Anoxómero
Anoxómero és un antioxidant de fòrmula polimèrica sintètic de fòrmula molecular complexa que és amprat en l'indústria alimentària en la denominació I 323.[1] posseïx una massa molar promig de 4500-5000 g/mol. S'ampra com a antioxidant sintètic en aliments en contingut gras per damunt del 5%.
Propietats
[editar | editar còdic]Es tracta d'un polímero que en ser calfat desprén gasos irritantes als ulls.[2] No és digerit en el tracto intestinal humà.[3] Des dels anys huitanta s'ha dissenyat este antioxidant per a que no anara adsorbido pel tracto intestinal i no cause, d'esta forma, els problemes associats en atres antioxidants de l'indústria, com poden ser els galatos.[4]
Usos
[editar | editar còdic]És amprat freqüentment com un antioxidant d'aliments de contingut gras, en l'objectiu d'evitar l'aparició d'olors/sabors rancis.[5] No posseïx els problemes d'inestabilitat dels antioxidants de mig lípico com el galato de propilo, octilo, etc. Per lo tant resulta més adequat que estos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Encyclopedia of polymer science and engineering, Volum 19, 1990, pág. 383
- ↑ Richard J. Lewis, Richard J. Lewis (Sr.), (2005), Hazardous chemicals desk reference, Wiley-Interscience, pág. 88
- ↑ Weinshenker, Ned M(1980).Food Technology.34(11)
- 40–49.
- ↑ Thomas E. Fúria, CRC Handbook of Food Additives, Volume II, 1980, ISBN 978-0-8493-0543-6
- ↑ David H. Watson, (2009),Food Chemical Safety: Additives, Woodhead Publishing, Nova York, pág. 294
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anoxómero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.