Lepus (constelació)
Lepus o la Llebre és una constelació situada just al sur d'Orión, i possiblement representa una llebre sent perseguida per ell. Lepus va ser una de les 48 constelacions de Ptolomeo i hui és una de les 88 constelacions modernes.
Esta constelació no deu ser confosa en Lupus, el llop.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
l'estrela més lluenta de la constelació és α Leporis, cridada Arneb,[1] una supergigante blanc-groga de tipo espectral F0Ib[2] no molt distinta de Canopo (α Carinae), encara que molt més alluntada que esta, puix es troba a 2220 anys llum de la Terra.[3] La seua lluminositat és 12 000 voltes major que la lluminositat solar[4] i té una edat de sol 13 millons d'anys.[5] Li seguix en lluentor Nihal (β Leporis),[1] jagant lluminosa groga de tipo G5II-IIIa:[6] en una temperatura efectiva de 5350 K i una massa 3,5 voltes més gran que la del Sol.
ε Leporis —formalment cridada Ping—,[1] tercera estrela més lluenta en la constelació, és una jaganta taronja de tipo K4III[7] 40 voltes més gran que el Sol.[8]
Pel contrari, μ Leporis (Bade)[1] és una estrela blanc-azulada de mercuri-manganeso de tipo B8: la seua relació manganeso/hidrogen és 110 voltes més alta que en el Sol, mentres que la de mercuri/hidrogen és fins a 87 000 voltes major.[9]
ζ Leporis —quinta estrela més lluenta de Lepus— és una estrela blanca de la seqüència principal rodejada per un núvol de pols, la cantitat de la qual i temperatura indiquen que estan colisionant roques sòlides generant pols en un cinturó d'asteroides similar a l'existent en el sistema solar. Poden ser restants de la formació planetària o, pel contrari, material que donarà lloc a planetes. ζ Leporis rep el nom de Darlugal, provinent de la llengua sumerio.[1] λ Leporis és una estrela de tipo B0.5V més calent —la seua temperatura efectiva alcança els 30 400 K— la massa de la qual és 15 voltes major que la massa solar. En canvi, δ Leporis és una subgigante taronja de tipo K1IV antiga en una edat aproximada de 10 700 millons d'anys.
Entre les estreles de Lepus propenques al sistema solar, es troba γ Leporis, sistema binario a 29 anys llum de distància. La component principal és una nana groga de tipo F6V[10] més lluminosa i calenta que el nostre Sol, mentres que la component secundària rep el nom de AK Leporis, ya que és una nana taronja i una variable BY Draconis.[11] Distant 49 anys llum, η Leporis és també una estrela blanc-groga de tipo F2V, havent-se detectat al seu entorn un disc circunestelar de pols.
Una atra estrela propenca, a 18,8 anys llum, és Gliese 229, un sistema constituït per una nana roja de tipo M1V i un sistema binario propenc compost per dos nanes marrons d'igual massa;[12][13] d'este últim parell s'ha pogut obtindre una image directa.[14]
En esta constelació es troba la variable Mira R Leporis, coneguda com la «Estrela carmesí de Hind» pel seu intens color rubí. És una estrela de carbono la relació del qual carbono/oxigen estimada és 1,2, més del doble que l'existent en el Sol, i el radi del qual és unes 400 voltes més gran que el ràdio solar.[15] Per una atra part, imàgens de la també variable Mira T Leporis, obtingudes en l'interferómetro del VLT (ESO), han desvelat l'existència d'una capa de gas i pols que envol a esta estrela, el diàmetro de la qual és unes 100 voltes més gran que el del Sol. RX Leporis és una jaganta roja de la branca asintòtica jaganta i variable semirregular rodejada també per una envoltura, semblant a la d'I Canum Venaticorum.[16] Una atra variable interessant és SS Leporis, una binaria propenca formada per una estrela blanca de tipo A1 i una jaganta roja. Constituïx una «binaria semidesprendida» en a on es produïx transferència de massa des de la jaganta roja cap a la seua companyera.
Entre els objectes de cel profunt es pot observar el cúmul globular M79, distant Plantilla:Nts anys llum.[17] Es pensa que este cúmul pot no haver-se format en la Via Làctea sino en la galàxia Nana del Ca Major.[18]
IC 418 —cridada també nebulosa del Espirógrafo— és una nebulosa planetària a 4000 anys llum l'estrela central de la qual té una temperatura de 36 000 K.[19] En Lepus també es localisa la galàxia espiral NGC 1964, el centre de la qual alberga un forat negre supermasivo en una massa estimada de 2,5 × 107 masses solars.[20]
Estreles
[editar | editar còdic]Estreles principals
[editar | editar còdic]
- α Leporis (Arneb), la més lluenta de la constelació en magnitut 2,58, és una supergigante groga similar a Canopo.
- β Leporis (Nihal o Nibal), segona estrela més lluenta en magnitut 2,81, és una jaganta lluminosa groga situada a 159 anys llum de distància.
- γ Leporis, sistema binario propenc al sistema solar —dista 29,2 anys llum— de magnitut 3,59; la component principal és una nana groga més calenta que el Sol.
- δ Leporis, subgigante taronja i estrela del disc gros de magnitut 3,81.
- ε Leporis (Ping), jaganta taronja de magnitut 3,19, la tercera estrela més lluenta de Lepus.[21]
- ζ Leporis (Darlugal), estrela blanca de la seqüència principal de magnitut 3,52 rodejada per cinturó d'asteroides.
- η Leporis, estrela blanc-groga de magnitut 3,72 rodejada per un disc circunestelar de pols.
- ι Leporis, estrela doble les components de la qual, una estrela blanc-azulada i una atra groga, estan separades 17 segons d'arc.
- λ Leporis, subgigante blava de magnitut 4,27.
- μ Leporis (Bade), estrela de mercuri-manganeso de magnitut 3,28, una de les més lluentes d'esta classe.
- 8 Leporis, subgigante blanc-azulada de magnitut 5,22.
- 17 Leporis (SS Leporis), estrela binaria propenca —les dos components estan molt pròximes entre sí— formada per una estrela blanca i una jaganta roja.
- R Leporis (Estrela carmesí de Hind), estrela variable Mira la lluentor de la qual varia entre magnitut 5,5 i 11,7. És una estrela de carbono d'intens color roig.
- S Leporis, jaganta roja i variable semirregular la lluentor de la qual fluctua entre 6,0 i 7,6.
- T Leporis, variable Mira la lluentor de la qual oscila entre magnitut 7,4 i 14,3. Va ser observada en detalle per l'interferómetro del Very Large Telescope de l'ESO.[22]
- RX Leporis, jagant roja i estrela variable irregular. Té un periodo de 2 mesos, una magnitut mínima de 7,4 i una màxima de 5,0.[23]
- TX Leporis, variable Alfa2 Canum Venaticorum de magnitut 6,54.
- AC Leporis (HD 40745), variable Gamma Doradus de magnitut 6,21.
- AF Leporis (HD 35850), variable RS Canum Venaticorum de magnitut 6,31.
- AH Leporis (HD 36869), nana groga i variable BY Draconis.
- HD 33283, nana groga en un planeta extrasolar.
- HD 38382, nana groga distant 83 anys llum.
- Gliese 229, nana roja acompanyada per una nana marró a 18,8 anys llum.
Atres estreles en designació Bayer
[editar | editar còdic]
Atres estreles en designació Flamsteed
[editar | editar còdic]Referències en text
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 26 de març de 2026.
- ↑ alf Lep -- Variable Star (SIMBAD)
- ↑ “Validation of the new Hipparcos reduction” . Astronomy and Astrophysics 474 (2): 653–664. doi:. Bibcode: 2007A&A...474..653V.
- ↑ «CNO in evolved intermediate mass stars».Astronomy and Astrophysics.449(2)
- 655–671.doi:10.1051/0004-6361:20054377.
- ↑ «Accurate fonamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.402(2)
- 1369–1379.doi:10.1111/j.1365-2966.2009.15979.x.
- ↑ bet Lep -- Double or multiple star (SIMBAD)
- ↑ eps Lep -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ (2022).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.510(1)
- 82-94.Consultat el 20 de maig de 2024.
- ↑ “New catalogue of chemically peculiar stars, and statistical analysis” (2018). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 480 (3). doi:. Bibcode: 2018MNRAS.480.2953G.
- ↑ gam Lep -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ V* AK Lep -- Variable of BY Dra type (SIMBAD)
- ↑ “Atmospheric abundances and bulk properties of the binary brown dwarf Gliese 229 Bab from JWST/MIRI spectroscopy” . The Astrophysical Journal 977 (2): L32. doi:. Bibcode: 2024ApJ...977L..32X.
- ↑ “Atmospheric Retrieval of Subaru/IRD High-resolution Spectrum of the Archetype T-type Brown Dwarf Gl 229 B” . The Astrophysical Journal 988 (1). doi:. Bibcode: 2025ApJ...988...53K.
- ↑ «Astronomers Announce First Clear Evidence of a Brown Dwarf». Hubble Space Telescope. Consultat el 2025-12-27.
- ↑ “Interferometric observations of the Mira star o Ceti with the VLTI/VINCI instrument in the near-infrared” (2005). Proceedings of the 13th Cambridge Workshop on Cool Stars 560: 651. Bibcode: 2005ESASP.560..651H.
- ↑ (2008).Astronomy and Astrophysics.491(3)
- 789-796.Consultat el 21 de giner de 2023.
- ↑ (2010).arXiv:1012.3224Consultat el 10 d'abril de 2021.
- ↑ «Messier 79». Hubble's Messier Catalog (NASA). Consultat el 21 de giner de 2023.
- ↑ (2011).Astronomy and Astrophysics.531(A23)
- 14 pp..Consultat el 23 d'abril de 2021.
- ↑ “The Black Hole Mass Function Derived from Local Spiral Galaxies” . The Astrophysical Journal 789 (2): 124. doi:. Bibcode: 2014ApJ...789..124D.
- ↑ “A System of photometric standards” . Publicacions Universitat de Chile 1: 1–17. Bibcode: 1966PDAUC...1....1G.
- ↑ Unique Details Of Double Star In Orion Nebula And Star T Leporis Captured By 'Virtual' Telescope. ScienceDaily. Recuperat el 19 de febrer de 2009, [1]
- ↑ Ridpath y Tirion, 2001.
Referències generals
[editar | editar còdic]- HIGINO: Astronomia poètica (Astronomica).
- 33: Llebre.
- Text anglés en el lloc Theoi; trad. de 1960 de Mary Grant.
- 33: Llebre.
- ERATÓSTENES: Catasterismos (Καταστερισμοί).
- 34: Llebre (Λαγωός, Lepus): una llebre que fuig del gos d'Orión.
- Text llatí en Google Books; facsímil electrònic.
- Text grec en Internet Archive; facsímil electrònic.
- Text llatí en Google Books; facsímil electrònic.
- 34: Llebre (Λαγωός, Lepus): una llebre que fuig del gos d'Orión.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Levy, David H.. Deep Sky Objects, Prometheus Books. ISBN 1-59102-361-0.
- «Stars and Planets Guide».Princeton University Press.
- Ridpath, Ian & Tirion, Wil (2007). Stars and Planets Guide, Collins, London. ISBN 978-0-00-725120-9. Princeton University Press, Princeton. ISBN 978-0-691-13556-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lepus (constelación)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.