Anortita

La anortita és un mineral que constituïx una varietat de plagioclasa.[1] És un aluminosilicato de calcio, per definició quan el calci és més del 90% dels ions metàlics. És dimorfo de la svyatoslavita, que té la mateixa fòrmula química pero cristaliza en un atre sistema distint del triclínic.
És l'extrem en calci de la série de solució sòlida de les plagioclasas, que el seu un atre extrem és l'albita (plagioclasa de sodi).cita requerida
El seu nom ve del grec anortos, que significa no recte, pels seus cristals oblicuos. Es va descriure per primera volta en 1823 per Gustav Rose en a partir de mostres obtingudes en el Vesubio, Itàlia.[2] Sinònims molt poc usats en espanyol són: indianita, amphodelita, anorthita, anorthoíta, barsovita, beffanita, ciclopita o lepolita.
Són molt freqüents les maclas d'un cristal penetrant en un atre, aplegant a ser rar vore un cristal en les seues superfícies sanceres sense estar tallat per un atre. Les maclas en làmines poden produir un acanalado en el cristal, produint l'efecte de estriaciones.
Ambient de formació
[editar | editar còdic]Es troba fonamentalment en roques metamòrfiques procedents de calcàreas someses a metamorfisme de contacte. També podem trobar-la en roques ígneas plutónicas máficas.
Pel seu ambient de formació, els minerals als normalment apareix associada són biotita, augita, piroxeno i hornblenda.
Localisació, extracció i us
[editar | editar còdic]S'han trobat notables jaciments en Nàpols, Campània i en el mont Vesubio (Itàlia). També és important en Califòrnia i Nova Jersey (Estats Units).
Com totes les plagioclasas, la anortita posseïx aplicacions industrials per a fabricar ceràmicas i esmalts, a banda de l'interés coleccionístico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Plagioclasa». Regió de Múrcia difgital. Consultat el 2 d'octubre de 2016.
- ↑ (1823).Annalen der Physik.73(2)
- 173–208.doi:10.1002/andp.18230730208.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anortita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.