Angelos (mitologia grega)

En la mitologia grega, Angelos (en grec Ἄγγελος, Ángelos, «mensager») era una filla de Zeus i Hera, associada a una deesa ctónica. La figura de Angelos és citada pel escoliasta en una série de rars mits relatius al naiximent d'Hécate, lo que permet pensar que Angelos era una faceta de Hécate com a mensager.

La seua història apareix en un escolio del segon Idili de Teócrito que s'atribuïx al dramaturc Sofrón, i diu aixina:

«Hera, havent-se gitat en Zeus, va concebre una chiqueta a la que varen cridar Angelos. Va ser criada per nimfes a que el seu cuidat el seu pare havia confiat. Un dia va furtar els ungüents de la seua mare Hera, que feyen que el rostre resplandeciera, i li'ls va entregar a Europa, filla de Fénix. Hera va enfurir en enterar-se i va voler castigar-la. Angelos es va amagar, primer en la casa d'una dòna que havia donat a llum i després entre uns hòmens que duyen un cadàver. Hera es va negar anar a estos llocs, per lo que Zeus va ordenar als cabiros que netejaren a Angelos. Varen realisar el rito de purificació en les aigües del llac Aquerusia en el inframundo. En conseqüència, va rebre el món els morts com el seu regne d'influència, i se li va assignar l'epítet Idilio ("del inframundo")».

Donada la procedència de Sofrón, Angelos va poder ser una deidad nativa de Sicília que va ser assimilada a Hécate i Artemisa. Segons Hesiquio, Angelos era un epítet d'Artemisa en Siracusa, sent que Artemisa com a deesa de la lluna es va identificar en Hécate. Angelos pertanyia tant al món superior com al inframundo, similar a la posició de Perséfone. Angelos es vincula en la funció i potser en la reputació d'Hermes com a mediador entre el inframundo i el món superior (Hermes ἄγγελος Φερσεφόνης).

Ences externs

• Enciclopèdia de Mitologia Grega i Romana (i Antiguetat Clàssica)

Vore també

• Angelia