Arlit
,_street_scene.jpg){kind=link}
Arlit és una comuna urbana[1] de Níger, chef-lieu del departament homònim en la regió de Agadez. En 2012 tenia una població de 79 725 habitants, dels quals 41 592 eren hòmens i 38 133 eren dònes.[2]
És una ciutat industrial ubicada en el centre-nort del país, entre el desert del Sahara i la vora oriental de les montanyes de Air. Es troba a 200 km al sur, per carretera, de la frontera en Argèlia.
Indústria de l'urani
[editar | editar còdic]
Fundada en 1969 despuix de la troballa de jaciments d'urani en la regió, la ciutat ha creixcut entorn a l'indústria minera, desenrollada pel governe francés. Dos grans mines d'urani, en Arlit i prop d'Akouta, són explotades per mig de la tècnica de la mineria a cel obert. Una d'elles va ser iniciada en 1971 per la Societat Nacional de Mineria de Níger, SOMAIR.[3] La segona mina a cel obert, aixina com la tercera subterrànea, varen ser construïdes per l'empresa francesa Compagnie Minière d'Akouta (o COMINAK).[4] El mineral d'abdós és processat i transportat per una empresa francesa, Areva NC, un holding del grup Areva, una empresa estatal francesa a càrrec del Commissariat à l'énergie atomique (CEA). El sistema de generació d'energia nuclear francés, aixina com el programa d'armes nuclears francés, depenen en gran part de l'urani extret en Arlit.[5] Areva sola, ampra a 1.600 estrangers en el lloc.[6]
En 2006 es varen extraure 3.434 tonellades d'urani de les mines de Arlit i es varen transportar en camió fins al port de Cotonú, Benín, per a la seua exportació final a França. En el seu apogeu en la década de 1980, el 40% de la producció mundial d'urani procedia de Arlit, i l'urani representava el 90% de les exportacions de Níger (en valor). Per a transportar l'urani cap al sur, es va construir una moderna carretera principal, coneguda com "l'autopista de l'urani", la qual passava per alt moltes ciutats a lo llarc del camí (In-Gall per eixemple) canviant radicalment el sistema de transport de Níger.
Auge, caiguda i recuperació
[editar | editar còdic]A finals de la década de 1980, Arlit va sofrir el fort descens del preu de l'urani en el mercat mundial, i el número d'empleats estrangers en la ciutat es va reduir a 700, un descens del que s'ha recuperat en la primera década de el XXI. A pesar d'açò, el valor de l'urani de Níger no ha recuperat el seu nivell dels '80, causant trastorns i sofriments a les decenes de mils de nigerinos que s'havien anat agrupant en els assentaments informals que rodegen Arlit.
La tensió social resultant de la crisis del model exportador d'urani, junt en la percepció de que els millors llocs de treball quedaven reservats per als del sur de Níger, varen anar els detonants de la Rebelió Tuareg dels anys '90. En una nova rebelió en 2007, els nacionalistes Tuareg varen fer del repartiment més just dels beneficis i de l'ocupació entre la població local una de les seues principals demandes.[7]
Impacte ambiental
[editar | editar còdic]L'impacte local sobre el mig ambient de l'indústria minera de Arlit ha segut criticat per Organisacions No Governamentals africanes i europees, i especialment Areva NC ha segut acusada d'indiferència per les condicions sanitàries i ambientals entorn a les seues operacions.[8]
Acusacions sobre venda d'urani a Iraq
[editar | editar còdic]En 2002, durant el preludi a la Guerra d'Iraq, el govern britànic va presentar un informe, del com el govern nortamericà es va fer eco, que després va ser cridat Expedient de Setembre (Armes de destrucció massiva en Iraq: L'evaluació del govern britànic), a on, entre atres coses, acusava al govern d'Iraq de voler adquirir urani nigerino. Esta acusació va ser coneguda en el nom de "Yellowcake controversy" ("Escàndal del òxit d'urani").
Expatriats i immigrants
[editar | editar còdic]La ciutat de Arlit ha aplegat a desenrollar una infraestructura familiar al primer món, en un aeroport per a atendre als treballadors europeus i les seues famílies, i també s'ha convertit en un punt de trànsit per als immigrants indocumentats que viagen a Argèlia, i des d'allí, a França.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministere de l’Interieur, de la Securite Publique, de la Decentralisation et dones Affaires Coutumieres et Religieuses - Direction Generale de la Decentralisation et dones Collectivites Territorials (ed.): «Brochure d’information sur la décentralisation au Niger». Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2019. Consultat el 5 d'octubre de 2019.
- ↑ Institut National de la Statistique (ed.): «Li Niger en Chiffres 2014».
- ↑ Perfil de l'empresa Somair
- ↑ Georges Capus, Pascal Bourrelier i Moussa Souley. La mineria de l'urani en Níger, la situació i les perspectives d'un dels cinc principals països productors. Associació Nuclear Mundial, 2004. Nota: La ANM és un grup finançat per l'indústria nuclear.
- ↑ França i l'energia nuclear i La participació francesa en Níger [1] archivat en Wayback Machine., abdós de Pederson, Nicholas R. El desig francés d'urani i els seus efectes sobre la política exterior francesa en Àfrica. Control de Armament, Desarmament i Seguritat Internacional: Occasional Papers. PED:1. Universitat d'Illinois en Urbana, Champaign (2000)
- ↑ SegonsLi Canard enchaîné (3 d'agost de 2005)
- ↑ L'Humanité, juny de 2007.
- ↑ Expedient sobre la mina de Arlit de la CRIIRAD ( Commission de recherche et d'information indépendantes sur la radioactivité, Comissió per a l'Investigació i l'Informació Independents sobre la Radioactividad).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arlit» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.