Annona purpurea
Annona purpurea, cridada comunament manirote, soncoya, sincuya, chincuya, cap de negre o toreta, és una espècie de la família Annonaceae distribuïda per Centroamérica i zones de Sudamérica.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de 6 a 10 metros d'altura màxima. Fulls grans, vellosas i florés molt fragants. El frut és redonejat, de 15 a 20 cm d'ample i cobert en una pell marró de textura afieltrada en proyeccions en forma de garfio. La polpa, de color anaranjado, és similar en olor, apariència i sabor a la del mànec. Conté moltes llavors.
Història
[editar | editar còdic]La Annona purpurea és una fruta que era consumida pels aborigen americans i forma part de la dieta dels habitants de la regió. Esta fruta abunda particularment en una zona anomenada El Palmar del Orinoco, en el estat Anzoátegui, Veneçola, a on creix selvat. D'una fragància extraordinària i pesant d'1 a 2 kg aprox. representa un aliment exquisit en els residents d'eixa zona.
L'espècie Annona purpurea va ser classificada pels botànics José Mariano Mociño i Martín Sessé durant l'expedició botànica al Virreinato de Nova Espanya (1787-1803) que va manar el rei Carlos III d'Espanya. El treball de Mociño i Sessé es troba en les coleccions del Hunt Institute for Botanical Documentation,[1] que contenen ilustracions de la flor de Annona purpurea realisades per Mociño i Sessé.[2]
Propietats
[editar | editar còdic]La planta és medicinal. En Mèxic, el néctar és considerat com un remei per a la febra i les #ariçonada. En atres llocs se li dona per a aliviar la aliacrà (provablement a causa del seu color). La decocció de la corfa és eficaç contra la disenteria i un té de la corfa interna s'administra en casos d'edema.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Annona purpurea va ser descrita per Moc. & Sessé ex Dunal i publicat en Monographie de la famille dones Anonacées 64, t. 2. 1817.[4]
- Etimologia
Annona: nom genèric que deriva del Taíno Annon.[5]
purpurea: epítet latino que significa "de color púrpura".[6]
- Sinonímia
Noms comuns
[editar | editar còdic]chincuya, chincua, cap de negre, ilama, pox, poolbox(Mèxic), sencuya, cap de mort, matacay o mutucuy (Guatemala), soncuya (Hondures), anona sincuya, cap de mort, chincuya, cincuyo, que la seua, matacuy, sencuyo, sincuya, sincuyo, soncoya, suncuyo (El Salvador),[8] toreta, soncoya (Costa Rica), guanábana torete (Panamà), catiguire, tucuria,Manirito, maniré[9] (Veneçola), guanacona (Colòmbia),[10] manirote de la Guayana[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hunt Institute Art
- ↑ «flor de Annona purpurea». Archivat des d'el original, el 10 de decembre de 2012. Consultat el 15 d'agost de 2008.
- ↑ [1]Universitat Purdue
- ↑ «Annona purpurea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 18 de juliol de 2013.
- ↑ «1. Annona Linnaeus, Sp. Pl. 1: 536. 1753; Gen. Pl. ed. 5, 241, 1754».3Consultat el 20 d'abril de 2008.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
- ↑ «Llistat d'arbres del Salvador».Englera.(29)
- 17–225.ISSN 0170-4818.Consultat el 2021-02-02.
- ↑ 9,0 9,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ en el IPNI, International Pla Name Index]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Cabrera Cano, I. F., I. Hernández Martínez, J. Salvador Flores & C. Salazar Gómez. 2004. Annonaceae de la Península de Yucatán. Etnofl. Yucatanense 21: 1–63.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
- Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
- Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
- Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
- Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i cultivats en la república del Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576.
- Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vegetació terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Mèxic.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Fiches botàniques:
- Annona purpurea (Toreta), ficha del Center for Tropical Forest Science de Panamà
- Annona purpurea (Toreta, Soncoya.) , ficha del Institut Nacional de Biodiversitat de Costa Rica
- Annona purpurea (Soncoya, Soncoyo), ficha del sitie web del Àrea de conservació Guanacaste, Costa Rica
- Annona purpurea (Soncoya), ficha del CATIE (Centre Agronómico Tropical d'Investigació i Ensenyança)
- Annona purpurea (Soncoya), ficha de la Universitat de Purdue (en anglés)
Uns atres:
- Intercanvi entre aficionats sobre la sembra de Annona purpurea i Annona crassiflora, en el fòrum de The Cloudforest Cafe (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Annona purpurea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.