Aposta de Pascal
La aposta de Pascal és un argument creat per Blaise Pascal en una discussió sobre la creència en l'existència de Deu, basat en el pensament de que l'existència de Deu és una qüestió d'encert. L'argument planteja que, encara que no es coneix de modo segur si Deu existix, lo racional és apostar que sí existix. "La raó és que, aun cuando la provabilitat de l'existència de Deu fora extremadament menuda, tal pequeñez seria compensada pel gran guany que s'obtindria, o siga, la glòria eterna."[1] Bàsicament, l'argument planteja quatre escenaris:
- Pots creure en Deu; si existix, llavors aniràs al cel.
- Pots creure en Deu; si no existix, llavors no guanyaràs res.
- Pots no creure en Deu; si no existix, llavors tampoc guanyaràs res.
- Pots no creure en Deu; si existix, llavors no aniràs al cel.[2]
| Deu existix (Deu) | Deu no existix (¬Deu) | |
|---|---|---|
| Creure en Deu (Creure) | + ∞ (CIELO) | |
| No creure en Deu (¬Creure) |
− ∞ (NO-CIELO: INFIERNO) |
L'aposta de Pascal va ser expressada pel propi filòsof de la següent manera:
Traduït vol dir lo següent:
Anàlisis en la teoria de la decisió
[editar | editar còdic]A diferència d'un atre tipo d'aposta, l'argument pascaliano és essencialment matemàtic. Les possibilitats definides per l'Aposta de Pascal poden ser pensades com una elecció baix incertitut en els valors de la següent matriu de decisions. (Pascal mai va mencionar al infern, aixina com tampoc va aclarir si donat "Deu existix + Viure com si Deu no existix" l'esperança de guany infinit seria suficient per a aclarir el seu punt.)
| Deu existix (G) | Deu no existix (G) | |
|---|---|---|
| Viure com si Deu existix (B) | +∞ (cel) | -N (res) |
| Viure com si Deu no existix (B) | Sup. -N (llim/purgatori) o −∞ (infern) |
+N (res) |
Donats estos valors, l'opció de viure com si Deu existira (B) domina l'opció de viure com si Deu no existira (B). En atres paraules, el valor esperat ganado per elegir B és sempre més gran o igual a aquell derivat d'elegir B, sense importar les provabilitats de que Deu existixca.
De fet, concorde a la teoria de la decisió, l'únic valor que importa en la matriu és el +∞. Qualsevol matriu del següent tipo (a on f1, f2, i f3 són tots números finitos positius o finitos negatius) resulta en (B) com l'única decisió racional.[3]
| Deu existix (G) | Deu no existix (G) | |
|---|---|---|
| Viure com si Deu existix (B) | +∞ | f1 |
| Viure com si Deu no existix (B) | f2 | f3 |
El debat generat entre matemàtics, filòsofs i teòlecs subsistix fins a hui dia.[4]Segons la biografia de Norman Macrae,[5] John von Neumann va reprendre la fe catòlica en el seu llit de mort, una religió vinculada al seu entorn familiar des de 1930. Encara que partix de la seua motivació per a rebre al sacerdot de l'hospital era intelectual —per a conversar sobre l'antiguetat clàssica—, von Neumann també va acceptar en jovialidad la llògica de l'Aposta de Pascal, argumentant que, davant la possibilitat de la condenación eterna, era més pragmàtic ser creent al final de la vida.
Antecedents
[editar | editar còdic]
Des de temps antics varen recolzar la creència del més allà siga o no real. En el Kalama Sutra es diu:[6]
"Si no existix un atre món i si no existix el frut, el resultat de les bones i males accions, llavors, yo viu feliç en esta mateixa vida, sense enemistat, sense mala voluntat, sense odi. Esta segona certea és obtinguda per ell."
El filòsof grec Platón va presentar també en la República baix el mit de Er un argument consecuencialista en a on és millor ser just en vida puix l'injustícia és castigada pels deus en el més allà:[7]
El filòsof estoico i emperador romà Marco Aurelio va expressar en el segon llibre de Les Meditacions que:[8]
Un raonament similar a l'aposta de Pascal ya es mostra en el Kitab al-kafi, en a on un Iman li diu a un hereje:[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mario Bunge, Diccionari de filosofia, 3a. ed., Mèxic, Sigle XXI, 2001, p. 11.
- ↑ Jeff Jordan, Pascal's Wager: Pragmatic Arguments and Belief in God, Oxford University Press, 2006, p. 154 [1]
- ↑ Alan Hájek, "Pascal's Wager", Stanford Encyclopedia of Philosophy, §4 [2]
- ↑ Alan Dawrst, "A Defense of Pascalian Reasoning" [3]
- Archivat el 5 de juny de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Norman Macrae, John von Neumann: The Scientific Genius Who Pioneered the Modern Computer, Game Theory, Nuclear Deterrence, and Much More, Amer Mathematical Society, 2000, pp. 268 i ss
- ↑ EL KALAMA SUTRA CETEPSO
- ↑ República, X, 9, 608c-d
- ↑ Meditacions, Llibre II, 11
- ↑ «Kitab Al-Kafi - H 220, Ch. 2, h 6». «"If it is the way you say and it is not true, then we as well as you llaure all saved. However, if it is the way we say and it is true we llaure saved but you llaure destroyed."»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apuesta de Pascal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.