Angostura trifoliata
_BHL5878501.jpg){kind=link}
Angostura trifoliata, coneguda com angostura, cuspa, galipea o chuspa és una espècie de planta fanerógama de la família de les rutáceas. És considerada una planta medicinal. La seua corfa és usada pels seus principis amarcs. És un arbre originari de Sudamérica (Veneçola).
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre d'uns 15 a 25 m d'altura en fulls trilobuladas de fins a 6 dm de llarc, de desagradable i picosa fragància, sobre llarcs pecíols; les hojillas són ovo-lanceoladas, sésiles, puntagudes i posseïxen punts blancs en el fes.
Les florés sorgixen en llargues arracades axilars, de color blanc i en penachos vellosos en la part exterior. La corfa és de color marró-gris, no obstant, és utilisa en un número d'atres amarcs aromàtics, tals com a amarcs de Abbott.
Farmacognosia
[editar | editar còdic]- Història
Esta planta ya era coneguda en Espanya i Europa per diversos botànics, la major difusió va ser a partir dels capuchinos catalans de Angostura (Orinoco-Caroní), que l'exportaven als seus convents d'Espanya.[1]
Quan Humboldt i Bonpland varen visitar estes missions dels capuchinos varen poder comprovar que la verdadera corfa de angostura l'obtenien els monges a partir de Angostura trifoliata. Humbold va recomanar batejar el nom de la planta en el del seu amic Bonpland (d'ahí el nom Bonplandia trifoliata).[2]
- Usos medicinals
La planta angostura (Angostura trifoliata) té forma similar a un arbust i ha segut estudiada pel seu potencial antibiòtic i activitat citotóxica (destruïx les cèlules). Es considera que la seua corfa és la font principal d'estes propietats medicinals.
- S'usa com tònic amarc, herba aromàtica, estimulant respiratori, estomacal, febrífugo, carminativo. En dosis altes també és alguna cosa vomitiva i laxante (antidiarreicos i antiespasmódicos).
- En tractaments de gastritis cròniques, dispèpsia, falta de gana, hipoacidez gàstrica.
- Els indis fan us de la corfa en pols de aspersión en l'aigua, que s'utilisa per a atordir als peixos.
Encara que el arbre de angostura i el licor amarc de Angostura® compartixen (casi) el mateix nom, el licor amarc va ser nomenat en honor a la ciutat d'Angostura, Veneçola, és dir, que la fòrmula propietària no estaria fent us en els seus ingredients de Angostura trifoliata.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Angostura trifoliata va ser descrita per (Willd.) T.S.Elias i publicat en Taxon 19:575. (1970)[4]
- Sinonímia
|
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: angostura, Angostura, cuspa, cuspare, quina,[5] galipea o chuspa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Alexander Walker (1822). [1], Baldwin, Cradock i Joy, pp. 688–.
- ↑ (2 de juny de 2011) [2], Cambridge University Press, pp. 769–. ISBN 978-1-108-02797-7.
- ↑ «Natural standard». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2014. Consultat el 19 d'octubre de 2009.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Angostura trifoliata en Tròpics
- ↑ 5,0 5,1 «Angostura trifoliata». Departament d'Agricultura dels Estats Units: Germplasm Resources Information Network (GRIN). Consultat el 19 d'octubre de 2009.
- ↑ Angostura trifoliata en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Angostura trifoliata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.