Antilles espanyoles

Les Antilles espanyoles,també denominades Índies Occidentals Espanyoles, són un grup d'illes de l'archipèlec caribeny de les Antillesque varen estar durant l'época colonial (aproximadament, entre 1492 i 1898) baix sobirania espanyola (és dir, formant part del Imperi espanyol) com virreinatos, capitanies o províncies.

Història

La colonisació espanyola de les Antilles comença en el primer viage de Colón (1492), completant-se la conquista de l'archipèlec en els primers anys de el XVI. En els posteriors sigles la majoria de les illes més importants de les Antilles varen permanéixer baix domini espanyol, sent posteriorment atres abandonades o ocupades per atres potències colonials; sent el major eixemple Jamaica, ocupada per Anglaterra en 1655.

La major part de el XIX algunes de les Antilles Majors es mantenien encara baix domini colonial espanyol, Cuba i Puerto Rico; també, per menys temps, la part espanyola de l'illa de L'Espanyola (República Dominicana; l'atra part és Haití, antiga colónia francesa (des de 1697).

Atres illes més menudes, de les denominades Antilles Menors, que també havien segut colonisades per Espanya (territoris insulars de l'actual Veneçola), es varen mantindre baix control espanyol fins a l'independència d'eixa nova nació a principis de el XIX.

Al contrari que atres parts de l'Amèrica espanyola, les Antilles espanyoles no es varen independisar al començament de el XIX en les cridades guerres d'independència hispanoamericanes (en excepció de les illes pertanyents a Veneçola). La República Dominicana, en el context de la revolució haitiana, es va independisar inicialment i després va retornar a sobirania espanyola (periodo denominat Espanya Beca), per a després ser invadida per Haití (1822), per a tornar a independisar-se (1844), i més tarde tornar a anexionarse a Espanya (1861) i independisar-se definitivament (1865), encara que va ser ocupada pels Estats Units. Cuba i Puerto Rico varen passar a control nortamericà en 1898 (guerra hispà-nortamericana). Cuba va alcançar l'independència en 1902, mentres que Puerto Rico es manté com a dependència dels Estats Units.

Atres grups d'illes que varen pertànyer a Espanya en el Carib durant l'época colonial varen ser despuix ocupats per atres potències colonials com Anglaterra, França o els Països Baixos.

Geografia

Les Antilles Espanyoles, que comprenen Cuba, la República Dominicana, Puerto Rico i les illes caribenyes de Veneçola, presenten una geografia diversa i cautivadora. Esta regió, unida històricament per l'influència colonial espanyola, exhibix un tapís de paisages, des d'imponents montanyes fins a costes vérgens, i cada illa posseïx el seu caràcter únic.

Cuba, la major illa del Carib, es caracterisa per les seues extenses planures, tossals ondulats i cadenes montanyoses. La Serra Mestra, en el surest de l'illa, és la cadena montanyosa més alta, en el Pico Turquino, el pico més alt de l'illa. El llitoral cubà està esguitat de numeroses baïes, cayos i secs de coral, lo que ho convertix en un paraís per a la vida marina.

La República Dominicana compartix l'illa de L'Espanyola en Haití i posseïx una topografia variada. La Cordillera Central, la principal cadena montanyosa del país, travessa el centre de l'illa, a on destaca el Pico Duarte, el més alt del Carib. La República Dominicana també conta en fèrtils valls, com el del Cibao, i extenses planures costeres.

Puerto Rico, la més chicoteta de les Antilles Majors, es caracterisa pel seu interior montanyós i les seues planures costeres. La Cordillera Central travessa l'illa, sent el Cerro de Punta el seu pico més alt. El llitoral de Puerto Rico és famós per les seues belles plages, baïes bioluminiscentes i secs de coral.

Les illes caribenyes de Veneçola, com Margarita, Coche i Cubagua, es caracterisen pels seus paisages àrits i planures costeres. Margarita, la major d'estes illes, presenta un interior montanyós i un llitoral esguitat de plages i estanys. Estes illes, en la seua proximitat al continent veneçolà, compartixen un clima i una vegetació similars.

La geologia de les Antilles Espanyoles és complexa, en una mescla de roques volcàniques, sedimentàries i metamòrfiques. Esta diversitat geològica ha donat lloc a una varietat de tipos de sol, que sustenten una àmplia gama de vegetació. L'història geològica de les illes està estretament lligada a l'activitat tectónica de la Placa del Carib, que ha modelat els seus paisages a lo llarc de millons d'anys.

El clima de les Antilles Espanyoles és tropical, en temperatures càlides i alta humitat durant tot l'any. Les illes experimenten estacions humides i seques diferenciades; l'estació humida sol anar de maig a octubre. Les illes també estan situades en una regió propensa als huracans, que poden dur forts vents, pluges torrencials i marees tormentosas.

El llitoral de les Antilles Espanyoles és variat, en llargues plages d'arena, penya-segats rocosos i manglars. Abunden els secs de coral, hàbitat d'una gran varietat de vida marina. Els ecosistemes costers de les illes són importants per al turisme, la peixca i la protecció del llitoral.

Els rius i conques hidrogràfiques de les Antilles Espanyoles eixerciten un paper vital en els recursos hídrics de les illes. En l'interior montanyós de les illes naixen numerosos rius que fluïxen cap a la costa, creant fèrtils valls i recolzant l'agricultura. Les conques hidrogràfiques de les illes també són importants per a mantindre la biodiversitat i regular el fluix d'aigua.

La flora de les Antilles Espanyoles és diversa, en una mescla de selves tropicals, sabanes i vegetació costera. Les illes alberguen una gran varietat d'espècies vegetals endèmiques, aixina com espècies introduïdes d'atres parts del món. Els boscs de les illes són l'hàbitat d'una gran varietat d'animals, com a aus, reptils i mamífers.

La fauna de les Antilles Espanyoles també és diversa, en una mescla d'espècies autòctones i introduïdes. Les illes alberguen diversos animals endèmics, com el solenodonte cubà i la cotorra portorriquenya. Els ecosistemes marins de les illes també són rics en biodiversitat, en una gran varietat de peixos, crustacis i moluscs.