Arcont basileus

Erro al crear miniatura:

Bust d'Alejandro Magne

El terme Basileus serà un vocablo grec, que lliteralment significa emperador, rei o monarca i servirà per a designar a varis tipos de caps d'Estat durant el història. Inicialment faran referència a oficials de la cort o caps locals, pero no estrictament al monarca, puix este serà denominat baix el vocablo wanax (“Gran rei” o “Cap suprem”). Despuix de la caiguda de la civilisació micénica es començarà a utilisar per a designar als diferents governants de les ciutats – estat fins que en l'arribada d'Alejandro Magne s'instaurarà el significat actual.

Basileus en la Grècia antiga

En l'Atenes clàssica l'arcont basileus representava l'últim vestigi de la monarquia. Encara que gran part dels poders d'esta havien segut transferits a atres institucions com l'Areópago i posteriorment la Boulé i l'Ekklesía, l'arcont basileus mantenia nominalment la posició més alta en la política ateniense, junt en l'arcont epónimo i el polemarca. L'arcont basileus era l'encarregat de supervisar l'organisació dels ritos religiosos.

Originalment l'arcont basileus era elegit d'entre l'aristocràcia ateniense (els Eupátridas) cada dèu anys. Despuix del 683 a. C. el càrrec era mantingut únicament per un any, i despuix de les reformes de Solón, era elegit d'entre els atenienses més adinerats o Pentakosiomedimnoi (Πεντακοσιομέδιμνοι). Despuix del 487 a. C. els arcontazgos eren elegits per sorteig.

Erro al crear miniatura:

Principals ciutats – Estat gregues en la zona continental

Es creu que la dòna de l'arcont basileus o basilinna tenia que desposarse i tindre relacions en Dioniso durant un festival en el Bucoleion d'Atenes per a garantisar la seguritat de la polis, pero es desconeix en qué consistia la cerimònia.

Basileus en Bizancio

Després d'un temps de desús (per l'aparició del Imperi romà), el terme tornarà a ser utilisat per les polítiques bizantines a partir de la dinastia dels Heráclidas. No obstant, l'Imperi Bizantí perdurarà durant més de mil anys, en lo que les denominacions variaran a lo llarc del temps.

Bibliografia

(1990) Athenian Politics c.800–500 B.C.: A Sourcebook (en en), Londres i Nova York: Routledge, pp. 226. ISBN 9780415040617.

Alexander A. Vasiliev, Història de l'Imperi Bizantí, Madrit, Tom I, 2003

David Barreres, Breu Història d'Imperi Bizantí, NOWTILUS, 2010

VV.AA, Història de l'Edat Mija, Barcelona, Editorial Ariel, 2014

Judith Herrín, Bizancio, DEBATE, 2009

Robert Drews, Basileus: L'evidència de la Majestad en Grècia geomètrica, New Heaven, Yale University Press, 1983

Emilio Cabrera i Cristina Segura, Història de l'Edat Mija II Bizancio, L'Islam, Madrit, Alhambra Universitat, 1987.