Any Internacional de l'Arròs
2004 va ser proclamat Any Internacional de l'Arròs per l'Assamblea General de les Nacions Unides per mig de la resolució 57/162, aprovada el 16 de decembre de 2002.[1] Esta designació es va basar en la resolució 2/2001 de la Conferència de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), que va destacar el paper essencial del arròs en la seguritat alimentària i la seua importància en la mitigació de la pobrea i la malnutrición a nivell mundial.
L'arròs és l'aliment bàsic de més de la mitat de la població mundial i juga un rol clau en l'estabilitat econòmica i social de moltes regions. La proclamació d'enguany va buscar aumentar la consciència global sobre la seua importància i fomentar estratègies per a la seua producció sostenible, en llínea en els compromisos internacionals establits en la Declaració del Mileni.[2]
Activitats i alcanç
[editar | editar còdic]La FAO va assumir un paper central en la coordinació de les activitats commemoratives, treballant en conjunt en governs nacionals, el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD), els centres del Grup Consultiu sobre Investigacions Agrícoles Internacionals (CGIAR)[3] i diverses organisacions del sistema de les Nacions Unides i entitats no governamentals.
Durant l'any, es varen portar a terme importants iniciatives per a millorar la producció i distribució de l'arròs, promovent tant l'investigació científica com la cooperació internacional. Es varen realisar estudis sobre noves varietats d'arròs en major resistència a condicions climàtiques adverses i malalties, aixina com estratègies per a optimisar el rendiment dels cultius sense comprometre la biodiversitat. La promoció de pràctiques agrícoles innovadores, com el maneig integrat de l'arròs[4] i sistemes de producció sostenibles, va anar un eix central de les activitats, en la finalitat de garantisar la seguritat alimentària a llarc determini.
Es varen organisar conferències internacionals i programes de sensibilisació que varen resaltar el paper de l'arròs en el desenroll rural i la lluita contra la malnutrición. També es varen implementar proyectes de cooperació internacional, orientats a enfortir la capacitat dels països en desenroll per mig d'assistència tècnica i financiament per a millorar la producció arrocera. A la seua volta, es varen incentivar inversions en infraestructures agrícoles, incloent sistemes de rec, transport i almagasenament, per a reduir les pèrdues postcosecha i garantisar una distribució més eficient.
El financiament d'estes iniciatives va provindre de contribucions voluntàries dels Estats membres, organismes internacionals i el sector privat, assegurant la continuïtat dels esforços per a millorar la producció d'arròs de manera sostenible i accessible per a les poblacions més vulnerables.[2][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «A/RES/57/162 - Assamblea General - Nacions Unides». documents.un.org. Consultat el 2024-10-26.
- ↑ 2,0 2,1 «THE INTERNATIONAL YEAR OF RICE: BACKGROUND». www.fao.org. Consultat el 2025-02-01.
- ↑ «Grup Consultiu sobre Investigació Agrícola Internacional – CGIAR» (en és). www.eda.admin.ch. Consultat el 2025-02-01.
- ↑ «Manege Integrat del Cultiu d'Arròs» (en és). www.adama.com. Consultat el 2025-02-01.
- ↑ «UNITED NATIONS LAUNCHES INTERNATIONAL YEAR OF RICE | Meetings Coverage and Press Releases». press.un.org. Consultat el 2025-02-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Año Internacional del Arroz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.