Armadura (combat)

Erro al crear miniatura:

Armadura (combat)

Erro al crear miniatura:

Coraza grega de l'Época Arcaica, datada entre 620 i 500 a. C.

La armadura és una vestidura dedicada a protegir diverses parts del cos dels atacs d'un oponent. És part de les denominades "armes defensives" i encara que pot estar fabricada de molts materials, entre ells cuiro, fusta, contes de closca, os i inclús cotó i fibres naturals; la paraula és comunament relacionada en l'armadura metàlica asiàtic-europea.

Primeres armadures

Erro al crear miniatura:

Hoplitas en la seua armadura en un ánfora (pintor Prometeo).

L'orige de l'armadura en Occident es remonta al segon mileni a. C. en Orient Pròxim, sent en principi una coraza de cuiro endurit o lli acolchado, a voltes recoberta de plaques o escamas de metal i completat en un caixco. En temps anteriors, soldats sumerios i egipcíacs apareixen sense cap protecció apreciable. Durant l'Imperi Nou, l'eixèrcit egipcíac la va adoptar dels pobles siriopalestinos, i de fet, la representació més primerenca trobada procedix de la tomba de Kenamon que va viure durant el regnat d'Amenhotep II (1436-1411 a. C. aprox.) Les més cares eren corazas de metal, com el thórax grec, a voltes ricament decorada en gravats i relleus per a cerimònies i desfilades, mentres se seguien usant les més barates de cuiro o acolchadas, com el linotórax que els grecs varen amprar de l'época micénica a l'helenística, finalment substituïdes per la cota de malla des del sigle III a el IEntre els caldeos i assiris, a tenor de lo que apareix en els relleus de l'época, s'usava un caixco de bronze de forma alguna cosa cònica, la coraza de cuiro coberta de làmines metàliques i uns botins de cuiro dur o guarnits també en làmines.

Els grecs micénicos tenien també una armadura molt completa de bronze, sent un eixemple conservat la Panoplia de Dendra (1400 a. C.), que constava de peto en espaldar i protecció per al coll i muscles, un faldillar compost de tres plaques de bronze, yelmo i grebas. Es desconeix per qué va caure en desús, encara que és provable que es dega als tumults provocats pels Pobles de la Mar al voltant de el 1200 a C.

Hoplitas

Erro al crear miniatura:

Hoplita, colecció d'impressió de les costums militars Vinkhuijzen.

Els soldats grecs (hoplitas) solien dur un corfoll curt que terminava en plecs simètrics i sobre ella una coraza per al tronc, formada per tires de cuiro en peces metàliques o ben sol dos peces (peto i espaldar) que cobrien pit i esquena i s'unien en tires metàliques o correges sobre els muscles, mentres que la part davantera de les cames es defenia en les cnémides o canilleras. Per a ampara del cap es varen usar caixcos de variades formes, alcançant major perfecció el beocio compost de visera i apèndix nassal o apèndixs per a defendre el coll pels costats.

Vore també

• Catafracto
• Blindage homogéneu laminado
• Armadura de plaques d'acer
• Armadura de escamas
• Armadura lamelar
• Armadura samurái
• Cota de malla

Bibliografia adicional

• (2015) Armour of the English Knight, 1400-1450 (en en), Thomas De la Mar Limited. ISBN 978-0-99332-4604..

• Williams, Alan (2003). The Knight and the Blast Furnace: A History of the Metallurgy of Armour in the Middle Ages & the Early Modern Period (en anglés), Leiden, The Netherlands: Brill Academic Publishers. OCLC 49386331. ISBN 978-90-04-12498-1.