Anar al contingut

Argirodita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Argyrodite-154922.jpg
Argirodita

La argirodita en un mineral de la classe dels minerals sulfur. Va ser descobert en 1886 i el seu nom deriva del grec argyrodes, en alusió a l'argent que té.

Va ser descobert en 1885 per Albin Weisbach, Professor de mineralogia en Freiberg, en la mina Himmelsfürst, Erzgebirge, Freiberg, Sajonia, Alemània.[1] Va encarregar el seu anàlisis a Clemens Winkler, professor de química, que va trobar que es tractava d'un sulfur d'argent, que contenia ademés al voltant del 7% d'una atra substància, que finalment va resultar ser un nou element, al que Winkler va donar el nom de germani, en honor al seu país natal, publicant els seus resultats a primers de 1886.[2] El mineral de Freiberg havia segut abans descrit imperfectamente per August Breithaupt baix el nom de plusinglanz, i els cristals de Bolívia varen ser incorrectament descrits en 1849 com brongniardita cristalizada.[3]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

El seu alt contingut en els elements codiciats d'argent (76 % del mineral) i germani ho fan cridaner en la mineria. Sol tindre també impurees de ferro, antimoni i estany.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Se li pot trobar en depòsits polimetálicos formats a baixa temperatura —en Alemània—, aixina com en depòsits d'argent i estany formats a alta temperatura —en Bolívia—.

Minerals comunament associats: estefanita, pirargirita, polibasita, canfieldita o acantita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mindat.org
  2. Calvo Rebollar, Miguel (2019). Construint la Taula periòdica, Prames, Saragossa, p. 276-278. ISBN 978-84-8321-908-9.
  3. Spencer, 1911, p. 488.