Arqueologia bíblica

   

La arqueologia bíblica és la part de l'arqueologia que s'especialisa en l'estudi dels restants materials que tenen relació directa o indirecta en els relats bíblics, siguen estos de l'Antic (Tanaj) o del Nou Testament, i en el història i cosmogonia de les religions judeocristianes. El lloc principal d'esta part de les ciències arqueològiques és lo que en dites religions és denominat Terra Santa, i des de la perspectiva occidental Oriente Pròxim. Si ben els elements principals de l'arqueologia bíblica són referents teològics i religiosos en la seua majoria, esta és una ciència en tota la seua dimensió metodològica. Com succeïx en atres registres històrics d'atres civilisacions, els manuscrits deuen ser comparats en atres societats contemporànees d'Europa, Mesopotamia i Àfrica. Les tècniques científiques empleades són les mateixes de l'arqueologia en general com les excavacions i la datació per radiocarbono, entre unes atres. En contrast, l'arqueologia de l'antic Mig Oriente tracta simplement del Antic Orient Pròxim, o Mig Orient, sense particulars consideracions sobre si els seus descobriments es relacionen en la Bíblia.

L'arqueologia bíblica és una matèria d'estudi polèmica, en varis punts de vista sobre quin és el propòsit i les metes que esta té o deu tindre. En la secció de comentaris professionals es poden trobar diversos punts de vista de destacats arqueòlecs.

L'arqueologia

Artícul principal → Arqueologia.

Per a comprendre el significat de l'arqueologia bíblica, és necessari comprendre primer dos conceptes: la arqueologia com marc científic i la Bíblia com a objecte d'investigació. L'arqueologia és una ciència, no en sentit aristotèlic cognitio per causes, sino en el sentit modern com a coneiximent sistemàtic. Sobre este punt amplia Vicente Vilar que l'arqueologia és al mateix temps tècnica i ciència: com a tècnica busca els restants materials de les civilisacions antigues i tracta de reconstruir en lo possible l'ambient i les organisacions d'una o vàries époques històriques; com a ciència moderna és prou recent i, com diu Benesch, és una ciència d'a penes doscents anys i, no obstant, ha fet canviar definitivament la nostra idea sobre el futur. Podria pensar-se que l'arqueologia tindria que fer cas omís de les senyes oferides per les religions i per molts sistemes filosòfics. Contràriament, a banda del molt material factual que ells produïxen com a llocs de cult, elements de l'orde sagrat i atres coses científicament observables, existixen atres aspectes que són igualment importants per a l'investigació científica arqueològica com els ritos, llibres sagrats i les costums. El mit és comunament utilisat en arqueologia i en història com una pista de lo que est amaga en el seu trasfondo, procés cridat per Bultmann la «desmitificación» —el més notable eixemple són els poemes d'Homero i la ya no tan mítica ciutat de Troya—. Esta nova percepció contemporànea del mit, desenrollada principalment per Bultmann, va motivar a ciències com l'arqueologia a buscar en els territoris senyalats en els relats bíblics.

Arqueologia bíblica

Archiu:Jerusalem Schrein des Buches BW 1.JPG

Museu d'Israel, en Jerusalem, conserva tesors preciosos per a l'investigació i l'exploració científica i bíblica.

L'arqueologia bíblica és la disciplina que s'ocupa de la recuperació i investigació científica dels restants materials de cultures passades que poden allumenar els periodos i descripcions de la Bíblia. Un ampli arc de temps que comprén entre l'any 2000 a. C. i 100 d. C. Atres autors preferixen parlar de «arqueologia de Palestina» i en això determinen aquells territoris que estan a l'est i a l'oest del riu Jordán. Este últim senyalament du a concloure que la «arqueologia bíblica», o de «Palestina», està circumscrita als territoris que varen servir d'escenari en els relats bíblics.

La raó de ser de l'arqueologia bíblica radica que permet un coneiximent científic dels pobles que varen habitar les cridades terres bíbliques, la seua història, la seua cultura, la seua identitat i els seus desplaçaments, lo que fa possible una ubicació concreta dels relats i confrontar-los en el seu historicitat, no sempre coincidente. Sobre este punt diu Kaswalder que, anteriorment, l'escola nortamericana i israelita d'arqueologia bíblica recorria a l'arqueologia com a prova de l'historicitat dels relats bíblics, com ho feyen autors de la talla de W.F. Albright, G.E. Wright i Y. Yadin. Hui, en canvi, l'arqueologia no pretén provar les afirmacions de la Bíblia sino descobrir el món històric en el qual els llibres bíblics varen prendre consistència i significat. D'esta orientació, anunciada per P. Kaswalder, es pot retindre lo següent, d'acort a la classificació presentada pel papirólogo català Joan Maria Vernet:

• L'arqueologia bíblica pot allumenar els coneiximents que tenim sobre algunes senyes històriques descrites en els relats bíblics com a gobernant, personages, batalles i ciutats.

• Esta pot descriure alguns detalls concrets reflectits en els llibres bíblics, per eixemple el Túnel de Ezequías, la piscina de Betesda, el Gólgota i uns atres que efectivament corresponen a lo que descriuen els relats bíblics.
• L'arqueologia bíblica presta una ajuda fonamental als estudis exegéticos.

Vore també

• 7Q5
• Arqueologia d'Israel
• Història de l'antic regne d'Israel
• Sant Sepulcro
• Tomba de Caifás
• Tomba de Herodes

Bibliografia

• AA.VV., Bethlehem 2000, Bethlehem, 1997.
• Baldi, D., Guida vaig donar Terra Santa, Gerusalemme, 1973.
• Barr, J., The Bible in the Modern World, SCM, London, 1977 (tr. és. La Bíblia en el món modern).
• (2004) Ben-Tor, Ammon (ed.). L'Arqueologia de l'Antic Israel, Edicions Cristiandad. ISBN 9788470574825.
• Biblical Archeological Review, Washington.
• Bultmann, R., Die Geschichte der synoptischen Tradition, Vandenhoek, Göttingen 1921 (tr. és. El història de la tradició sinóptica).
• Bultmann, R., Nuovo Testament i mitologia, Morcelliana, Brescia, 1970 (tr. és. Nou Testament i mitologia).
• Cabell Morales, Pedro, Arqueologia bíblica. Els texts bíblics a la llum de les troballes arqueològiques, Almuzara, Còrdova 2019. ISBN 978-84-17797-48-5.

• Finkelstein, Israel, i Silberman, Neil Asher, La Bíblia desenterrada: Una nova visió arqueològica de l'Antic Israel i dels orígens dels seus texts sagrats, Sigle Veintiuno d'Espanya Editors, 2003. ISBN 84-323-1124-3
• Fritz, V., Introduzione all´Archeologia biblica, Brescia, 1991.
• González Echegaray, J., Arqueologia i evangelios, Verp Diví, Estella, 1994.
• Mannucci, Valerio, Bibbia menja Parola vaig donar Va donar, Introduzione generale alla sacra Scrittura, Queriniana, Brescia, Itàlia, 1987 (tr. és. La Bíblia com a Paraula de Deu, Introducció general a les Sagrades Escritures).
• Mc Intosh, J., The Archeologist Handbook, London, 1986.
• O'Connor Jr., Morphy, La Terra Santa, guida storico-archeologica, Bologna, 1996.
• 7q5: Canviar la pregunta, Rodas, Albeiro, Treball d'investigació presentat al professor i papirólogo Joan Maria Vernet, Institut Teològic Salesiano, Cremisan, Israel.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWright2002">Wright (2002). Arqueologia bíblica, 2.ª edició, Edicions Cristiandad. ISBN 9788470574535.