Archiserratula

Archiserratula (Archiserratula)

Archiserratula és un gènero perenne de planta 'herbàcea a subarbustiva monoespecífica de la família Asteraceae. És estrictament endèmica de China i la seua única espècie és Archiserratula forrestii.

Descripció

Es tracta d'un gènero herbáceo o subarbustiu, perenne, en un talle, erecto, ramificat, i folioso en tota la seua llongitut. Les fulls són sanceres, en conductes resiniferos reticulados. Els capítuls, homógamos, són solitaris en l'àpiç de les branques. El involucre té els seus bràcteas imbricadas, en àpiços aguts o apiculados, mentres el receptàcul és cilíndric a obconico, en flósculos hermafroditos. Les cipselas són de contorn elipsoide-cilíndric, plans i glabros, en el vorell de la placa apical denticulado i en un Vilano simple de numeroses files de pèls cerdiformes no connados en un anell, i pinnados a lo manco en la seua part distal.

Distribució i hàbitat

Creix en els pasturageés en les ales de les montanyes, en clavills de les roques, de 1300 a 2000 m d'altitut, en la Província Chinenca de Yunnan.

Taxonomia

Archiserratula va ser creat i descrit per L.Martins i publicat en Tàxon, vol 55, p. 973, 2006. Anteriorment, la seua única espècie estava inclosa en el gènero Serratula.

Etimologia

• Atrchiserratula: neologisme construït en el prefix d'orige grec άρχί, més important, destacat, superior i Serratula, prestat del llatí serrātǔla, -ae, del verp serro, -āvaig vore, -āre, serrar, i que en la Història Naturalis de Plinio el Vell (25, 84) erá la 'betónica' (Stachys officinalis), pels seus fulls serrats/denticuladas i que, per confusió, els autors botànics prelinneanos varen confondre en Serratula tinctoria. O siga, 'Serratula destacada, superior'.

Sinonímia

• Serratula sect. Suffruticosae Iljin, 1928