Arc de Septimio Sever

Este artícul tracta sobre l'arc en Roma. Per al que es troba en Palmira, vore arc de Triumfo de Palmira. Per al que troba en Dougga, vore arc de Septimio Sever de Dougga. Per al que hi ha en Leptis Magna, vore Leptis Magna.

El arc de Septimio Sever (en italià, Arc vaig donar Settimio Sever) és un antic arc de triumfo que es troba en Roma en l'extrem noroest del Fòrum Romà, als peus del tossal del Capitolio, davant del temple de la Concòrdia, no llunt de la Cúria Julia.

Va ser erigit en 203 per a glorificar les victòries militars de l'emperador Septimio Sever i els seus fills Geta i Caracalla sobre els parts, en les dos campanyes de 194/195 i 197-199.

Despuix de la mort de Septimio Sever, els seus fills Caracalla i Geta varen ser inicialment emperadors conjunts. Caracalla va fer que assessinaren a Geta en l'any 212; els recorts de Geta varen ser destruïts i totes les imàgens o mencions d'ell es varen eliminar dels monuments i edificis públics. Per això, l'image de Geta i les inscripcions que es referien a ell es varen eliminar de l'arc.

Descripció

L'arc de Septimio Sever pintat per Canaletto en 1742, abans de l'excavació del Fòrum Romà (Colecció Real, Regne Unit)

L'arc es va alçar sobre una base de travertino a la que originàriament s'accedia per escalons des de l'antic nivell del Fòrum. És una construcció en marbre blanc que consta d'un arc principal enquadrat per atres dos menuts arcs. L'arc central té una volta semicircular rica en casetones. L'arc té uns 23 metros d'alt, 25 metros d'ample i 11,85 metros de profunditat.

Els tres arcs descansen sobre pilars, en frente de els quals hi ha columnes compostes sobre pedestalés, separades. Victòries aladas apareixen tallades en relleu en les carcanyols. Una escala en el pilar meridional du a la plataforma superior del monument, a on hi havia estàtues de l'emperador i els seus dos fills en una cuadriga, acompanyats per soldats.

Les fronteres estan ricament decorades per columnes i bajorrelieves. Baixe l'àtic de cada frontera està gravada una llarga dedicatòria. Originalment, les lletres gravades en buits contenien lletres en bronze hui desaparegudes.

L'arquitectura d'este arc de triumfo va servir d'inspiració per a molts arcs triumfals, antics i moderns, com l'arc de Constantino, aixina com este ho va anar del arc de Triumfo del Carrusel en París.

Història

L'arc s'alça prop del peu de la tossal Capitolina. Un tram d'escales originàriament duya al va central, com encara es veu hui en l'arc de Trajano en Ancona. Per a el IV l'erosió havia elevat el nivell del Fòrum tant que es va tendir una carretera creuant l'arc per primera volta. Tant cieno i rebujos erosionats dels tossals que ho rodejaven es varen acumular que l'arc va quedar cobert fins a la base de les columnes. El dany causat per les rodes medievals i el tràfic en l'época moderna encara pot vore's en les bases de les columnes, sobre els bajorrelieves dels zócalos.

Durant l'Edat Mija inundacions repetides del Fòrum inferior varen dur més sediment i enrunes adicionals, al punt que quan Canaletto ho va pintar en 1742, només la mitat superior de l'arc estava sobre el terreny. La condició ben conservada de l'arc es deu en gran mida a que va ser incorporat a l'estructura d'una iglésia cristiana, entregada en l'any 1199 pel papa Inocencio III a l'iglésia dels Ss. Sergio i Baco. La mitat de l'arc va pertànyer a la família Cimini, a els qui també s'atribuïx la conservació de l'estructura (Claustrum Cimini). La fortalea va incloure una torre que es trobava en la part alta del propi arc. Quan l'iglésia es va tornar a fundar en un atre lloc, l'arc va seguir sent propietat eclesiàstica i no es va demolir per a una atra construcció.

1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Vore també

• Anex:Arcs de triumfo de Roma
• Arc dels Argentarios
• Arc de Jano
• Arc de Tito
• Fòrum Romà i edificis del Fòrum
• Septimio Sever