Artemisia verlotiorum
Artemisia verlotiorum és una espècie que pertany a la família de les asteráceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta similar a Artemisia vulgaris pero no cespitosa i en llarcs rizomas. Segments de fulls caulinarés superiors llineals sancers. Capítuls globulars; bràcteas involucrales llineals, casi glabras. Florix en autumne.[1] En Argentina li'l coneix com "Yuyo San Vicente".
N VICENTE El Yuyo Sant Vicente (Artemisia Verlotorum) és una espècie perenne (rizomatosa) d'orige asiàtic. Comença a vegetar en hivern i llavor en autumne; pràcticament es manté treballant tot l'any, sobretot quan és favorida per hiverns càlits. La seua multiplicació és més llenta que atres espècies perennes (per eixemple el sorgo d'Alep).
Pel seu llarc periodo vegetatiu, fa que la seua competència siga més amoladora, provocant importants #disminució en els rendiments.
Es difon tant en àrees agrícoles com a ganaderes, sent estes últimes més favorables per a la seua multiplicació.
Es propaga per llavors i rizomes, comença a vegetar en hivern, pero els brots es desenrollen en primavera. Florix en estiu i autumne i fructifica en esta estació (després se seca la part aérea).
Ha segut declarada "plaga de la agriculturaen Argentina " per decret del 17/7/46 i per lo tant es troba compresa pels #alcanç de la Llei 4863, de Defensa Agrícola de l'any 1905.
Quan és ingerida pels animals lleters, transmet a la llet i productes derivats, sabor i olor desagradables.
Per una atra part, és nociva per a persones susceptibles, puix es tracta d'una espècie alergógena.
Control:
És una espècie resistent a herbicida, per això l'utilisació d'estos es deu efectuar quan el Yuyo Sant Vicente es troba treballant activament i abans de la floració.
La seua ocupació prèvia a les llabors mecàniques ajuda a unificar els rebrots, sobretot en sols agrícoles.
.
En lots destinats a la sembra de cultius d'hivern, es deuen realisar laboreos mecànics en autumne i abans de la sembra, control químic.
En aquells destinats a la sembra de dacsa o sorgo granífero és convenient realisar treballs mecànics consistents en llaurades i disc, deixar vegetar al Yuyo Sant Vicente i en els mesos d'agost i setembre aplicar els herbicida.
Posteriorment a la sembra i quan present una altura de 10 a 20 centímetros, es pot fer una segona aplicació.
En àrees no cultivades es deuen efectuar tractaments químics despuix d'un tall de neteja i quan la maleza es trobe en actiu creiximent, repetint un tall als vint dies de dit tractament.
eComienza a vegetar en hivern i llavor en autumne; pràcticament es manté treballant tot l'any, sobretot quan és favorida per hiverns càlits. La seua multiplicació és més llenta que atres espècies perennes (per eixemple el sorgo d'Alep).
Pel seu llarc periodo vegetatiu, fa que la seua competència siga més amoladora, provocant importants #disminució en els rendiments.
Es difon tant en àrees agrícoles com a ganaderes, sent estes últimes més favorables per a la seua multiplicació.
Es propaga per llavors i rizomes, comença a vegetar en hivern, pero els brots es desenrollen en primavera. Florix en estiu i autumne i fructifica en esta estació (després se seca la part aérea).
Ha segut declarada "plaga de l'agricultura" per decret del 17/7/46 i, per lo tant, es troba compresa pels #alcanç de la Llei 4863, de Defensa Agrícola de l'any 1905.
Quan és ingerida pels animals lleters, transmet a la llet i productes derivats, sabor i olor desagradables.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Originària del suroest de China. Introduïda en Bèlgica, Gran Bretanya, França, Alemània, Àustria, República Checa, Suïssa, Espanya, Itàlia i l'ex Yugoslàvia. També li la troba en Argentina, en especial en la zona agrícola. Habita junt a carreteres i en zones baldías.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Artemisia verlotiorum va ser descrita per Martial Lamotte i publicat en Mem. Assoc. Franc. Congr. Clermont Ferrand 1876: 511. 1876.[2]
Hi ha dos teories en l'etimologia de Artemisia: segons la primera, deu el seu nom a Artemisa, germana bessona d'Apolo i deesa grega de la caça i de les virtuts curativas, especialment dels embaràss i els parts. Segons la segona teoria, el gènero va ser otorgat en honor a Artemisia II, germana i dòna de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 a. C., que va regnar despuix de la mort del sobirà. En el seu homenage es va erigir el Mausoleu de Halicarnaso, una de les sèt maravelles del món. Era experta en botànica i en medicina.[3]
verlotiorum: epítet
- Artemisia selengensis Turcz.
- Artemisia vulgaris f. angustisecta Fiori
- Artemisia vulgaris var. aromatica Sacc.
- Artemisia vulgaris subsp. selengensis Thell.
- Artemisia vulgaris var. suaveolens Bég.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Polunin, O (1989). , Barcelona:Omega. ISBN ISBN 84-282-0857-3.
- ↑ «Artemisia verlotiorum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de novembre de 2012.
- ↑ en Flora de Canàries
- ↑ Artemisia verlotiorum en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Artemisia verlotiorum.- Este artícul conté una traducció derivada de «Artemisia verlotiorum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.