Any de la Fe
Es denomina Any de la Fe a dos periodos convocats per dos papes: el primer, entre el 29 de juny de 1967 i el 30 de juny de 1968 en motiu de el XIX centenari del martiri dels apòstols sant Pedro i sant Pablo, durant el pontificat de Pablo VI; el segon, entre 11 d'octubre de 2012 i el 24 de novembre de 2013, convocat per Benedicto XVI per a commemorar el 50 aniversari de l'obertura del Concilie Vaticà II i el 20 aniversari de la publicació del Catecisme de l'Iglésia catòlica.
Any de la Fe (1967-1968)
[editar | editar còdic]El papa Pablo VI va convocar a l'any de la fe en motiu al 19 centenari del martiri dels apòstols sant Pedro i sant Pablo, per mig de la exhortación apostólica Petrum et Paulum Apostolos, cridant a «oferir a Deu, en presència dels Apòstols, una professió de fe, individual i colectiva, lliure i consentix, interior i exterior, humil i franca», cridant a recitar de forma pública el credo.
Entre el 26 i 27 de juliol de 1967, Pablo VI va realisar un viage pastoral a Turquia, a on es va reunir en el Patriarca de Constantinopla Atenágoras I en Estambul, posteriorment va viajar a les ciutats d'Esmirna i Éfeso.[1] Del 26 a 28 d'octubre, el Patriarca Atenágoras es va reunir novament en el Papa Pablo VI en la Ciutat del Vaticà.[2][3]
Va tindre ademés lloc la primera assamblea general ordinària de Sínodo dels Bisbes entre el 29 de setembre i el 29 d'octubre, sobre Preservació i enfortiment de la fe catòlica, la seua integritat, la seua força, el seu desenroll, la seua coherència doctrinal i històrica. D'este sínodo compost per 197 pares sinodales, propon entre atres coses la creació d'un grup de teòlecs que recolze a la Congregació per a la Doctrina de la Fe (en 1969 Pablo VI crea la Comissió Teològica Internacional), es propon revisar el Còdic de Dret Canònic de 1917 (Pablo VI va iniciar un treball de revisió que finalisaria en 1983 Juan Pablo II), ademés dels matrimonis mixts, la formació dels sacerdots i del Nou Ordo de la Missa.[4]
En clausurar l'any de la fe el 30 de juny de 1968, Pablo VI realisa la professió de fe coneguda com el "Credo del Poble de Deu". El "Credo del Poble de Deu" va ser ideat i escrit en el seu esbós pel filòsof francés Jacques Maritain i terminat pel propi Pablo VI, en ell es comenta en extens el credo niceno. Durant enguany de la fe, el teòlec Joseph Ratzinger (conegut despuix com Benedicto XVI), producte de conferències realisades en l'Universitat de Tubinga, escriu Introducció al Cristianisme, llibre que explica la fe cristiana basant la seua estructura en el Credo dels Apòstols.
Any de la Fe (2012-2013)
[editar | editar còdic]El segon Any de la Fe va ser convocat pel papa Benedicto XVI per mig de la carta apostólica Porta Fidei, entre l'11 d'octubre de 2012 i el 24 de novembre de 2013, per a commemorar el 50 aniversari de l'obertura Concilie Vaticà II i el 20 aniversari de la publicació del Catecisme de l'Iglésia catòlica, ademés de recordar l'any de la fe convocat pel Papa Pablo VI. Es va estipular que l'oració quotidiana utilisada durant este periodo anara el Credo Niceno,[5] ademés de realisar la professió de fe en qualsevol de les seues forma de manera pública, ademés es va otorgar indulgència plenària a els qui visitaren el seu lloc de batisme, realisen cursos sobre el magisteri del Concilie Vaticà II i el Catecisme de l'Iglésia catòlica, entre uns atres.[6]
Abans de començar l'any de la fe, el 4 d'octubre de 2012, Benedicto XVI realisa una visita a Loreto recordant la visita que va realisar Juan XXIII abans de començar el Concilie Vaticà II.[7]
L'Any de la Fe, va començar mentres es desenrollava la XIII Assamblea General Ordinària del Sínodo de Bisbes, sobre la Nova Evangelización.
En enguany de la fe, es produïx la renúncia del Papa Benedicto XVI, el seu successor el Papa Francisco va publicar la seua primera encíclica Lumen fidei sobre la virtut teologal de la fe basat en el seu borrador deixat pel seu antecessor, publicada el 5 de juliol de 2013 i en data del 29 de juny.[8]
Durant l'any de la fe, tant el papa Benedicto XVI com el papa Francisco, varen realisar els seus catequesis de les seues audiències generals explicant el credo.
Dins de les activitats de l'any de la fe es troba una adoració eucarística simultànea que es va portar a terme el dia 2 de juny durant la festa del Corpus Christi, que es va realisar en diverses parts de món durant una hora (17:00 hora de Roma)[9]
Despuix de la clausura del Any de la Fe, el papa Francisco va publicar la seua primera exhortación post-sinodal Evangelii gaudium, basada en les propostes del sínodo sobre la nova evangelización.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Viage del Papa Pablo VI a Turquia, Sitie web de la Santa Sèu
- ↑ vore_spe_19671028_saluto-athenagoras_fr.html Salude al Patriarca ecuménico Atenágoras I durant la seua visita a Roma (28 d'octubre de 1967) en francés, sitie web de la Santa Sèu
- ↑ vore_fr.html Declaració comuna del Papa Pablo VI i del Patriarca ecuménico Atenágoras I, al final de la visita del Patriarca a Roma (28 d'octubre de 1967) en Francés
- ↑ MATERIAL INFORMATIVO I.El Sínodo de Bisbe - Sitie Web de la Santa Sèu
- ↑ Sitie de la Santa Sèu sobre l'any de la fe
- ↑ Sitie web de la Santa Sèu sobre l'Any de la Fe
- ↑ Viage apostòlic a Loreto, Sitie web de la Santa Sèu
- ↑ «Síntesis de la Encíclica del Papa Francisco "Lumen fidei" - Official Vatican Network». Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2013. Consultat el 23 de decembre de 2014.
- ↑ Lloc de l'event en la pàgina sobre l'any de la fe
- Este artícul conté una traducció derivada de «Año de la Fe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.