Anar al contingut

Annobón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:San Antonio de Palé Airport SDV-1.jpg
Annobón


Annobón o Anobón[n. 1] és la menor i la més alluntada del continent de les illes del golf de Guinea, i conforma la província de Annobón pertanyent a Guinea Equatorial.[2][3] El seu territori és reclamat per la República de Annobón, que va declarar la seua independència en 2022 i carix de reconeiximent internacional.[4]

Situació

[editar | editar còdic]

Prop de la costa africana del oceà Atlàntic, propenca al equador, en el golf de Guinea, al sur de Sant Vaig prendre i Príncip, a 335 km de la costa de Gabon, el lloc continental més propenc. Front a la desembocadura del riu Ogüé, les aigües del qual eixercixen influència en les derives cap a l'illa. És l'única regió de Guinea Equatorial que es troba en l'hemisferi sur.[5]

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Dobra godina 1020.jpeg
Image presa per satèlit de l'illa, any 2013.

És una illa volcàica de forma allargada i ovalada que consistix en una gran roca basáltica molt peñascosa i varis illots rocosos, tot entorn a uns 2,5 km de la mateixa.
Va sorgir fa 4,8 millons d'anys, en el Terciario, i l'última activitat volcànica va ser fa menys de 100 000 anys. El pico més alt és el Quioveo que posseïx 598 m s. n. m. L'altura des del llit marí és d'aproximadament 4200 m. Posseïx una superfície de 18 km². Té 6 km de llarc i 3 km d'ample.

Té rieres com l'Aigües Clares, que com el seu nom indica és d'aigua fresca i potable. Posseïx un cràter convertit en estany, (llac Mazafin, A Pot o Crater Lake en mapes en anglés) de 600 m de llongitut per 400 m d'esgambi, en el centre de l'illa. Contrasten penya-segats i tossals quebrats, costes i secs abruptes per un costat i belles valls i unes poques cales d'arena dorada com les del Carib, per l'atre.

La pujada i baixada de les mareas fan aparéixer i desaparéixer llargues plages arenenques i fondos marins rocosos i plens de peix.
La humitat de relleu aumenta la frondosidad de la vegetació hidrófila, des de la costa cap a l'interior, en algunes variacions. La partix nort de l'illa, en una menor precipitació, presenta un paisage semiárido que durant l'estació de pluges es cobrix d'extenses formacions herbáceas de gramíneas. El sur, somés als vents humits, és un hàbitat de selva humida equatorial incloent plantacions abandonades de cocoteros, cacaotals i cafetales que cobrixen el 75 % de la superfície. Entre els 400 i els 500 metros, la temperatura és més agradable per als europeus.

En les parts altes, la zona freda entorn als picos Quioveo (598 m s. n. m.) i Santa Mina, trobem un bosc montano, sempre mullat pel rocío, que solament freqüenta la població per a arreplegar llenya. Tots estos boscs i selves són alguna cosa distints als equivalents en el continent i les atres illes del golf. No es posseïxen senyes, pero l'utilisació de llenya i la transformació del bosc en cultius podrien haver transformat la coberta original de forma significativa.

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>