Anar al contingut

Anisolepis undulatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El camaleoncito estriado (Anisolepis undulatus) és una espècie del gènero de fardachos trepadores Anisolepis, de la família Polychrotidae. Habita en el centre-este d'Amèrica del Sur.

Noms vulgars

[editar | editar còdic]

Ademés de camaleoncito estriado, també és denominat comunament fardacho arborícola estriado, fardacho arborícola ondulat, fardacho de Punta Lara, lagartija dels arbres, etc.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1834 pel zoólogo A. F. A. Wiegmann baixe el nom científic de Laemanctus ondulatus.[2]

En l'any 1895 Juliol Koslowsky descriu Anisolepis bruchi, basant-se en un eixemplar colectado en decembre de 1894 per Carlos Bruch sobre uns arbustos en la selva de Punta Lara, en la ribera bonaerense del Riu de l'Argent.[3] Esta nova forma va ser passada a sinonímia en 1896.

Per a alguns autors les integrants de Anisolepsis deurien ser colocades en les famílies Leiosauridae o en Iguanidae.[4]

La localitat tipo és: «São Lourenço do Sul del Sur, Brasil». L'holotip és: Museu de Zoologia de Berlín (ZMB) N.º 497.

Etimologia

La etimologia deriva del idioma grec, a on el terme genèric, Anisolepis, deriva de anisos que significa 'desigual' i lepis que significa 'escama', en referència a l'heterogeneïtat de la escamación. L'epítet específic undulatus significa 'ondulat', en alusió a el “zig-zag” del seu patró cromàtic dorsal.

Característiques

[editar | editar còdic]

El seu cos medix entre 7 i 9 cm de llarc entre morro i cloaca. La seua coa medix 18 cm en la femella i 18,5 cm en el macho. El cap és menut, terminada en punta roma. L'obertura auditiva gran permet diferenciar-ho de A. longicauda.[1]

L'adult pot posseir dos patrons de coloració.[1]

Patró iheringi

Sobre un color general pajizo o castanyer, presenta color marró en zig-zag en taques triangulars més obscures a abdós costats de la llínea lateral, creant aixina una banda ondulada.

Patró bruchi

Des del cap fins a l'esquena presenta estrías obscures i clares sobre una banda grisa pàlida i una atra banda grisa obscura la qual és travessada per una llínea de color negre.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Habita en el sur del Brasil, Uruguay, i la Argentina.[5][4]

En Brasil només es coneix d'una localitat: São Lourenço do Sul, en la ribera occidental de la estany dels Ànets, en l'estat de Riu Gran del Sur. Allí es presenta en el patró de coloració iheringi.

En l'Uruguay es troben la majoria de les localitats de l'espècie. Primitivamente citat para Paysandú, va ser trobat en vàries localitats del centre-este i surest de la república.[6][7]


Finalment, també va ser capturat en l'àrea centre-este de l'Argentina, en el nordest de la província de Buenos Aires, sobre la base d'un únic registre de finals de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en la selva marginal de Punta Lara, en el sector nordest de Buenos Aires. Possiblement hi hauria un atre registre en Santa Fe.[1]

Tant en l'Uruguay com en l'Argentina només es presenta el patró de coloració del tipo bruchi.

En raó de la seua coloració críptica i comportament secretivo, molts detalls de la seua biologia permaneixen ignorats. Se sap que front a una amenaça produïx un bufido obrint la boca i exhibint les seues comissures, les que presenten una coloració groc forta.[8]

Conservació

[editar | editar còdic]

Este fardacho es troba categorizado a nivell internacional com Vulnerable. Esta espècie ha segut categorizada en l'Argentina com a “espècie amenaçada”.[9] Chébez va recomanar elevar el seu grau de categorisació a en Perill o en perill crític.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Chébez, Juan Carlos (2008). Els que es van. Fauna argentina amenaçada. Tom I: amfibis i reptils, 1ra. Edició edició (en espanyol), Buenos Aires, Argentina: Ed.Albatros, pp. 320.
  2. Wiegmann,A. F. A. (1834). Herpetologia Mexicana, seu descriptio amphibiorum novae hispaniae , quae itineribus comitis de Sack, Ferdinandi Deppe et Chr. Guil. Schiede im Museum Zoologicum Berolinense Pervenerunt. Pars primera, saurorum species. Berlin, Lüderitz, iv + 54 pp.
  3. Koslowsky, J (1895). Dos noves Lagartijas de la Província de Buenos Aires. Rev. Mus. L'Argent 6: 417-420.
  4. 4,0 4,1 Anisolepis undulatus Reptile database. Consultat el de maig de 2013.
  5. Etheridge, R. and Williams, I. I. (1991). A Review of the south american lizard genera Urostrophus and Anisolepis (Squamata: Iguania: Polychridae). Bulletin of the Museum of Comparative Zoology 152(5): 317-361.
  6. Prigioni, C.; C. Borteiro; and F. Kolenc (2011). Amphibia and Reptilia, Quebrada dels Cuervos, Departament de Trentatrés, Uruguay. Check List 7 (6): 763-767.
  7. Achaval, F. & Olmos, A. (1997). Amfibis i Reptils de l'Uruguay. Serie Fauna n.1. Barreiro i Ramos S.A., Montevideo.
  8. Etheridge, R.; and Williams, I. (1991). A review of the South American lizard genera Urostrophus and Anisolepis (Squamata: Iguania: Polychrotidae). Bulletin of the Museum of Comparative Zoololgy 152 (5): 317-361.
  9. Àvila, L.; Montero, R.; & Morant, M. (2000). Categorisació de les lagartijas i anfisbaenas d'Argentina: 51 - 74. En: Lavilla, I. O.; Richard, I.; Scrocchi, G. J. (eds.) Categorisació dels amfibis i reptils de la República Argentina. Associació Herpetológica Argentina (AHA), Tucumán, Argentina.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons