Anar al contingut

Lepus (constelació)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Lepus o la Llebre és una constelació situada just al sur d'Orión, i possiblement representa una llebre sent perseguida per ell. Lepus va ser una de les 48 constelacions de Ptolomeo i hui és una de les 88 constelacions modernes.

Esta constelació no deu ser confosa en Lupus, el llop.

Característiques destacables

[editar | editar còdic]
Archiu:LepusCC.jpg
Constelació de Lepus

l'estrela més lluenta de la constelació és α Leporis, cridada Arneb,[1] una supergigante blanc-groga de tipo espectral F0Ib[2] no molt distinta de Canopo (α Carinae), encara que molt més alluntada que esta, puix es troba a 2220 anys llum de la Terra.[3] La seua lluminositat és 12 000 voltes major que la lluminositat solar[4] i té una edat de sol 13 millons d'anys.[5] Li seguix en lluentor Nihal (β Leporis),[1] jagant lluminosa groga de tipo G5II-IIIa:[6] en una temperatura efectiva de 5350 K i una massa 3,5 voltes més gran que la del Sol.

ε Leporis —formalment cridada Ping—,[1] tercera estrela més lluenta en la constelació, és una jaganta taronja de tipo K4III[7] 40 voltes més gran que el Sol.[8]

Pel contrari, μ Leporis (Bade)[1] és una estrela blanc-azulada de mercuri-manganeso de tipo B8: la seua relació manganeso/hidrogen és 110 voltes més alta que en el Sol, mentres que la de mercuri/hidrogen és fins a 87 000 voltes major.[9]

ζ Leporis —quinta estrela més lluenta de Lepus— és una estrela blanca de la seqüència principal rodejada per un núvol de pols, la cantitat de la qual i temperatura indiquen que estan colisionant roques sòlides generant pols en un cinturó d'asteroides similar a l'existent en el sistema solar. Poden ser restants de la formació planetària o, pel contrari, material que donarà lloc a planetes. ζ Leporis rep el nom de Darlugal, provinent de la llengua sumerio.[1] λ Leporis és una estrela de tipo B0.5V més calent —la seua temperatura efectiva alcança els 30 400 K— la massa de la qual és 15 voltes major que la massa solar. En canvi, δ Leporis és una subgigante taronja de tipo K1IV antiga en una edat aproximada de 10 700 millons d'anys.

Entre les estreles de Lepus propenques al sistema solar, es troba γ Leporis, sistema binario a 29 anys llum de distància. La component principal és una nana groga de tipo F6V[10] més lluminosa i calenta que el nostre Sol, mentres que la component secundària rep el nom de AK Leporis, ya que és una nana taronja i una variable BY Draconis.[11] Distant 49 anys llum, η Leporis és també una estrela blanc-groga de tipo F2V, havent-se detectat al seu entorn un disc circunestelar de pols.

Una atra estrela propenca, a 18,8 anys llum, és Gliese 229, un sistema constituït per una nana roja de tipo M1V i un sistema binario propenc compost per dos nanes marrons d'igual massa;[12][13] d'este últim parell s'ha pogut obtindre una image directa.[14]

Archiu:Canis Major - Orion.jpg
Lepus, Canis Major i Orion

En esta constelació es troba la variable Mira R Leporis, coneguda com la «Estrela carmesí de Hind» pel seu intens color rubí. És una estrela de carbono la relació del qual carbono/oxigen estimada és 1,2, més del doble que l'existent en el Sol, i el radi del qual és unes 400 voltes més gran que el ràdio solar.[15] Per una atra part, imàgens de la també variable Mira T Leporis, obtingudes en l'interferómetro del VLT (ESO), han desvelat l'existència d'una capa de gas i pols que envol a esta estrela, el diàmetro de la qual és unes 100 voltes més gran que el del Sol. RX Leporis és una jaganta roja de la branca asintòtica jaganta i variable semirregular rodejada també per una envoltura, semblant a la d'I Canum Venaticorum.[16] Una atra variable interessant és SS Leporis, una binaria propenca formada per una estrela blanca de tipo A1 i una jaganta roja. Constituïx una «binaria semidesprendida» en a on es produïx transferència de massa des de la jaganta roja cap a la seua companyera.

Archiu:A snowstorm of stars.jpg
Image de M79 obtinguda en el telescopi espacial Hubble

Entre els objectes de cel profunt es pot observar el cúmul globular M79, distant Plantilla:Nts anys llum.[17] Es pensa que este cúmul pot no haver-se format en la Via Làctea sino en la galàxia Nana del Ca Major.[18]

IC 418 —cridada també nebulosa del Espirógrafo— és una nebulosa planetària a 4000 anys llum l'estrela central de la qual té una temperatura de 36 000 K.[19] En Lepus també es localisa la galàxia espiral NGC 1964, el centre de la qual alberga un forat negre supermasivo en una massa estimada de 2,5 × 107 masses solars.[20]

Estreles

[editar | editar còdic]

Estreles principals

[editar | editar còdic]
Archiu:R Leporis as imaged by ALMA.tif
Image de R Leporis obtinguda en l'interferómetro ALMA
Archiu:T Leporis.jpg
T Leporis (avall) en comparació al Sol i a l'òrbita terrestre (dalt)
Archiu:Spirograph Nebula - Hubble 1999.jpg
Nebulosa planetària IC 418 vista en el telescopi Hubble

Referències en text

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 26 de març de 2026.
  2. alf Lep -- Variable Star (SIMBAD)
  3. “Validation of the new Hipparcos reduction” . Astronomy and Astrophysics 474 (2): 653–664. doi:10.1051/0004-6361:20078357. Bibcode2007A&A...474..653V.
  4. «CNO in evolved intermediate mass stars».Astronomy and Astrophysics.449(2)
    655–671.doi:10.1051/0004-6361:20054377.
  5. «Accurate fonamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.402(2)
    1369–1379.doi:10.1111/j.1365-2966.2009.15979.x.
  6. bet Lep -- Double or multiple star (SIMBAD)
  7. eps Lep -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  8. (2022).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.510(1)
    82-94.Consultat el 20 de maig de 2024.
  9. “New catalogue of chemically peculiar stars, and statistical analysis” (2018). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 480 (3). doi:10.1093/mnras/sty1912. Bibcode2018MNRAS.480.2953G.
  10. gam Lep -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  11. V* AK Lep -- Variable of BY Dra type (SIMBAD)
  12. “Atmospheric abundances and bulk properties of the binary brown dwarf Gliese 229 Bab from JWST/MIRI spectroscopy” . The Astrophysical Journal 977 (2): L32. doi:10.3847/2041-8213/ad92f9. Bibcode2024ApJ...977L..32X.
  13. “Atmospheric Retrieval of Subaru/IRD High-resolution Spectrum of the Archetype T-type Brown Dwarf Gl 229 B” . The Astrophysical Journal 988 (1). doi:10.3847/1538-4357/adddbd. Bibcode2025ApJ...988...53K.
  14. «Astronomers Announce First Clear Evidence of a Brown Dwarf». Hubble Space Telescope. Consultat el 2025-12-27.
  15. “Interferometric observations of the Mira star o Ceti with the VLTI/VINCI instrument in the near-infrared” (2005). Proceedings of the 13th Cambridge Workshop on Cool Stars 560: 651. Bibcode2005ESASP.560..651H.
  16. (2008).Astronomy and Astrophysics.491(3)
    789-796.Consultat el 21 de giner de 2023.
  17. (2010).arXiv:1012.3224Consultat el 10 d'abril de 2021.
  18. «Messier 79». Hubble's Messier Catalog (NASA). Consultat el 21 de giner de 2023.
  19. (2011).Astronomy and Astrophysics.531(A23)
    14 pp..Consultat el 23 d'abril de 2021.
  20. “The Black Hole Mass Function Derived from Local Spiral Galaxies” . The Astrophysical Journal 789 (2): 124. doi:10.1088/0004-637X/789/2/124. Bibcode2014ApJ...789..124D.
  21. “A System of photometric standards” . Publicacions Universitat de Chile 1: 1–17. Bibcode1966PDAUC...1....1G.
  22. Unique Details Of Double Star In Orion Nebula And Star T Leporis Captured By 'Virtual' Telescope. ScienceDaily. Recuperat el 19 de febrer de 2009, [1]
  23. Ridpath y Tirion, 2001.

Referències generals

[editar | editar còdic]

Bibliografia adicional

[editar | editar còdic]