De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llista de noms d'animals i plantes en muniche (Michael 2009):
| Muniche |
Espanyol
|
| ankyá'a |
espècie de pelejo chic i blanc
|
| chájnutü |
mona tocón
|
| chámpi |
rat penat
|
| chazhtújünü |
mona negra, machín negre
|
| chújnü |
chosna
|
| chúpi |
sajino
|
| chu'kí'i |
mona flare; mona blanca, machín blanc
|
| hínu |
gos
|
| hiñú'o |
chachorro, perrito
|
| íita |
gose formiguer gran, wauniro
|
| kúchi, kuch |
chancho
|
| kyú'haña'a |
tigre menut
|
| má'a |
espècie de pelejo gran i colorat
|
| má'çu |
venado
|
| minjí'ü |
espècie de farda chiquita
|
| nújümü |
carachupa
|
| pásta |
sachavaca
|
| píñu |
mona vedat, mona aullador
|
| pí'cha |
rabosot
|
| pyí'ji |
pichico
|
| smúki |
musmuque
|
| sná'pumu |
ronsoco
|
| spú'o |
espècie de farda
|
| tdáana |
huangana
|
| tsa'té'tsa |
bufeo
|
| tsdǘ'ü |
rata; rates i rates de casa
|
| tsé'çu'o |
añuje menut
|
| tsé'zhu |
añuje
|
| tu'hana |
tigre, yanapuma
|
| wachpí'i |
espècie de pelejito molt chic
|
| wáka |
vaca
|
| wátu |
rata, sachacuy; s'usa este terme per a rates i rates selvades
|
| zhapnájma |
yungunturu, carachupa mama
|
| zhíipsü |
achuni
|
| zhnǘrü |
majás, picuro
|
| zhtútu |
cuy
|
| Muniche |
Espanyol
|
| achúzhki'i |
uchpa loro
|
| añí'i |
panguana, espècie de perdiu
|
| chácha'a |
pollet
|
| chá'kyü'ü |
shamiro, tipo de loro
|
| chmáada |
pucacunga
|
| chmüyǘ'ü |
coloma
|
| chñíki'i |
picaflor
|
| chñuñú'o |
oroneta
|
| chúcha'a |
pihuicho, tipo de lorito vert que és molt comú com a mascota
|
| chuñá'a |
paucara, paucar gran
|
| chú'wi |
loro pijuayero
|
| gichnúnu |
yungururu, tipo de perdiu
|
| itwǘjma |
gall
|
| jné'pa |
yana yuto, espècie de perdiu menut de color obscur
|
| jpápa |
ànet
|
| káka |
gallina
|
| kípu |
tohuayo, espècie d'au nocturn
|
| kí'ha |
chicua
|
| mikaráwa |
pava del mont, pavo
|
| nú'o |
lechuza, cucarachero
|
| pápa |
gallinazo
|
| pkyú'zhu |
trompetero
|
| snúku |
garza
|
| spéena |
paujil
|
| speyú'o |
tipo de gavilà
|
| tnánstü |
carpintero
|
| tsitsútü |
chichiriki, espècie d'au negre conegut per menjar la dacsa i atres plantes de la chacra
|
| tüdá'wa |
pollet sense plomes
|
| újpa |
tipo de loro
|
| úpa |
pinsha
|
| úuknu |
umpalillo
|
| ǘ'mkaka |
manacaracu
|
| wawí'i |
guacamayo
|
| wiwichtípi |
tipo de gavilà negre grandecito
|
| wí'ki'i |
huishuinchu, bruta gavilà
|
| Muniche |
Espanyol
|
| aukǘ'ü |
shinguito, mosca
|
| chihí'i |
espècie de mosca chiquita
|
| chí'hu |
isula
|
| chpí'i |
grill
|
| chuí'i |
avespa
|
| fá'chi |
sitaraco, tipo de formiga
|
| hnu |
cuc de zancudo, espècie de cuc que es troba en la pell dels animals i de les persones; es transmet per mig de zancudos
|
| jpú'o |
alacrán
|
| kníni |
perrito de deu, espècie de grillito subterràneu
|
| kñíñi |
chicharra
|
| kta |
tábano, espècie de mosca gran en una picadura dolorosa
|
| kü'háda |
formiga
|
| kypi |
garrapata
|
| ñu |
poll
|
| pañá'a |
manta blanca, espècie de mosca molt menuda que pica
|
| púsa |
curuhuince
|
| pú'pi |
palometa
|
| el seu'té'pa |
chinche
|
| té'pa |
panderola
|
| trakú'o |
espècie d'abella negra que no pica i fecunda les palmeres yarina i coco en polen
|
| tsma |
zancudo
|
| tsnáama |
espècie d'abella; la colmena d'eixa abella
|
| tsúnsupa |
isango, tipo d'insecte paràsit roig pequeñito que infesta la pell
|
| tsutsú'o |
espècie de mosca chiquita que chupla sanc
|
| zhápda, zhapdá'a |
comején
|
| Muniche |
Espanyol
|
| cháküpü |
apacharama, espècie de pal la corfa del qual es trau i es crema per a que les seues cendres es mescle en argila per a fer tinajas i plats
|
| chí'ta |
tabac
|
| chuéça'a |
shicshi ishanga, la més menuda de les dos varietats d'ishanga utilisada per a ishanguear a persones; té flors blanques, i no té espines en la seua talle
|
| çmí'i |
piripiri, una classe de plantes medicinals
|
| çuá |
cotó
|
| çu'pwí'i |
copal, una espècie d'arbre que produïx una resina que es recolecta per a usar com a alquitrà i per a cremar com a font de llum
|
| imájpü |
barbasco, una planta les raïls de la qual s'usen com a verí per a fer peixca
|
| jné'tsü |
achiote, tipo d'arbre que dona fruts la massa roja dels quals s'usa per a pintar el cos i per a teñir
|
| mámça |
herba
|
| mázhpü |
chambira, tipo de palmera
|
| mázhpüna |
fibra de chambira
|
| mazhpünístü'ü |
huayo de chambira
|
| pí'kya |
fongo
|
| snápzhu |
canya brava
|
| sta |
huito
|
| túna'a |
huicungo, espècie de palmera (Astrocaryum)
|
| ú'japü |
patiquina, tipo de planta en fulls grans, sembrada en l'horta, que crema la pell si es toca el full
|
| wáki |
achku ishanga, la més gran de les dos varietats d'ishanga utilisades en tractaments chamánicos; té flors rojitas i espines en la seua talle
|
| weelístü |
airambo
|
| zhní'ça |
yarina, tipo de palmera
|
| zhniwǘsti |
pepa de yarina
|
| zhú'o |
huayo de yarina
|
| Muniche |
Espanyol
|
| chasmǘ'ü |
cocona
|
| chuáwaku'o |
charapilla, tipo d'arbre en frut comestible
|
| íka |
palta
|
| kímpa'a |
shimbillo, tipo d'arbre que produïx fruts verdosos]], llarcs i primes que són comestibles
|
| kiná'a |
caimito, arbre cultivat en fruta comestible; el clafoll de la fruta produïx una resina molt pegasosa
|
| kiñá'a |
sachamangua (Grias peruviana), tipo d'arbre que produïx una fruta comestible paraceda al mànec pero té una carn dura
|
| kǘpüña'a |
pa d'arbre (Artocarpus)
|
| lalançá'a |
taronja
|
| maapuñí'i |
macambo, un frut dolç, groc i gran
|
| páwa |
casho
|
| pu'útna |
zapote, tipo d'arbre en frutes comestibles
|
| tanshelína |
mandarina
|
| tpü |
pinya
|
| tsa'tsára |
llima
|
| uchmí'i |
fique huayo, tipo d'arbre en fruts comestibles semblats al maní
|
