Anthriscus cerefolium
Anthriscus cerefolium, el perifollo, cerefolio, jolivert francés o prifolio, és una espècie del gènero Anthriscus emparentada en el jolivert. És nativa del Caucas pero va ser disseminada en tota Europa pels romans, a on es naturalizó.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Planta herbàcea cultivada, de caràcter anual, creix entre 40-70 cm d'altura. Els talles són de 30 a 40 cm d'alt, fins, ramosos, buits i estriados. Els fulls són tripinnadas, retallades en lòbuls lanceolados, i poden ser rullades. Les diminutes florés blanques formen chicotetes umbelas de 2,5 a 5 cm de diàmetro. El frut, d'al voltant d'1 cm de llarc, és oblongo, en un prim caballón en forma de pico,[1] estriado, i quan madura adquirix un color negre.
La planta despedix un aroma agradable.
Història
[editar | editar còdic]Ya era coneguda per Plinio el Vell com cerefolium. El nom pot provindre del grec anthos (flor) i rischos (bardiças) pel lloc a on habita, o be de antherix (canya) per la forma de la seua pistil.[2]
Usos
[editar | editar còdic]El perifollo és una planta que s'ampra més para use culinari que medicinal. És diurética, aperitiva, tònica i estimulant. Es pot utilisar com a substitut del jolivert.[2]
Indicacions: és carminativo, expectorante, diurético, aperitiu, tònic, estimulant, estomacal, antiescrofular. Afrodisíac. Alguns autors sospiten que pot produir dermatitis de contacte i reaccions alèrgicas com la febra del fenaç. En arreplegar les fulls tendres deu assegurar-se de no confondre-les en les de Aethusa cynapium ni en les de Oenanthe crocata, de molt alta toxicitat.[2]
Atres usos: els seus fulls secs s'usen com espècias, i el seu sabor recorda a una mescla d'anís i alcaravea, o de anís i jolivert. Les llavors s'usen en el nort d'Àfrica com a espècia en els mateixos plats que el celiandre. També és usat com a colorant groc.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Anthriscus cerefolium va ser descrita per (L.) Hoffm. i publicat en Genera Plantarum Umbelliferarum 41–42. 1814.[3]
- Etimologia
Anthriscus: el nom genèric pot provindre del grec anthos (flor) i rischos (bardiças) pel lloc a on habita, o be de antherix (canya) per la forma de la seua pistil.
cerefolium: epítet latino que significa "fulls de cera".[4]
- Sinonímia
- Anthriscus cerefolium var. longirostris (Bertol.) Cannon
- Anthriscus cerefolium subsp. trichosperma Nyman
- Anthriscus chaerophyllus St.-Lag.
- Anthriscus longirostris Bertol.
- Anthriscus sativa Besser
- Anthriscus trachysperma Rchb. ex Nyman
- Anthriscus trichosperma (Lam.) Spreng.
- Cerefolium cerefolium (L.) Britton
- Cerefolium sativum Besser
- Cerefolium sylvestre Besser
- Cerefolium trichospermum Besser
- Chaerefolium cerefolium (L.) Schinz
- Chaerefolium trichospermum (Schinz & Thell.) Stankov
- Chaerophyllum cerefolium (L.) Crantz
- Chaerophyllum nemorosum Lag. ex DC.
- Chaerophyllum sativum Lam.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: cerefolio, perifolio, perifollo, perifollos, salsa de pastor, velesa.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Vaughan (1997). [1], Oxford University Press.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Anthriscus cerefolium». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 27 d'octubre de 2009.
- ↑ «Anthriscus cerefolium». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 1 d'octubre de 2012.
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Anthriscus cerefolium en PlantList
- ↑ «Anthriscus cerefolium». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de juny de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville
- Bailey, L. H. & I. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa
Enllaces externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Anthriscus cerefolium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.