Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Egipte
Bens culturals i naturals
[editar | editar còdic]Egipte conta actualment en els següents llocs declarats com Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco:
| Menfis i la seua necròpolis - Zones de les piràmides des de Guiza fins a Dahshur | |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: | |
| Zona de protecció: 16.359 ha. | |
Entorn a la capital de l'Antic Imperi egipcíac subsistixen extraordinaris monuments funeraris: tombes rupestres, mastabas delicadament ornamentadas, temples i piràmides. Menfis era considerada en l'Antiguetat una de les Sèt Maravelles del Món. (UNESCO/BPI)[1]
|
| Antiga Tebas i les seues necròpolis | |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: | |
| Zona de protecció: 7390 ha. Zona de respecte: 444 ha. | |
Tebas, la ciutat del deu Amón, va ser la capital d'Egipte en temps dels imperis Mig i Nou. El lloc comprén els temples i palaus de Karnak i Luxor, aixina com les necròpolis del Valle dels Reis i la Vall de les Reines. Tots estos monuments són testimonis impressionants de l'apogeu de la civilisació egipcíaca. (UNESCO/BPI)[2]
|
| Monuments de Nubia, des d'Abu Simbel fins a Philae | |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Archiu:Governadorat d'Aswan.png Governació de Asuán | |
| Zona de protecció: 374 ha. | |
Nubia és una zona arqueològica excepcional, fitada per monuments admirables com els temples de Ramsés II en Abu Simbel i el santuari de Isis en Philae, que varen ser salvats de la riuada del Nilo provocada per la construcció de l'assut de Asuán, gràcies a una campanya internacional favorida per la UNESCO que va començar en 1960 i va finalisar en 1980. (UNESCO/BPI)[3]
|
| Archiu:Cairo-Moskee Sultan Hassan - Moskee ar-Rifai.jpg | El Caire històric |
| Be cultural inscrit en 1979. | |
| Localisació: Archiu:Flag of Cairo.svg Governació d'El Caire | |
| Zona de protecció: 524 ha. | |
Circundada per l'aglomeració moderna, la ciutat islàmica d'El Caire és una de les més antigues del món, en els seus renombradas mesquites, madrazas, banys de vapor públics i fonts. Fundada en el sigle X, va aplegar a ser el centre del món islàmic, alcançant el seu màxim esplendor en el sigle XIV. (UNESCO/BPI)[4]
|
| Archiu:Abu Mena Ancient Monastery 04.JPG | Abu Mena |
| Be cultural inscrit en 1979, en perill des de 2001. | |
| Localisació: Archiu:Flag of Alexandria.svg Governació d'Aleixandria | |
Ciutat santa paleocristiana, Abu Mena va ser edificada sobre la tomba del màrtir Menas d'Aleixandria, mort en l'any 296 d.C. Es conserven l'iglésia, el batisteri, les basíliques, els edificis públics, els carrers, els monasteris, les vivendes i els tallers. (UNESCO/BPI)[5]
|
| Archiu:Saint Catherine's Monastery (Sinai-2005).jpg | Zona de Santa Catalina |
| Be cultural inscrit en 2002. | |
| Localisació: Archiu:Governadorat de Sinai del sud.png Governació de Sinaí del Sur | |
| Zona de protecció: 60.100 ha. | |
El monasteri ortodox de Santa Catalina està situat al peu del Mont Horeb, a on Moisés va rebre les Taules de la Llei segons l'Antic Testament. Els musulmans veneren també esta montanya en el nom de Jebel Musa. La regió és sagrada per a tres grans religions del món: el cristianisme, l'Islam i el judaisme. El monasteri va ser fundat en el sigle V de nostra era i és el més antic de la cristiantat que ha conservat la seua funció primigènia. Tanca coleccions extraordinàries de manuscrits cristians i icons antics. El escabroso paisage montanyós circumdant, que emmarca a la perfecció el monasteri, alberga numerosos llocs arqueològics i religiosos. (UNESCO/BPI)[6]
|
| Archiu:Dorudon fossil at Wadi El-Hitan, Egypt, March 2008.jpg | Wadi Al-Hitan (Valle de les Ballenes) |
| Be natural inscrit en 2005. | |
| Localisació: Archiu:Governadorat de Faium.png Governació de Fayún | |
| Zona de protecció: 20.015 ha. Zona de respecte: 5885 ha. | |
El lloc de Uadi Al Hitan –la Vall de les Ballenes– està situat en el desert occidental d'Egipte i posseïx inestimables restants fòssils de arqueocetos, cetáceos d'un orde específic antiquíssim, hui en dia extinguit. Els fòssils de les ballenes de Uadi Al Hitan són testics d'una important etapa de l'evolució de les espècies: el pas d'estos mamífers –que vivien en un mig terrestre– a la seua vida actual en el mig oceànic. Este lloc és el més important del món en el seu gènero per a comprendre eixa etapa de l'evolució dels cetáceos, ya que els vestigis existents són un viu exponent de la seua forma de vida durant la transició de la terra a el mar. El número, la concentració i la calitat dels fòssils, aixina com la seua accessibilitat i emplaçament en un paisage protegit de gran bellea, fan del lloc un lloc excepcional per tots els conceptes. Les ballenes fòssils de Uadi Al-Hitan pertanyen al grup de arqueocetos més jóvens, és dir els que es trobaven en l'última fase de pèrdua dels seus membres posteriors. Atres fòssils del lloc permeten, ademés, reconstruir en el mig ambient i les condicions ecològiques de l'época. (UNESCO/BPI)[7]
|
Patrimoni cultural immaterial
[editar | editar còdic]Actualment Egipte té dos elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial:
| L'epopeya Al-Sirah al-Hilaliyyah | |
| Be immaterial inscrit en 2008 (originalment proclamat en 2003). | |
| Archiu:Flicker-Tahtib1.jpg | El tajtib, joc en bastons |
| Be immaterial inscrit en 2016. | |
Antigament, el tajtib es considerava en Egipte un art marcial. Hui en dia s'ha convertit en una activitat lúdica, si be subsistix encara una part del simbolisme i dels valors d'antany que estaven vinculats a la seua pràctica. Representat davant un públic, el tajtib consistix en un enfrontament breu i sense violències entre dos adversaris que blanden un bastó al són d'una música folklòrica. Este joc exigix un gran domini de sí mateixa per part dels combatents, tenint en conte que està prohibit colpejar a l'adversari. Este art tradicional ho practiquen hòmens jóvens i madurs pertanyents en la seua majoria a les comunitats saidis de l'Alt Egipte, especialment en les zones rurals a on els seus habitants ho eixerciten diàriament i a on es considera un símbol de virilitat. Les regles del joc es basen en valors com el respecte mutu, l'amistat, el corage, la força, la caballerositat i l'orgull. El tajtib es practica en contexts socials tant públics com a privats. A voltes s'organisen competicions per a atraure a nous jugadors, o es disputen tornejos entre diferents províncies que poden aplegar a durar fins a una semana aproximadament. Esta pràctica cultural tradicional es transmet a qualsevol que vullga deprendre-la por intermedio de els membres de la família o els veïns. El mestrage tècnic adquirit imbuye confiança als que participen en el tajtib i el fet de representar-ho davant les seues comunitats els conferix un sentiment d'orgull. Este joc contribuïx també a estretir els vínculs familiars i propiciar les bones relacions entre les comunida (UNESCO/BPI)[8]
|
| Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en Egipte. *Monuments nubios d'Abu Simbel a File. |
Llista indicativa
[editar | editar còdic]L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. Egipte, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta l'1 de febrer de 2021,[9] ha presentat els següents 34 llocs:
| Archiu:Port of Nuweiba.jpg | Castell de Newibah
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:MinyaNorth.jpg | Menia
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Dahab Beach.jpg | Dahab
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Aqaba Castle.jpg | Illa del Faraó
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Falta imagen UNESCO Material (ancho).svg | Wadi Feiran
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Falta imagen UNESCO Material (ancho).svg | Monasteri de Raithu
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Falta imagen UNESCO Material (ancho).svg | Fortalea del-Gendi
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Faiyum Oasis by Zorbey Tunçer.jpg | El Fayum: Kom Aushim (Karanis), Dimai (Soknopaiounesos), Qasr Qarun (Dionysias), Batn I hrit (Theadelphia), Byahma-Medinet el Fayoum (Cocodrilópolis o Arsinoe), Abgig-Hawara, Seila-Medient Madi (Narmouthis), Umm el-Breigat (tebtunis)
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Flickr - archer10 (Dennis) - Egypt-12B-027.jpg | Àrea arqueològica de Dahshur
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Dendera Tempel 48.jpg | Temple de Hator construït per Ramsés III
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Nile River and delta from orbit.jpg | Zona dels llocs arqueològics del nort de Sinaí
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:SerabitSouthernPart.jpg | Temple de Serabit el-Khadim
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Siwaoasis.JPG | Àrea arqueològica de Siwa
Be cultural Propost l'1 de novembre de 1994 |
| Archiu:Ras Mohammed Mangrovie.JPG | Ras Mohammed
Be natural Propost el 22 de giner de 2002 |
| Archiu:Lago Karun es.png | Àrea del jebel Qatrani, reserva natural del llac Qarun
Be mixto Propost el 10 de febrer de 2003 |
| Archiu:Sand Dunes (Qattara Depression).jpg | Paisages del Gran Desert
Be natural Propost el 12 de juny de 2003 |
| Archiu:Eastern-desert-mountain-range-Qena.jpg | Cadenes montanyoses
Be natural Propost el 12 de juny de 2003 |
| Archiu:Wadi el Gemal National Park Abu Ghusun1.jpg | Wadis del desert
Be natural Propost el 12 de juny de 2003 |
| Archiu:Falta imagen UNESCO Material (ancho).svg | Rutes de migració d'aus
Be natural Propost el 12 de juny de 2003 |
| Archiu:Siwa Oasis 3.JPG | Menuts oasis del sur, el desert de l'Oest
Be natural Propost el 12 de juny de 2003 |
| Archiu:RashidStMarkChurch.jpg | Barris històrics i monuments de Rosetta/Rashid
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Archiu:Faiyum Oasis by Zorbey Tunçer.jpg | Oasis de Fayum, restants hidràulics i antics paisages culturals
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Archiu:Nakhl.jpg | La fortalea An-Nakhl, una etapa en el pelegrinage a La Meca
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Archiu:Aqaba Castle.jpg | Dos ciutadelles en Sinaí del periodo saladino (El-Gendi i l'Illa del Faraó)
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Archiu:Deir as Suriani.jpg | Els monasteris del Desert aràbic i Wadi Natrun
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Archiu:Nilometer Rhoda Island Cairo June 1966.jpg | Nilómetro de Roda en El Caire
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Archiu:Amarna North Palace 02.JPG | Necròpolis del Mig Egipte, des del periodo del Imperi Mig al romà
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Archiu:Dendera Temple.jpg | Temples faraònics de l'Alt Egipte des del periodo helenístico al romà
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Archiu:Osireion.jpg | Abidos, ciutat de pelegrinage dels Faraons
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 |
| Aleixandria, els restants antics i la nova biblioteca
Be cultural Propost el 28 de juliol de 2003 | |
| Archiu:Falta imagen UNESCO Material (ancho).svg | Dababiya
Be natural Propost el 24 de juliol de 2008 |
| Archiu:Falta imagen UNESCO Material (ancho).svg | Observatori d'Helwan
Be mixto Propost el 3 de març de 2010 |
| Archiu:Kharga Oasis by Hanne Siegmeier.jpg | Oasis del Kharga i menuts oasis meridionals
Be mixto Propost el 3 de setembre de 2015 |
| Archiu:The Egyptian Museum.jpg | Museu Egipcíac d'El Caire
Be cultural Propost l'1 de giner de 2021 |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Menfis i el seu necrópolix- Zones de les piràmides des de Guiza fins a Dahshur
- ↑ Antiga Tebas i les seues necròpolis
- ↑ Monuments nubios d'Abu Simbel a File
- ↑ El Caire històric
- ↑ Abu Mena
- ↑ Zona de Santa Catalina
- ↑ Wasi Al-Hitan (Valle de les Ballenes)
- ↑ «El tajtib, joc en bastons» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 6 de decembre de 2016.
- ↑ Llesta indicativa d'Egipte
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Egipte.- UNESCO Patrimoni de l'Humanitat en Egipte (en anglés)
- UNESCO Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en Egipte (en espanyol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Patrimonio de la Humanidad en Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.