Aosta

Aosta

Aosta (en francés: <phonos file="Fr-Aoste.mp3">Aoste</phonos>, en arpitano: Aoûta) és la principal ciutat del Valle de Aosta en els Alps italianos. Es troba en el costat italià del túnel del Mont Blanc.

Ubicació i descripció

Està situada en la confluència del Buthier en el Dora Baltea (en francés: Doire baltée), en el creuament de les carreteres que conduïxen al túnel de Mont Blanc i al Gran Sant Bernardo. La ciutat d'Aosta està rodejada per un paisage montanyós, destacant el cim del Grand Combin.

Història

Llegenda

Narra la llegenda que la ciutat de Cordelia, antecedent d'Aosta, va ser fundada en 1158 a. C. per Cordelius, cap dels salasios, descendent de Saturn, i companyer d'expedició d'Hércules.

Época prerromana

S'han trobat restants d'una cultura megalítica —una necròpolis i un àrea de cult—, datats de el III mileni a. C, en l'actual barri de Saint-Martin-de-Corléans.

Posteriorment, va ser poblada per la tribu celto-ligur dels salasios.

Dominació romana

Al final de la segona guerra púnica, despuix de la victòria d'Escipión l'Africà sobre Aníbal en el 202 a. C., Roma va escomençar a prestar importància als Alps. A fi de protegir la fèrtil planura del Po, es varen construir diverses ciutats fortificadas. No obstant, des del primer sigle a. C. la progressiva conquista de la Galia va incrementar l'importància estratègica dels ports del Chicotet i Gran Sant Bernardo. La població indígena, els salassos, que oferia resistència, va ser reduïda per l'eixèrcit romà en el 25 a. C.

Seguidament es va fundar una ciutat fortificada, Augusta Praetoria Salassorum, en el creuament de les vies al Gran i Chicotet Sant Bernardo, junt a la confluència dels rius Dora Baltea i Buthier. El carrer central, el decumano màxim (actuals carrers Porta Prætoria, carrer Jean-Baptiste de Tillier i carrer Édouard Aubert), era la prolongació natural de la via consular de les Galias que de Milà aplegava al Chicotet Sant Bernardo.

Edat Mija

A fins de el IV la ciutat es va convertir en sèu episcopal, depenent primer de l'archidiòcesis de Vercelli i despuix de l'iglésia metropolitana de Milà. En el VI va ser disputada entre els francs i els longobardos; finalment, va passar al domini del regne de Borgoña. Durant l'Imperi carolingio es va desenrollar la Via Francígena, que unia Aquisgrà en Roma. Tot això, va favorir les relacions polítiques, econòmiques i comercials entre abdós costats dels Alps. Les conseqüències són especialment evidents en el pla cultural i llingüístic, puix del llatí es varen desenrollar dialectes francoprovenzales anàlecs als parlats en Saboya, el Delfinat, la Suïssa francesa o romanda, i, posteriorment, el francés.

Al disgregarse en 1032 el regne de Borgoña, va passar al domini del comtat, després ducado, de Saboya, en capital en Chambéry, i, des de 1562, en Torí.

Edat Moderna i Contemporànea

Va ser ocupada per França en vàries ocasions (1691, 1704-1706 i 1796-1814).

Aosta oferix la particularitat de ser l'única capital de regió italiana que no és al mateix temps capital de província. Això es deu a que, en la divisió provincial dissenyada per la llei Rattazzi (1852) del nou estat unitari de la casa de Saboya, la vall d'Aosta va ser incorporat a la província de Torí; convertida en regió autònoma en la constitució republicana (1948), en la corresponent llei no es contempla l'existència de províncies en la regió.

Idiomes

En Aosta s'ampra el dialecte valdostano del idioma franc-provençal. Els idiomes oficials són l'italià i el francés.

Monuments

En visitar la ciutat d'Aosta, fa recordar el seu passat romà en la seua essència. Presenta les chafades visibles d'aquella época en importants monuments:

• Arc d'Augusto: Monument símbol icònic d'Aosta, erigit pels romans en el 25 a. C..
• Colegiata de Sant Orso: De el X: Iglésia de l'época medieval, construïda sobre una vella iglésia. És el complex monumental més important de la ciutat durant la seua fundació, en honor de l'emperador Augusto.
• Teatre romà: Edifici públic de gran tamany (es pensa que podia albergar fins a 3000 persones), testimoni de l'importància de la ciutat d'Aosta en el passat.
• Pont romà: Pont antic de pedra, construït en l'I sigle a. C. per a creuar el torrent Buthier. En l'actualitat, el terreny baix el pont està sec, per una inundació que va canviar el curs del torrent.
• Basílica paleocristiana i Iglésia de Sant Lorenzo: Excavacions de l'antiga iglésia paleocristiana, a on varen ser sepultats els primers bisbes d'Aosta.
• Porta Pretòria: Porta principal d'accés a la ciutat d'Aosta. Tenia dos arcs paralels, cada u en tres passages: un per als carros, i dos per als peatons.
• Palau de l'Ajuntament (fr. Hôtel-de-ville) i Hôtel-dones-États: L'Ajuntament és d'estil neoclàssic i el Hôtel dones États era l'històrica sèu de el “Conseil dones Commis”, govern de la regió en época medieval.
• Catedral de l'Asunción: Reconstruïda a lo llarc dels sigles, en diferents estils: des de la primera iglésia paleocristiana, passant pel Romànic, el gòtic, fins a aplegar al seu final aspecte barroc i neoclàssic.
• Criptopórtico del Fòrum romà d'Aosta: Doble galeria llarga que era una prolongació del pòrtic del Fòrum, i que ho protegia de les adversitats meteorològiques.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aosta.
• Ville d'Aoste - Città vaig donar Aosta [1] archivat en Wayback Machine.