Arneb
| Constelació | Lepus |
| Ascensió recta α | 05h 32min 43,8s |
| Declinació δ | -17º 49’ 20,3’’ |
| Distància | 1300 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +2,58 |
| Magnitut absoluta | -5,40 |
| Lluminositat | 13 000 sols |
| Temperatura | 7000 K |
| Ràdio | 75 sols (52.200.000 km) |
| Tipo espectral | F0Ib |
| Velocitat radial | +24 km/s |
Arneb (α Leporis / α Lep / 11 Leporis)[1] és una estrela de magnitut aparent +2,58, la més lluenta en la constelació de Lepus, la llebre. El seu nom, provinent del àrap al-arneb, significa «la llebre», aludint al conjunt de la constelació.
Arneb és una supergigante groga, no molt distinta de Canopus (α Carinae), i solament la seua lluntea —uns 1300 anys llum respecte al sistema solar— fa que no aparega més lluent. En una magnitut absoluta de -5,40 és una de les estreles intrínsecament més lluminoses que es poden observar a simple vista, sent la seua lluminositat equivalent a 13 000 sols. El seu diàmetro és també molt gran, 7 voltes més gran que el del Sol. Té una temperatura superficial de 7000 K.[2]
En la fase final de la seua vida, es pensa que Arneb ya ha passat la fase de supergigante roja i està en procés de contracció i calfament, si ben poguera ser que estiguera en la fase expansió cap a una supergigante roja.
Com a resultat del procés d'envelliment, presenta un contingut de nitrogen cinc voltes major que el solar —resultat de la fusió del hidrogen en heli a través del cicle CNO, produint-se nitrogen com a subproducte— i un contingut de sodi doble que el del Sol.
En una massa en el moment del seu naiximent entre 8 i 10 masses solars, Arneb acabarà els seus dies com una densa nana blanca de tamany similar al de la Terra.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arneb» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.