (>99.9%) 71Ni 7/2−#
β, n (<.1%) 70Ni
72Co 27 45 71.95781(64)# 62(3) ms β (>99.9%) 72Ni (6-,7-)
β, n (<.1%) 71Ni
73Co 27 46 72.96024(75)# 41(4) ms 7/2−#
74Co 27 47 73.96538(86)# 50# ms [>300 ns] 0+
75Co 27 48 74.96833(86)# 40# ms [>300 ns] 7/2−#
  1. Abreviatures:
    CE: Captura electrònica
    TI: Transició isomérica
  2. Negreta per als isòtops estables
  • Els valors marcats en # no es deriven purament de les senyes experimentals, sino de les tendències sistemàtiques. Els espin d'assignació dèbils s'inclouen entre paréntesis.
  • Les incertituts es donen en forma concisa entre paréntesis despuix dels últims dígits. Els valors d'incertitut indiquen una desviació estàndar, llevat la composició isotòpica i el pes atòmic atòmic estàndart del IUPAC, que utilisen incertituts expandides.
  • Les masses de nuclidos s'obtenen de la Comissió de el IUPAC sobre Símbols, Unitats, Nomenclatura, Masses Atòmiques i Constants Fonamentals (SUNAMCO).
  • Les abundància dels isòtops s'obtenen de la Comissió de el IUPAC sobre Abundància d'Isòtops i Pesos Atòmics (CIAAW).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Universal Nuclide Chart». nucleonica.
  • Masses d'isòtops de:
    • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).729
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.
  • Composició isotòpica i masses atòmiques estàndar de:
    • J. R. de Laeter, J. K. Böhlke, P. De Bièvre, H. Hidaka, H. S. Peiser, K. J. R. Rosman and P. D. P. Taylor(2003).75(6)
683–800.doi:10.1351/pac200375060683.
2051–2066.doi:10.1351/pac200678112051.
  • Vida mija, espin, i senyes d'isòmers seleccionats de les següents fonts:
    • G. Audi, A. H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon(2003).729
3–128.doi:10.1016/j.nuclphysa.2003.11.001.

Referències

[editar | editar còdic]