Mitilene
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Mitilene o Mitilini (en grec: Μυτιλήνη Plantilla:Àudio-AFI, en llatí: Mytilenæ) és una ciutat grega situada en un promontori de l'illa de Lesbos, en el mar Egeo. Pertany a l'unitat perifèrica de Lesbos i és la capital de la perifèria d'Egeo Septentrional.
En port comercial, el seu màxim esplendor ho va tindre entre els sigles VII i VI a. C., declinant en l'Edat Mija. Entre els anys 1462 i 1912 va estar ocupada pels otomans. En l'actualitat posseïx indústries de tabac, textils i curtidos. Té una població d'uns 32 000 habitants. Està rodejada per terres fèrtils. Hi ha montanyes en el nort i l'oest de la ciutat.
Personalitats importants de Mitilene en l'Antiguetat varen ser, entre uns atres, Alceo, Pítaco i Safo.[1]
Història
[editar | editar còdic],_Greece.jpg){kind=link}
Mitilene va ser fundada en el XI supostament pels pentílidas aplegats de la regió de Tesalia, que varen governar l'illa fins que varen ser derrocats per un tumult popular al començ de el VI La ciutat es va fundar sobre una illa que posteriorment es va unir a terra ferma i va formar dos ports, un dels quals, el del nort, es dia Malea (Μαλόεις).
El tirà Melancro va ser destronat en l'any 612 a. C. per Pítaco i Antiménidas i Ciquis, germans estos dos últims del poeta Alceo.[2] Ho va succeir el tirà Mírsilo (r. 612-590 a. C.)
Mitilene és mencionada per primera volta en la lluita dels atenienses i eolios pel port de la ciutat de Sigeo, en l'extrem noroest d'Àsia Menor (606 a. C.)[3]
L'estadiste Pítaco va morir en 569/70 a. C.
Mitilene va participar en la fundació de Naucratis en Egipte,[4] la ciutat va dur contingents per a l'invasió d'Egipte per Cambises II en 525 a. C.[5] i per a l'expedició de Darío I a Escitia.[6] Va prendre part en la tumult jónica en 499 a. C.[7] pero tota l'illa de Lesbos va ser presa pels perses[8] i anys més vesprada provablement hi havia naus de Mitilene entre les xixanta que els eolios varen proporcionar a Jerjes II per a l'invasió de Grècia[9] pero en l'any 479 a. C. els lesbios varen lluitar en el costat de l'aliança grega.[10]
Despuix de la derrota persa, Mitilene es va aliar en Atenes, pero en la guerra del Peloponeso la ciutat es va rebelar en 428 a. C. junt en atres de l'illa (Metimna no la va secundar).[11] Sitiada la ciutat i conquistada en 427 a. C.[12] es va decidir en una assamblea en Atenes que tots els habitants masculins haurien de ser eixecutats i les dònes i chiquets venuts com esclaus, pero es va tornar a discutir el tema i per una estreta majoria es va aprovar que només moriren els responsables del tumult. Les muralles varen ser demolides i la flota confiscada. El territori va ser entregat als atenienses, i la ciutat va ser privada de totes les seues dependències en terra ferma asiàtica.[13]
En 406 a. C., Conón, cap de la flota ateniense, va ser derrotat pel espartano Calicrátidas en aigües de Mitilene i va quedar bloquejat en el seu port, lliurant-se la batalla de les illes Arginusas, en la que els espartanos varen ser derrotats i Conón va ser lliberat.[14]
La ciutat, com les demés de Lesbos, es va aliar en Alejandro Magne de Macedònia, pero Memnón de Rodas, el cap de la sura persa, reconquistó l'illa en el 333 a. C. i va morir just despuix de derrotar a Mitilene.[15] Hegéloco la va recuperar per als macedonios.[16] Dos destacats ciutadans de Mitilene, Laomedonte i Erigio, fills de Larico, varen formar part dels consellers d'Alejandro (Erigio va morir en combat en Bactriana i Laomedonte va ser governador de Síria ya mort Alejandro). En esta época la ciutat era regida per comuneros (δᾶμος) i un consell (βόλλα), mencionats en les monedes.
En el I va abraçar el partit de Mitrídates VI Eupator del Ponto. M. Thermus va conquistar l'illa (es va distinguir Juliol César) i va saquejar Mitilene. Pero l'amistat de Pompeyo en Teófanes, el notable local, va conduir a l'establiment de Mitilene com a ciutat lliure. Despuix de la derrota de Farsalia, Pompeyo es va detindre en l'illa per a arreplegar a Cornelia. Sext Pompeyo, el seu fill, despuix de la seua derrota en 36 a. C. en Mills, va ser ben rebut en Mitilene. En esta época els magistrats de Mitilene es dien pretores (στρατηγός), segons les monedes.
Agripa va residir allí una temporada en exili voluntari.[17] Germànic va passar per l'illa en la seua dòna Agripina, provinent d'Eubea, i allí va nàixer Julia.[18] Vespasiano va suprimir el privilegi de ciutat lliure, pero Adriano ho va restaurar.
Baixe l'Imperi bizantí va ser part de la província de les Illes i més vesprada del thema de la mar Egeo.
La ciutat va ser molt important en l'Edat Mija, fins al punt d'eclipsar a les demés i va donar nom a tota l'illa.
Excavacions arqueològiques portades a terme entre 1984-1994 de l'época medieval per l'Universitat Britànica de Columbia, i dirigides per Caroline i Hector Williams, varen revelar un santuari de Deméter i Core del final de l'época clàssica/helenística i una capella dels Gattelusi, la família genovesa que va governar el nort del Egeo des de mediats de el XIV fins a mediats de el XV.
Transports
[editar | editar còdic]- Carretera
Mitilene està comunicada per mig de la carretera GR-67 en Skala Eressou, a l'atre costat de l'illa de Lesbos.
- Barco
Mitilene té un port des d'a on partixen transbordadorés cap a les illes propenques de Lemnos i Quíos i també cap a atres illes, pero únicament per a transport de mercaderies. De fet, no hi ha un servici regular cap a Turquia, salve pels servicis de transport de càrrega. El port, a la seua volta, està conectat en les ciutats d'El Pireo, Atenes i Salónica. Varis barcos de les navieres NEL i Hellenic Seaways realisen viages des de Mitilene de 8 hores de duració (via Quíos) fins al Pireo i una volta per semana fins a Salónica. El port principal que comunica Mitilene en el continent és El Pireo.
- Avió
L'aeroport internacional de Mitilene "Odysseas Elytis" està ubicat 9 quilómetros al sur de la ciutat i la conecta en Atenes (35 min.), Salónica (40 min.), Rodas (45 min.), Quíos (15 min.), Lemnos (15 min.) i Samos (20 min.). Les tres companyies aérees gregues (Aegean, Olympic Air i Athens Airways) operen vols cap a i des de Mitilene. Durant la temporada turística l'oferta es veu aumentada en vols a més de 15 països europeus.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón XIII,2,3.
- ↑ Francisco Rodríguez Adrados: Lírica grega arcaica: poemes corals i monódicos, 700-300 a. C., pp. 292-297, Madrit: Gredos (1980), ISBN 84-249-3546-2.
- ↑ Heródoto V,94-95.
- ↑ Heródoto II, 178.
- ↑ Heródoto III,13-14.
- ↑ Heródoto IV,97.
- ↑ Heródoto VI,5; VI,8.
- ↑ Heródoto VI,31.
- ↑ Heródoto VII,95.
- ↑ Heródoto IX,106.
- ↑ Tucídides III,2.
- ↑ Tucídides III,6; III,19; III,27-29.
- ↑ Tucídides III,36; III,49-50.
- ↑ Jenofonte, Helèniques I,6,16-38.
- ↑ Arriano, Anábasis II,1,1-5.
- ↑ Arriano, Anábasis III,2,6.
- ↑ Tácito, Anals XIV,53.
- ↑ Tácito, Anals II,53-54.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mitilene» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.