Antisa
Antisa (grec Άντισσα) va ser una ciutat de l'illa de Lesbos, en la punta oest, prop del veta Sigrios, al suroest de la polis lesbia de Metimna.
Igual que les ciutats lesbias d'Ereso i Pirra, i Quíos eren autònomes dins de la Lliga de Delos. No pagaven tribut, sino que aportava la seua flota, en els seus propis caps.[1]
El historiador Mírsilo afirma que Antisa va ser originalment una illa,[2] i que en la seua época Lesbos era cridada Isa. Plinio el Vell la situa entre les terres rescatades a la mar,[3] i que va ser unida a terra ferma. Ovidio, en parlar dels canvis que va experimentar la superfície de la terra conta la mateixa història.[4] En un atre passage a on enumera els antics noms de Lesbos, Plinio menciona Lasia, pero no Isa.[5]
Es va unir a Mitilene en la tumult contra Atenes durant la guerra del Peloponeso (428 a. C.). Va resistir els primers atacs dels metimneos, pero quan Mitilene va ser reconquistada pels atenienses Antisa també va caure en el seu poder.[6]
Va ser ocupada i destruïda per Roma en 168 a. C. per haver acollit en el seu port a les naus d'Antenor, l'almirant del rei macedonio Perseo. La població va ser traslladada a Metimna.[7]
Les ruïnes trobades per Richard Pococke en Cales Limneonas, una miqueta al noreste de la veta Sigrios, poden ser les de Antisa.
Les excavacions arqueològiques realisades per Winnifred Lamb varen traure a la llum la muralla i edificis de l'Edat del Bronze, com per eixemple una estructura absidial. L'originari jaciment isleño està actualment en terra ferma en un istme arenenc. Els seus restants més significatius són els de un castell medieval. En la part oriental de la ciutat s'han trobat restants del moll del port.
En ella va nàixer el poeta Terpandro, inventor de la lira de sèt cordes. l'estratego (general) ateniense, Ifícrates va viure el seu retir en Antisa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso i.19.; Bickerman, E. J. "Autonomia. Sur un pasage de Thucydide (I 144, 2)", Revue Internationale dones Droits de l'Antiquité 5 (1958), págs. 313-344.
- ↑ Citat per Estrabón (I,3,19).
- ↑ Plinio el Vell, Història Natural ii.89.
- ↑ Ovidio La metamorfosis xv.287.
- ↑ Plinio el Vell, op. cit. v.31.
- ↑ Tucídides, op. cit. iii.18.28.
- ↑ Tito Livio, Història de Roma des de la seua fundació XLV,31; Plinio el Vell, op. cit. V,31.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Antisa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.