Aragats

El mont Aragáts (Արագած en armeni), Aragac o Alagos, és un volcà extint, el punt més alt d'Armènia. Se situa en la província d'Aragatsótn, al noroest d'Ereván, capital del país. És un estratovolcano extint, sent en l'actualitat un dels destins preferits dels alpinistes locals. En el mont estan l'Observatori de Byurakán i la fortalea medieval d'Amberd.
El massiç de Aragáts està rodejat pel riu Kasagh, a l'est; el riu Ajurián, a l'oest; la planura de Ararat, al sur i la planura de Shirak, al nort. La circumferència del massiç és d'uns 200 km i cobrix una superfície de 6000 km², un quint de l'àrea total d'Armènia. Més de 940 km² del massiç es troben per damunt de 2000 m.
Les ciutats assentades en l'ala de la montanya són: Ashtarak, Artik, Aparán, Talín, Oshakán i Byurakán.
Geografia
[editar | editar còdic]El mont Aragáts està aïllat de les demés crestes montanyoses d'Armènia, no obstant, es considera el punt més alt de l'ampli Caucas Menor. Té quatre cims, els noms dels quals concorden en la seua posició geogràfica:
- Nort - 4.090 m
- Oest - 3.995 m
- Este - 3.908 m
- Sur - 3.888 m
Situat a 40 km al noroest de la capital, Ereván, Aragáts és un ampli volcà en numeroses fissures volcàniques i cons de advección. Entre el Pleistoceno i el 3000 a. C. va emetre numerosos rius de lava. El cim del cràter està tallada per una llarga llínea de cràters d'uns 13 km que provablement varen emetre lava i varen formar lahares durant el Holoceno. El sistema volcànic cobrix uns 5.000 km² i és un dels més grans de la regió. L'activitat més recent en la zona es va donar en Tirinkatar (0,8-0,61 millons d'anys), Karavasar (0,52-0,54 millons d'anys i Ashtarak (0,58 millons d'anys), aixina com en Jrbazhán en l'àrea del cim (0,52 millons d'anys). Els magma alimentats pel Aragáts són abundants.[1]
Petroglifos
[editar | editar còdic]En el volcà s'han trobat numerosos gravats en les roques, incloent animals i figures humanes caçant en la vall del riu Kasagh, possiblement del Holoceno, incloent petroglifos d'animals que possiblement varen ser gravats entre el IV i l'I mileni a. C.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aragats» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.