Asplenium

Asplenium

Asplenium L. és un gènero de falagueras, comunament tractats com a únic gènero de la família de les Aspleniaceae, encara que algunes espècies són ocasionalment segregades en els seus propis gèneros. Comprén 1918 espècies descrites i d'estes, solament 361 acceptades.

Descripció

Tenen rizoma curt, vertical, oblicuo o rarament rastrero, en paleas de oblongo-triangulars a linear-lanceoladas, algunes voltes filiformes. Frondes fasciculadas; pecíol negruzco, castanyer obscur o verdoso; làmina palmeada, subromboidal, linear, bifurcada o 1-4 pinnada, en nervadura oberta. Soros d'elíptics a lineares; indusio lateral, semblant als soros en forma i dimensió, obrint-se generalment cap al costat del nervi mig. Espores monoletas, de elipsoidales a esferoidals, en perisporio de verrucoso a equinulado-retícula

Usos

Poques espècies d'estes falagueres té importància econòmica en el mercat de la horticultura. El Asplenium nidus i vàries paregudes, de la mateixa espècie, es comercien activament. La falaguera australiana Asplenium bulbiferum està a voltes disponible en invernáculos, i també és d'interés en el vinculat Asplenium viviparum, pels seus molts bulbillos en la fronda que pot desenrollar noves plantes; també compartida en el Asplenium rhizophyllum, i vàries espècies mexicanes, incloent Asplenium palmeri. El Asplenium platyneuron de Norteamérica és també venut en vivers com una planta forta. No obstant, molts d'estes falagueres són epipétricos o epifíticos i difícils de cultivar.

Algunes classificacions inclouen a Asplenium en l'orde Aspleniales.

Les espècies de Asplenium són aliment de les larvas de varis Lepidoptera incloent a Batrachedra bedelliella, que menja exclusivament a A. nidus.

• 
  Asplenium ceterach
• 
  Asplenium trichomanes (izq.) i A. adiantum-nigrum (der.), de Thomé, Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885
• 
  Asplenium ruta muraria (izq.) i A. septentrionale (der.), de Lindman, Bilder ur Nordens Flora 1917–1926

Bibliografia

1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & S. Knapp. 1995. Psilotaceae a Salviniaceae. 1: i–xxi, 1–470. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
2. Flora of China Editorial Committee. 2013. Flora of China (Lycopodiaceae through Polypodiaceae). 2–3:. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
3. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
5. Gómez P., L. D. & A.L. Arbeláez Álvarez. 2009. Flora de Nicaragua. Tom IV. Falagueres. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 116: i–xvii, 1–348, f. 1–151.
6. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.