Aphyllanthoideae
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en [[::Aphyllanthes monspeliensis|Aphyllanthes monspeliensis]] . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Les afilantóideas (nom científic Aphyllanthoideae) formen una subfamília de plantes monocotiledóneas en un sol gènero, Aphyllanthes, i una sola espècie, Aphyllanthes monspeliensis. Es troba distribuïda en zones àrides de l'oest del Mediterràneu.
La planta posseïx agrupamientos d'inflorescèncias escaposas, els escapes són en realitat el principal orgue fotosintético, ya que les fulls escariosas en la base no són fotosintéticas. L'inflorescència té poques florés, en tépals usualment blaves de tamany mijà. Número de cromosomes n=16.[1] La planta és semblada a Sisyrinchium.
La subfamília va ser reconeguda per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i el APWeb (2001 en avant), que l'inclouen en un Asparagaceae sensu clapixc (vore Asparagales per a una discussió d'este últim clado).
Distribució
[editar | editar còdic]Mitat sur de França, mitat oriental de la península ibèrica i punts del nort d'Àfrica.[2] Creix fins als 1600 (1800) metros d'altitut«Aphyllanthoideae». Atles de la flora del Pirineu Aragonés, vol. II. Luis VILLAR PÉREZ, José Antonio SESÉ FRANCO & José Vicente FERRÁNDEZ PALAU. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2020. Consultat el 22 de març de 2014.. És rara en els llocs més àrits.
Filogenia
[editar | editar còdic]La subfamília s'inclou en Asparagaceae sensu clapixc, vore Asparagales per a una discussió sobre eixe clado.
Aphyllanthes té una branca molt llarga en l'anàlisis de 3 gens de Fay et al. (2000), i la seua posició filogenético és poc clara, pero el seu removiment d'alguns anàlisis disminuïx dràsticament el respal (Chase et al. 2006[3]). Una relació de Aphyllantes com a germà de Scilloideae (abans Hyacinthaceae) va ser trobada per McPherson i Graham (2001), pero Pires et al. (2006) ho varen trobar com a germà de Lomandroideae (abans Laxmanniaceae), pero en respal baix. Citologia:
Taxonomia
[editar | editar còdic]La subfamília va ser reconeguda pel APG III (2009), ya havia segut reconeguda pel APG II (2003).
L'únic gènero i l'espècie, conjuntament en la seua publicació vàlida es llisten a continuació (Royal Botanic Gardens, Kew):
- Aphyllanthes L., Sp. Pl.: 294 (1753). 1 espècie:
- Aphyllanthes monspeliensis L., Species Plantarum: 294 (1753).
- Aphyllanthes monspeliensium Vill. [1787, Hist. Pl. Dauph., 2: 143]
- Aphyllanthes juncea Salisb. [1807, Pareu. Lond.: tab. 9]
- Aphyllanthes cantabrica Bubani [1902, Fl. Pyr., 4: 111] [nom. illeg.]
- Aphyllanthes caerulea St.-Lag.
- Castellà: chunqueta, chunza, clavellinera seca, espinillo, juncia, junc, junc florido, junquillejo, junquillo, junquillo blau, junquillo de flor blava, junquillo fals, junquillo fi, unquillejo, unquillo.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chromosome number reports. LII. Palomeque, T. & M. Ruíz Rejón (1976) Taxon 25(2/3): 346
- ↑ «Aphyllanthoideae». Conservatori i Jardí Botànic de Ginebra: Flora africana. Consultat el 8 de setembre de 2011.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «Aphyllanthoideae». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 8 de setembre de 2011.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aphyllanthoideae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.