Anar al contingut

Aposta de Pascal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Aposta (desambiguación).
Archiu:Pascal1423.jpg
Blaise Pascal argumentava que és millor "apostar" per creure en Deu que no fer-ho.

La aposta de Pascal és un argument creat per Blaise Pascal en una discussió sobre la creència en l'existència de Deu, basat en el pensament de que l'existència de Deu és una qüestió d'encert. L'argument planteja que, encara que no es coneix de modo segur si Deu existix, lo racional és apostar que sí existix. "La raó és que, aun cuando la provabilitat de l'existència de Deu fora extremadament menuda, tal pequeñez seria compensada pel gran guany que s'obtindria, o siga, la glòria eterna."[1] Bàsicament, l'argument planteja quatre escenaris:

  • Pots creure en Deu; si existix, llavors aniràs al cel.
  • Pots creure en Deu; si no existix, llavors no guanyaràs res.
  • Pots no creure en Deu; si no existix, llavors tampoc guanyaràs res.
  • Pots no creure en Deu; si existix, llavors no aniràs al cel.[2]
Deu existix (Deu) Deu no existix (¬Deu)
Creure en Deu (Creure) + ∞ (CIELO)
- N (NADA)
No creure en Deu (¬Creure)

− ∞ (NO-CIELO: INFIERNO)

+ N (NADA)

L'aposta de Pascal va ser expressada pel propi filòsof de la següent manera:

Vous avez deux choses à perdre : li vrai et li be, et deux choses à engager : votre raison et votre volonté, votre connaissance et votre béatitude; et votre nature a deux choses à fuir : l'erreur et la misère. Votre raison n'est pas plus blessée, en choisissant l'un que l'autre, puisqu'il faut nécessairement choisir. Voilà un point vidé. Mais votre béatitude ? Pesons li gain et la perte, en prenant croix que Dieu est. Estimons ces deux cas : si vous gagnez, vous gagnez tout; si vous perdez, vous ne perdez rien. Gagez donc qu'il est, sans hésiter. »
Blaise Pascal (1670). Pensées. III, §233

Traduït vol dir lo següent:

Vosté té dos coses que perdre: la veritat i el be, i dos coses que comprometre: la seua raó i la seua voluntat, el seu coneiximent i el seu bienaventuranza; i la seua naturalea posseïx dos coses de les que deu fugir: l'error i la misèria. La seua raó no resulta més perjudicada en elegir l'una o l'atra, ya que és necessari elegir. Esta és una qüestió buida. Pero ¿el seu bienaventuranza? Anem a sospesar el guany i la pèrdua al eligir creu (de cara o creu) sobre el fet de que Deu existix. Prengam en consideració estos dos casos: si gana, ho guanya tot; si pert, no pert res. Aposte a que existix sense dubtar.
Blaise Pascal (1670). Pensaments. III, §233

Anàlisis en la teoria de la decisió

[editar | editar còdic]

A diferència d'un atre tipo d'aposta, l'argument pascaliano és essencialment matemàtic. Les possibilitats definides per l'Aposta de Pascal poden ser pensades com una elecció baix incertitut en els valors de la següent matriu de decisions. (Pascal mai va mencionar al infern, aixina com tampoc va aclarir si donat "Deu existix + Viure com si Deu no existix" l'esperança de guany infinit seria suficient per a aclarir el seu punt.)

Deu existix (G) Deu no existix (G)
Viure com si Deu existix (B) +∞ (cel) -N (res)
Viure com si Deu no existix (B)
Sup. -N (llim/purgatori)
o −∞ (infern)
+N (res)

Donats estos valors, l'opció de viure com si Deu existira (B) domina l'opció de viure com si Deu no existira (B). En atres paraules, el valor esperat ganado per elegir B és sempre més gran o igual a aquell derivat d'elegir B, sense importar les provabilitats de que Deu existixca.


De fet, concorde a la teoria de la decisió, l'únic valor que importa en la matriu és el +∞. Qualsevol matriu del següent tipo (a on f1, f2, i f3 són tots números finitos positius o finitos negatius) resulta en (B) com l'única decisió racional.[3]

Deu existix (G) Deu no existix (G)
Viure com si Deu existix (B) +∞ f1
Viure com si Deu no existix (B) f2 f3

El debat generat entre matemàtics, filòsofs i teòlecs subsistix fins a hui dia.[4]Segons la biografia de Norman Macrae,[5] John von Neumann va reprendre la fe catòlica en el seu llit de mort, una religió vinculada al seu entorn familiar des de 1930. Encara que partix de la seua motivació per a rebre al sacerdot de l'hospital era intelectual —per a conversar sobre l'antiguetat clàssica—, von Neumann també va acceptar en jovialidad la llògica de l'Aposta de Pascal, argumentant que, davant la possibilitat de la condenación eterna, era més pragmàtic ser creent al final de la vida.

Antecedents

[editar | editar còdic]
Archiu:Al-Kafi 0000.jpg
Kitab al-kafi ''Si és com ho diem i és cert, tots estem salvats, pero tu estàs perdut."

Des de temps antics varen recolzar la creència del més allà siga o no real. En el Kalama Sutra es diu:[6]

"Si existix un atre món i si existix el frut, el resultat de les bones i males accions, llavors yo, despuix de la mort, en la dissolució del cos, sorgiré en el món celestial, en un bon destí. Esta primera certea és obtinguda per ell."
"Si no existix un atre món i si no existix el frut, el resultat de les bones i males accions, llavors, yo viu feliç en esta mateixa vida, sense enemistat, sense mala voluntat, sense odi. Esta segona certea és obtinguda per ell."


El filòsof grec Platón va presentar també en la República baix el mit de Er un argument consecuencialista en a on és millor ser just en vida puix l'injustícia és castigada pels deus en el més allà:[7]

"¿Penses que a un ser immortal li està ben afanar per un temps tan breu i no per l'eternitat?".

El filòsof estoico i emperador romà Marco Aurelio va expressar en el segon llibre de Les Meditacions que:[8]

"Desaparéixer d'entre els hòmens no és, en veritat, terrible; si existixen deus, perque estos no voldrien fer-te de nou desgraciat; i, pel contrari, si no existixen, o si no es preocupen de les coses terrenals, ¿per a qué viure en un món sense deus ni Providència? Pero sí; hi ha deus que es cuiden de les coses humanes i que han donat a l'home tot lo que necessita per a que no caiga en el mal irremediablement. Si en tot lo demés hi haguera algun mal verdader, ho haurien previst els deus i nos hagueren donat els mijos per a sobrellevarlo. Pero lo que no és capaç de fer mal a l'home, ¿cóm podria fer mala la seua existència?".

Un raonament similar a l'aposta de Pascal ya es mostra en el Kitab al-kafi, en a on un Iman li diu a un hereje:[9]

"Si és com ho diem i és cert, tots estem salvats, pero tu estàs perdut. Si és de la manera que tu dius i no és cert, llavors tant nosatres i com tu estem salvats."


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mario Bunge, Diccionari de filosofia, 3a. ed., Mèxic, Sigle XXI, 2001, p. 11.
  2. Jeff Jordan, Pascal's Wager: Pragmatic Arguments and Belief in God, Oxford University Press, 2006, p. 154 [1]
  3. Alan Hájek, "Pascal's Wager", Stanford Encyclopedia of Philosophy, §4 [2]
  4. Alan Dawrst, "A Defense of Pascalian Reasoning" [3]
  5. Norman Macrae, John von Neumann: The Scientific Genius Who Pioneered the Modern Computer, Game Theory, Nuclear Deterrence, and Much More, Amer Mathematical Society, 2000, pp. 268 i ss
  6. EL KALAMA SUTRA CETEPSO
  7. República, X, 9, 608c-d
  8. Meditacions, Llibre II, 11
  9. «Kitab Al-Kafi - H 220, Ch. 2, h 6». «"If it is the way you say and it is not true, then we as well as you llaure all saved. However, if it is the way we say and it is true we llaure saved but you llaure destroyed."»