Anar al contingut

Arquitectura vijayanagara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Temple virupaksha, Ralla Gopura (torre principal sobre la porta d'entrada) en Hampi, Karnataka
Shikhara (edificació) d'estil típic dravídico sobre santuaris en el temple Raghunatha en Hampi

La arquitectura vijayanagara (Plantilla:Lang-kn) és l'estil de les construccions desenrollades durant el govern hindú del Imperi vijayanagara (1336-1565). L'imperi va governar l'Índia del Sur, des de la seua capital real en Vijayanagara, a la vora del riu Tungabhadra en l'actual estat de Karnataka. L'imperi va construir temples, monuments, palaus i atres edificacions en tot el sur de l'Índia, en una major concentració en la seua capital. Els monuments en, i al voltant d'Hampi, en el principat de Vijayanagara, estan catalogats com Patrimoni de l'Humanitat per l'UNESCO.

Ademés de construir nous temples, l'imperi va afegir nous edificis i va fer modificacions en centenars de temples en tot el sur de l'Índia. Algunes edificacions en Vijayanagara són del periodo pre-vijayanagara. Els temples del tossal Mahakuta són de l'época del Imperi dels chalukya occidentals. La regió al voltant de Hampi havia segut un lloc de cult popular durant sigles abans del periodo Vijayanagara, datant els registres més antics de 689, quan li la va conéixer com a Pampa Tirtha, per Pampa, el deu local del riu.

Hi ha centenars de monuments en l'àrea central de la ciutat capital. D'ells, 56 estan protegits per la UNESCO, 654 monuments ho estan pel govern de Karnataka i atres 300 esperen protecció.[1]

Característiques destacades

[editar | editar còdic]
A principis de el XIV, els temples de Shiva en el tossal Hemakuta, construïts durant el govern de Harihara Ralla I, varen incorporar l'estil escalonat de Kadamba nagara shikhara (edificació)
El temple de Vidyashankara de mitan de el XIV en Sringeri, un dels primers temples construïts pels reis de l'imperi
Santuari típic en el temple de Hazare Branca en Hampi
Un estil típic de Vijayanagara en pilars de maha mantapa (sala principal) en el temple de Someshvara en Kolar
Mantapa oberta en pilars que incorpora el disseny de plaça escalonada dels hoysalas en el temple de Vittala en Hampi
Típica gran sala oberta en pilars en el temple Ananthasayana en Ananthasayanagudi, districte de Bellary, Karnataka
Kudure gombe (nina de cavall) en pilaresen una mantapa en Hampi
Un mantapa obert en columnes yali en el temple de Vittala en Hampi

L'arquitectura vijayanagara pot classificar-se àmpliament en arquitectura religiosa, cortesana i cívica, de la mateixa manera que les escultures i pintures associades.[2] L'estil vijayanagara és una combinació dels estils de les dinasties chalukya, hoysala, pandya i chola que varen evolucionar tempranament en els sigles en que eixos imperis varen dominar i es caracterisa per una tornada a l'art simplista i seré del passat.[3]


Durant els aproximadament 400 anys del govern dels imperis dels chalukyas occidentals i hoysalas, el material més amprat en la construcció de temples va ser l'esquisto clorítico o pedra de sabó (sabonet). També va ser usada per a les escultures, ya que és una pedra blana i fàcil de esculpir. Durant el periodo vijayanagara, es va preferir el granit dur local en l'estil dels chalukyas de Badami, encara que es va utilisar el sabonet per a alguns relleus i escultures.[4] Encara que l'us del granit va reduir la densitat de les obres esculpidas, el granit era un material més durador per a l'edifici del temple. Degut a que el granit és propens a la descamación, poques peces d'escultures individuals varen alcançar els alts nivells de calitat observats en els sigles anteriors. Per a cobrir l'irregularitat de la pedra utilisada en les escultures, els artistes varen utilisar l'algeps per a donar a la superfície asprosa un acabament pla i després ho varen pintar en colors vius.[5]

Els temples vijayanagaras estan generalment rodejats per un recint fort. Els santuaris menuts consistixen simplement en una garbhagriha (santuari) i un porche. Els temples de tamany mijà tenen una garbhagriha, una shukanasi (antecámara), una navaranga (antrala) que conecta el santuari i el mandapa exterior (sala), i un rangamantapa (sala tancada en pilars). Els temples grans tenen rayagopuram alts construïdes en fusta, rajola i estuc en estil chola. El terme raer s'agrega per a indicar una gopura construïda pels Ralles Vijayanagara. La part superior del gopuram té un shalashikhara que s'assembla a un barril fet per a descansar de costat. Els gopurams estan adornats en grans figures de tamany natural de hòmens, dònes, deus i deeses. Este estil influenciat per la dravida-tamil es va fer popular durant el regnat del rei Krishnadevaraya i es veu en temples de l'Índia meridional construïts durant els següents 200 anys.[6] Són eixemples de rayagopuram el Temple de Chennakesava en Belur i els temples de Srisailam i Srirangam. Ademés d'estes edificacions, els temples de tamany mijà tenen un passage circunvalatorio tancat (Pradakshinapatha) al voltant del santuari, un mahamantapa obert (sala gran), un kalyanamantapa (saló ceremonial) i una cisterna del temple per a atendre les necessitats de les celebracions anuals.[7]

Els pilars dels temples solen tindre gravats de hipogrifos (yali), cavalls montats per ginets recolzats en les pates atrasseres en les pates davanteres alçades. Els cavalls en alguns pilars medixen entre 2-2,4 m d'altura. En l'atre costat del pilar es troben talles de la mitologia hindú.[8] Els pilars que no tenen tals hipogrifos són generalment rectangulars i té una decoració de temàtica mitològica en tots els seus costats. Alguns pilars tenen un grup de pilars més menuts disposts al voltant d'un eix central, els soports inferiors del qual tenen gravats de deus i deeses. Les talles d'eixos hipogrifos mostren clarament la destrea dels artistes que els varen crear.[9]


Les mantapas es construyeronn sobre plintos quadrats o poligonales en frisos tallats que medixen d'1,2-1,5 m d'altura i tenen entrades escalonades adornades en els quatre costats en elefants en miniatura o en balaustradas yali (parapetos).[10] Les mantapas estan sostingudes per pilars ornamentados.[11] L'estil dels 1000 pilars, grans sales soportades per numerosos pilars, va ser molt popular, sent eixemple el temple jain basadi de 1000 pilars en Mudabidri. Els temples més grans tenen un santuari separat per a la deidad femenina. Alguns eixemples d'açò són els temples Hazara Branca, Balakrishna i Vitthala en Hampi.

Alguns santuaris en l'àrea de Vitthalapura, en Vijayanagara, varen ser consagrats específicament als sants tamiles Alwar i per al gran sant Vaishnava, Ramanujacharya. Arquitectónicamente, diferixen que cada santuari té una image que representa al sant per a l'adoració del qual es va construir el temple. Cada santuari té el seu propi recint i una cuina i una sala d'alimentació per als peregrins.[12] La cisterna d'almagasenament d'aigua dins del centre real, el [baori] cridat "Pushkarni", és un recent descobriment arqueològic. La cisterna escalonada està dissenyat en lloses de esquisto de clorito dispostes en una formació simètrica en escalons i dencansillos que descendixen fins a l'aigua en els quatre costats. Açò és clarament un tanc d'estil Chalukya-Hoysala occidental i es veu en moltes parts de l'actual Karnataka.[13] Les inscripcions en les lloses indiquen que el material va ser dut des de fòra de l'àrea de Vijayanagara.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Global Heritage Fund». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2006. Consultat el 22 d'abril de 2019.
  2. Hampi – A Travel Guide, pag. 36, Department of Tourism, Índia.
  3. El crític d'art Percy Brown considera que l'arquitectura vijayanagara és un florecimiento de l'estil dravídico, A Concise History of Karnataka, pag. 182, S.U. Kamath, History of Karnataka, Arthikaje.
  4. El seu estil es va caracterisar per una tornada a l'art simplista i seré dels chalukyas de Badami , diu S.U. Kamath sobre les escultures en estil vijayanagar, A Concise History of Karnataka, pag. 184, S.U. Kamath.
  5. Hampi – A Travel Guide, pag. 42–43, Department of Tourism, Índia.
  6. L'elaboració de les observances ceremoniales va produir una elaboració corresponent en el sistema de temples, diu el crític d'art Percy, A Concise History of Karnataka, p. 183, S.U. Kamath
  7. The attached colonnettes and sculptured animals llaure a significant artistic innovation of the reign of king Krishnadevaraya, New Light on Hampi, Recent research in Vijayanagara, edited by John M. Fritz and George Michell, pp 8
  8. A Concise History of Karnataka, pag. 183, S.U. Kamath.
  9. An imaginary beast acting as parapet. These beautifully sculptured supports were used in entrances to temples and as flanks to steps and stairs in royal palace structures, New Light on Hampi, Recent research in Vijayanagara, edited by John M. Fritz and George Michell, pag. 53.
  10. Una característica regular saya, segons el professor K.A.N. Sastri sobre l'importància dels pilars en l'estil Vijayanagara, en A Concise History of Karnataka, p. 183, S.U. Kamath.
  11. New Light on Hampi, Recent research in Vijayanagara, editat per John M. Fritz i George Michell, pag. 35-36.
  12. Segons Dominic J Davidson-Jenkins en New Light on Hampi, Recent research in Vijayanagara, editat per John M. Fritz i George Michell, pag. 89.


Referències

[editar | editar còdic]