Asplenium nidus

Asplenium nidus

Asplenium nidus és una espècie de falaguera de la família de les aspleniáceas.

Descripció

És un falaguera de mijà tamany, achaparrado i fulls lustrosas. És natiu a les selves plujoses de Nova Gales del Sur i Queensland en Austràlia a lo llarc de la Gran Cordillera Divisòria, paralela a la Costa Este de dit país. També li la pot trobar (encara que de manera menys comuna) en Nova Guinea, zones tropicals del Surest Asiàtic i Àfrica, Tahití i Hawái. Els eixemplars de major tamany es donen cap al nort de Queensland (a on poden alcançar el sorprenent tamany de 2.2 m d'altura i 2 m d'envergadura), mentres que els menors estarien en la costa central de Nova Gales del Sur, encara que hi ha teories que sugerixen que el segon és un atre tipo d'espècie en una atra genètica diferent.

En la naturalea és de hàbit epifito o litófito, i li'l troba creixent sobre els troncs dels arbreés (sense parasitarlos) en els substrats baixos de les selvas, a on predomina l'ombra, lo que ho fa una bona planta d'interior. Pero a voltes també pot trobar-se directament en el sol.

Com tots els falagueras, es reproduïx per soros que apareixen en les frondes fèrtils.

Taxonomia

Asplenium nidus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1079. 1753.

Etimologia

Vore: Asplenium

Sinonímia

Asplenium australasicum

• Asplenium antiquum Makino
• Asplenium australasicum (J. Sm.) Hook.
• Asplenium ficifolium Goldm.
• Neottopteris antiqua (Makino) Masam.
• Neottopteris australasica J. Sm. 1857
• Neottopteris mauritiana Fée
• Neottopteris musaefolia J. Sm.
• Neottopteris nidus (L.) J. Sm.
• Neottopteris rigida Fée
• Thamnopteris nidus (L.) C. Presl

Bibliografia

1. DR Drake, WA Whistler, TJ Motley, CT Imada, (1996). Rain forest vegetation of'Eua Island, Kingdom of Tonga, New Zealand journal of botany.
2. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
3. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
4. Hochreutiner, B. P. G. 1908. Sertum madagascariense. Etude systematique de deux collections de plantes a Madagascar parell M.M. J. Guillot et H. Rusillon. Annuaire Conserv. Jard. Bot. Genève 11/12: 35–135.
5. Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. E. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipéi.
6. Rakotondrainibe, F. & M. Randriambololona. 1999. La flore ptéridologique du complexe dones réserves de l'Andringitra et d'Ivohibe. Rech. Développem. Sér. Sci. Biol. 15: 23–42.
7. Rutenberg, C. 1880-1889. Reliquiae Rutenbergianae. Abh. Naturwiss. Vereine Bremen 7(1): 1–54; 7(2): 198–214; 7(3): 335–365; 9(4): 401–403; 10(3): 369–396.