Arquitectura prehistòrica

Restants de construcció megalítica adintelada en Stonehenge.

Hipogeu, Illa de Malta.

La arquitectura prehistòrica s'entén com un mig d'expressió i construcció primitiu que va escomençar a generar pensaments de creències sobre les cultures primitives. Es denomina a les primeres fites conservades de l'incipient arquitectura.

• Construccions megalítiques, del grec megues, gran i lithos pedra; consten d'enormes lloses pétreas sense tallar, o escassament desbastadas, verticals i horisontals, adinteladas, recolzades, mai unides en morter, ni en cap tipo d'aparelle.
• Construccions ciclópeas, aixina cridades per haver-les atribuït els antics grecs a uns jagants fabulosos cridats cíclopes; es varen constituir en aparelle senzill de pedres, en part esquadrades, o sense esquadrar, encara que desbastadas, i de menor volum que les megalítiques, utilisant algunes voltes morter arcilloso per a conformar murs i paraments.

Les primeres varen sorgir en el Neolític, continuat en les primeres époques de l'Edat del Coure. Les segones pertanyen a les edats del coure, bronze o del ferro.

Pertanyents a la primitiva arquitectura popular es coneixen diverses construccions que varen servir de casa, o morada temporal, als nostres antepassats des dels temps més remots. Tals són:

• Cabanyes o barraques, formada per entramats de brancada,
• Grutas o cavernes, artificials o naturals pero acomodada per la mà del home als seus propis usos
• Palafitos o habitacions llacustres de fusta alçats sobre pilotes clavats en el fondo d'un llac o zona pantanosa. Els palafitos més notables, per la seua extensió i número, s'han trobat en els llac de Suïssa, cobrint en el de Ginebra una superfície de 150.000 metros quadrats. En Espanya, s'han trobat restants de tals vivendes en els voltants de Betanzos i en atres localitats de Galícia, de la mateixa manera que en les rodalies d'Olot (Girona), Bolbaite i Chella (Valéncia). Este tipo de vivendes s'atribuïxen a l'época neolítica i tenien per objecte la defensa contra els animals salvages.
• Crannógs, propis d'Irlanda, habitàculs llacustres a modo d'illots, sense deixar passar l'aigua per baix d'elles
• Terramaras, descoberts en Itàlia, barraques de fusta i argila en llocs pantanosos. En dites construccions que es relacionen en els paradors o kiokenmodingos (veu danesa que significa restants de llar), cridats en espanyol concheros, que són montículs conformats per depòsits de closques, restants de cendra, carbó, ossos, pedres i fragments de ceràmica tosca, molt abundants en Dinamarca, també trobats en atres regions

L'arquitectura funerària inclou túmulos, en ocasions orientats astronómicament al solstici de inverno com és el cas de Castillejo del Bonete (Terrinches, Ciutat Real).

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Prehistòria|20px|Vore el portal sobre Prehistòria]] Portal:Prehistòria. Contingut relacionat en Prehistòria.
• Glossari d'arquitectura prehistòrica
• Prehistòria
• Megalitismo