Anar al contingut

Assassin's Cregau III

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Assassin's Cregau III

Assassin's Cregau III és un videojoc d'acció-aventura de món obert i sigilo en tercera persona desenrollat per Ubisoft Montreal i distribuït per Ubisoft. És la quinta entrega important de la série Assassin's Cregau i una seqüela directa de Assassin's Cregau Revelations de 2011. El joc es va llançar en tot lo món para PlayStation 3 i Xbox 360, començant en Amèrica del Nort el 30 d'octubre de 2012, en un llançament per a Wii O i Microsoft Windows en novembre de 2012. Es va llançar una versió remasterizada del joc en 2019 per a Windows, PlayStation 4, Xbox One i Nintendo Switch, i en 2021 para Google Stadia.

La trama es desenrolla en una història fictícia d'events del món real i seguix la lluita milenària entre els Assessins, que lluiten per preservar la pau i el lliure albir, i els Templarios, que desigen la pau a través del control. L'història s'ambienta en el XXI i presenta al protagoniste de la série, Desmond Mills, qui, usant una màquina coneguda com Animus, reviu els recorts dels seus antepassats per a trobar una manera d'evitar l'apocalipsis de 2012. La narració principal es desenrolla en l'Amèrica colonial de el XVIII, de 1754 a 1783, i seguix a dos personages les històries dels quals estan interconectadas: Haytham Kenway, un templario britànic que intenta construir una presència per a la seua Orde en les colónies durant la Guerra Francesa i Índia; i Ratonhnhaké:ton / Connor, el fill mig mohawk de Haytham, que es convertix en un assessí per a protegir les terres del seu poble i venjar la mort de la seua mare, i lluita contra els intents dels Templarios d'influir en el resultat de la Revolució nortamericana.


Assassin's Cregau III es desenrolla en un món obert i es presenta des d'una perspectiva en tercera persona, en un enfocament principal en l'us de les habilitats de combat i sigilo de cada personage jugable per a eliminar objectius i explorar l'entorn. Connor pot explorar lliurement el Boston de el XVIII, la ciutat de Nova York i la frontera nortamericana per a completar missions secundàries alluntades de l'història principal. El joc també inclou un component multijugador, que permet als jugadors competir en llínea per a completar objectius individuals i per equips, com a assessinats i evadir perseguidors. Ubisoft va desenrollar un nou motor de joc, AnvilNext,[1] per al joc. Assassin's Cregau III va ser un dels primers llançaments importants de videojocs en presentar de forma destacada al poble mohawk (Mohawk: Kanienʼkehá꞉ka[2]), un poble indígena de parla iroquesa d'Amèrica del Nort. L'equip va buscar capturar la cultura mohawk en la major autenticitat possible i va consultar en experts culturals sobre la representació de Connor i atres personages mohawk. Es varen llançar varis paquets de contingut descargable (DLC) para Assassin's Cregau III, incloent La Tirania del Rei Washington, una expansió de l'història ambientada en una llínea temporal alternativa als events del jugue base.

El joc va rebre crítiques positives, elogiant la seua jugabilitat, narrativa, ambientació i ambició, mentres que les crítiques es varen dirigir a l'irregularitat en el desenroll de la mecànica de joc, el disseny de les missions i el ritme. Va ser un èxit comercial, en més de 12 millons de còpies venudes en tot lo món. Assassin's Cregau III es va llançar junt en un spin-off para PlayStation Vita, Assassin's Cregau III: Liberation. Una seqüela, Assassin's Cregau IV: Black Flag, es va llançar en octubre de 2013. Si ben la seua narrativa moderna continua a partir dels events de Assassin's Cregau III, la trama principal es desenrolla durant l'Edat d'Or de la Pirateria a principis de el XVIII i seguix al pare de Haytham i al yayo de Connor, Edward Kenway. Una atra precuela, Assassin's Cregau Rogue, que detalla l'ascens i la caiguda dels Templarios i els Assessins en l'Amèrica colonial, respectivament, es va llançar en novembre de 2014.

Argumente

[editar | editar còdic]

L'història és la continuació directa de l'entrega anterior. Desmond i els seus companyers, localisen i apleguen a la volta dels precursors, lloc que Júpiter va mostrar a Desmond durant el seu menge; entren en una cripta que du molt temps tancada, el "Gran Temple", elegit per la primera civilisació com a almagasén per a guardar els seus coneiximents. Poc despuix de la seua arribada, apareix Juno per a mostrar a Desmond moments de la vida d'un nou antepassat, Haytham Kenway.


En 1751, Haytham Kenway entra en el Teatre Real de Londres en la representació de l'òpera del menic. Allí assessina a un home i li furta un amulet. Reginald Birch, un home londinenc i amic de Haytham, descobrix que "El Gran Temple" de "Els que varen vindre abans" està en l'Estat de Nova York, aixina que envia a Haytham a Nova Anglaterra per a reunir-se en atres companyers de l'Orde.

Haytham és rebut en Boston per un dels hòmens de la llista, Charres Llig. Junts reunixen als demés hòmens de la llista, William Johnson, John Pitcairn, Benjamin Church, al que salven ans que el matón d'un esclavista cridat "Cúter", lo mat i un vell amic de Haytham, Edward Braddock. Finalment es reunixen tots en la Taverna Green Dragon, a on Johnson els diu que l'amulet que havia dut Haytham és de l'estil d'una tribu Mohawk, a la qual té esclavizada Silas Thatcher. El grup decidix anar al fort Southgate, Church acaba en Silas i Haytham llibera als presoners, entre ells una chica Mohawk cridada Ziio.

Lee i Haytham viagen al poble de Lexington, a on ha segut vista la dòna Mohawk. Haytham la troba i ella li diu que sap on està la porta de el "Gran Temple" i que només li l'ensenyarà si li ajuda a tirar d'eixes terres als "estrangers", comandados per un home al que criden "El Bulldog" (Braddock). El grup de Haytham i algunes tribus de la zona tendixen una emboscada als "estrangers" i Haytham assessina a Braddock. La dòna Mohawk, Ziio, complix la seua promesa i ho du fins a la porta de el "Gran Temple", pero una volta allí i per a decepció de Haytham, l'amulet no obri res i decidix seguir en la seua busca. Haytham es reunix en el grup per a introduir formalment a Charles en la seua orde, que sorprenentment és l'orde dels Templarios. Haytham i Ziio mantenen una relació apassionada. Esta relació termina ràpidament, ya que Ziio es nega a acceptar la forma d'actuar del templario. Haytham es marcha ignorant que ella espera un fill seu.

A partir d'este moment, en el present, el víncul ancestral de Desmond passa a ser el fill de Ziio, Ratonhnhaké:tön. En 1760, Ratonhnhaké:tön, en solament 5 anys d'edat, és atacat brutalment per Charles Lee i els seus companyers mentres jugava en els demés chiquets del seu llogaret en un bosc propenc a esta. Este li ordena que transmeta un mensage als seus, vol saber a on es troba el temple dels precursors. El chiquet li jura a Charles que algun dia ho trobarà i ho matarà. Charles i el restant de templarios es burlen d'ell i li colpegen abans d'anar-se. En recuperar el sentit, el chiquet torna a casa, veu cóm el seu llogaret ardix entre flames i com la seua mare mor, dient-li just abans que siga forta. L'història dona un bot de 10 anys i veem com el personage és ya un adolescent, Ratonhnhaké:tön, que viu en un nou llogaret, i que deu participar en un rito d'iniciació en el que tindrà que interactuar en un dels fragments del Edén. Durant el viage posterior al rito, la deesa Juno es dirigix a ell per a encarregar-li la protecció de el "Santuari" (Temple en el que Desmond es troba en el present). Juno li mostra un futur en el que la seua nació és esclafada i li oferix una alternativa, el símbol dels assessins. Ratonhnhaké:tön deu buscar a un home que va ajudar a la seua mare en el passat i que guarda una conexió especial en el símbol mostrat per Juno. En trobar a l'home, cridat Achilles,(un antic Assessí) es trobara en el seu continu rebuig. Finalment el jove conseguix demostrar el seu valor en derrotar a un grup de lladres que pretén assaltar al seu contrari mentor, és llavors quan el vell es compromet a entrenar-ho. Per a integrar-se millor en el Nou Món, Achilles aconsella al jove que canvie el seu nom pel de Connor.


Despuix de varis anys d'entrenament intensiu, Connor, ya pot vestir el parament dels Assessins i usar les seues ferramentes per a lluitar contra els templarios que amenacen el seu poblat. Connor, es veu envolt en un altercat, els ciutadans de Boston estan provocant disturbis per la Llei del Timbre, tots els indignats van a la casa de aduana i encara que Connor intenta evitar-ho, els guàrdies disparen (per culpa de Charles Lee) a la multitut, produint-se aixina, la Massacre de Boston. Lluita en els seus aliats i poc a poc va revivint a la germandat d'assessins durant els successos de la revolució nortamericana, en acabar en els templarios lleals al seu pare.

Achilles informa a Connor que el perill ara és John Pitcairn i part cap a Lexington i Concord per a avisar a les milícies de que els Regulars Britànics estan en camí, lo que hui en dia és conegut com a Cavalcata de Mijanit. Al sendemà apleguen els regulars i Pitcairn els diu als rebels que es dissolguen, pero un soldat britànic obri fòc i escomença la Guerra d'Independència dels Estats Units. Connor dirigix la Batalla de Concord, els patriotes vencen i l'història passa del 19 d'abril al 17 de juny, en la Batalla de Búnquer Hill. Connor conseguix, en l'ajuda d'Israel Putnam, fer que John Pitcairn ixca de Boston i vaja al campament lealista, Ratonhnhaké:ton travessa el camp de batalla i s'infiltra en les files enemigues, assessinant a John Pitcairn i agarrant un document, d'esta manera, descobrix un complot contra el Comandant Washington.

El conspirador resulta ser Thomas Hickey. Connor aplega fins a ell i inicien una persecució per la ciutat fins que són detinguts, en la presó de Bridewell, Connor és tancat mentres que Hickey és lliberat per Charres Llig. Charles i Hickey li diuen a Connor que serà eixecutat per conspirar contra Washington. En l'eixecució, Connor escapa en ajuda dels Assessins i mata a Hickey ans que este assessine a Washington. Despuix d'açò, Connor irromp en el Congrés Continental, Filadèlfia, durant la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, el 4 de juliol de 1776.

El camí de Connor ho du a enfrontar-se directament al seu pare, Haytham, est li revela les verdaderes intencions dels templarios, no volen recolzar als britànics com Connor creïa, simplement volen manipular els acontenyiments per a assegurar-se de que, aplegat el moment, la seua orde es quedara en el poder. Haytham i Connor apleguen a una treua temporal, colaboraran mentres els seus interessos coincidixquen en recolzar la causa de l'independència, pero en el fondo, cada u alberga l'esperança de convéncer a l'atre de la seua ideologia, per lo que la seua aliança tindrà un caràcter endeble. Haytham vol vore mort i deshonrat a George Washington i que Charres Llig assumixca el mando, per la seua banda, Connor ansia complir la seua promesa i acabar en Charles i aixina venjar l'atac sofrit per la seua tribu i protegir el seu futur.

Connor es veu obligat a assessinar a Haytham, quan l'agressió del seu pare i el desig de protegir a Charles, no li deixen una atra alternativa. Despuix d'açò es dirigix a enfrontar-se al seu enemic, l'últim templario important. L'atac inicial de Connor deixa a Charres Llig greument ferit, exhaust, Connor seguix a Lee fins a una taverna, en la que els dos rivals compartixen un moment de reflexió silenciosa. Resignat al seu destí Llig no fa res per a protegir-se i l'Assessí ho mata i recupera l'amulet de la primera civilisació.

Pero Connor no té molt que celebrar, entén que la nova nació no ha perdut les velles actituts imperialista i racistes britàniques contra les minories afroamericanas i els indígenes; i a pesar de que entre els rebels durant anys entre els colon havien aplegat a ser tan populars les paraules: llibertat i igualtat, l'esclavitut seguix sent una trista realitat social. Ademés, descobrix que la seua tribu va tindre que deixar la seua terra natal, degut a que George Washington i el govern nortamericà, ha comprat la terra dels indígenes per a pagar els deutes de la guerra i els va obligar a anar-se.


Connor retorna al seu llogaret, ara en ruïnes i troba un fragment del Edén i ho utilisara per a comunicar-se en Juno, qui es mostra impasible davant la desgràcia del seu poble, simplement esta satisfeta perque varen complir en el seu comés. Juno comunica a Connor la seua última missió, amagar l'amulet a on ningú pot trobar-ho. Est decidix amagar-ho en la tomba de Connor Davenport, enterrat junt al seu pare Aquilles, qui va morir de vell un parell d'anys abans, alguna cosa que resumix perfectament el terrible preu que ha pagat per enviar l'amulet al seu futur amo.

En el present, Desmond deu tornar a l'estructura de Abstergo, al sur de Roma, a on va ser fet presoner en el primer Assassin's Cregau. Es veu obligat a tornar allí perque els templarios varen capturar el seu pare, William, ya que va conseguir recuperar un artefacte en Egipte per a obligar-los a tornar i que els donen el ""Frut del Edén"". Despuix d'utilisar els poders de el "Frut" per a lliberar al seu pare i matar a Warren Vidic, Desmond troba l'amulet que va ocultar el seu antepassat i una volta oberta la cambra interna de el "Gran Temple", Juno li diu que sap cóm salvar al món de l'imminent cataclisme, pero que para això, ella tindria que renàixer i ell morir. A continuació, apareix Minerva, que li conta a Desmond la veritat, que ella i atres líders de la primera civilisació varen intentar evitar la catàstrofe, que Juno va aprofitar la confusió i el caos per a conquistar el món, no per a salvar-ho i en descobrir-se la seua traïció, va ser condenada a mort junt als seus còmpliços, els seus cossos es varen tancar en lo més profunt de el "Gran Temple" pero Juno, va conseguir sobreviure i va transmetre la seua consciència a el "Gran Temple" per mig de la tecnologia de la "transcendència" i va estar planejant durant mils d'anys i dirigint de forma sotil l'història humana, fins a aplegar a la seua trobada en Desmond.

Per a terminar Minerva advertix a Desmond de que si accedix als desijos de Juno, la humanitat del futur terminarà esclavizada, ya que Juno odia profundament als humans perque considera que són la causa del fi del seu poble i tots els que amava. Minerva es veu obligada a explicar a Desmond les opcions que té i els seus efectes:

Si no llibera a Juno, permetrà que la llamarada solar acabe en la major part de la humanitat, Desmond sobreviurà i guiaria als supervivents, convertint-se en un nou guia espiritual per a una nova humanitat renaixcuda, les seues paraules duraran molt temps despuix de la seua mort natural, pero com sempre succeïx en els cicles de la civilisació humana, les seues paraules i la religió naixcuda d'ells es distorsionarà a través dels sigles i s'utilisarà per a esclavizar a les masses, com ya ha succeït en époques anteriors.

Si llibera a Juno, Desmond és necessari per a activar la màquina, ya que només ell té la concentració de el ADN dels precursors necessaris per a encendre-ho, pero açò ho matarà. La humanitat sobreviurà, pero permetrà a Juno lliberar-se del temple i intentar esclavizar a la humanitat.

Desmond es nega a deixar morir a la humanitat alegant que sempre hi ha esperança i diu que la Germandat tindrà que trobar una manera de lluitar contra Juno en el futur, per lo que decidix sacrificar-se a sí mateixa, despedint-se del seu pare, de Shaun i de Rebecca i dient-los que abandonen el temple. Els tres obedixen i Desmond activa la màquina, lo que genera una espècie de camp de defensa en tot lo món. Lo que es descriu en les notícies com una aurora boreal mundial que protegix la vida i la civilisació de la radiació solar. Desmond mor i durant els crèdits finals veem com Juno, ya lliberada, s'eleva sobre el cadàver d'est i li diu que va jugar be el seu paper i que ara deu complir el paper d'ella.

Despuix dels crèdits, veem l'epílec de l'història de Connor, va heretar la casa de Aquiles, va al sòtol a on es guardaven les armes i la roba de l'Orde, pren les fotos de tots els Templarios i les crema, fòra, en l'entrada de la casa, retira l'astral de guerra, que havia plantat allí quan era jove.

Modo de joc

[editar | editar còdic]

La sincronisació al 100% retorna en l'entrega, pero ara es veu com l'experiència en un joc de RPG, sent possible tornar a l'últim punt de control a intentar l'objectiu sense repetir la missió.


Tot lo visible es pot visitar siga un mont als quilómetros o una cova, tot es pot descobrir ya que la Frontera és 1.5 voltes més gran que la Roma en la qual se centrava Assassin's Cregau: Brotherhood. En el joc destaquen tres zones principals, les ciutats de Boston i New York, i la zona rural de "La Frontera", un mapa ple d'arbres, i animals de tot tipo. El jugador pot interactuar en animals domèstics, alimentárlos o donar-los carícies, quan són amigables; hauran animals en actituts hostils o atres inofensives, si es presenta un animal hostil com a orsos o llops entre atres salvages els quals no solament estaran enfocats en seguir al jugador sino que dugueren la seua pròpia vida aleatoriamente i si no donem indicis de la nostra presència o no nos travessem en el seu camí seguiran la seua vida normalment; hi ha animáles domèstics no amigables com els gossos guardians que acompanyen a la guàrdia, els quals descobriran al jugador en els seus amagatalls. Pero estos animals interactuen en el jugador i en l'ambient en un entorn excepcionalment realiste.

Els edificis són de poca altura lo que permet escalar-los d'una manera més ràpida, els edificis i la fauna influiran en la forma de moure-nos. Cada persona té les seues pròpies i diverses accions, donant-li al joc un ambient més social i de major interacció en els ciutadans.

Els Assessins en les colónies es troben a la vora de la desaparició, representats únicament per Achilles Davenport fins a l'arribada de Connor, per a engrandir la germandat, opcionalment es pot lliberar les dos ciutats del joc (Boston i Nova York) de l'influència dels templarios. Cada ciutat està dividida en 3 zones, despuix de posar-se en contacte en el cap de la resistència, en cada zona es trobarà múltiples tasques com lliberar a civils o detindre a extorsionador de mercaders. Al complétarlas apareixerà una missió final, per cada districte, que normalment consistix en acabar en el líder templario. Realisar esta activitat concedix punts d'experiència, objectes, claus dels cofres, i despuix de lliberar una zona, més membres per al gremi d'assessins, que de la mateixa manera que en Assassins Cregau Brotherhood, podran ser enviats a realisar missions a distintes ciutats, i ser cridats a colaborar en el personage.

En 'Assassin's Cregau III hi ha 4 gremis en total que t'acceptaran com a membre a partir de les Seqüència 5. Per a cridar l'atenció de cada organisació, simplement deus realisar la mateixa activitat que ells. Cada u conté missions secundàries i desafius que allarguen notablement la vida del joc i desbloquegen recorts per a la mansió Davenport.

Millores

[editar | editar còdic]

Es va implementar tot un conjunt de condicions per a donar un realisme superior al de les entregues anteriors:

El moviment del protagoniste posseïx moltes millores, una d'elles és que el personage és més àgil en realisar els seus moviments, s'ha afegit la capacitat de botar sobre obstàculs com cerques murs baixos o troncs caiguts, o esgolar-se baix d'obstàculs, pero es veu afectat pels canvis de clima, i estacions ya que la neu llimita la movilitat, i algunes superfícies es trobaren molt planes per la pluja que hi haurà freqüentment en el joc, lo que obliga al jugador a desplaçar-se per terra explusivamente o a tindre que trepar els arbres per a desplaçar-nos. Ademés, podrem seguir el rastre dels enemics a través de la neu, mostrant una major dependència en que escenari nos trobem. Dins d'atres novetats; en esta entrega el jugador podrà escalar arbres i parets de roca. Atres métodos variats de moviment també Elements per a córrer també han segut agregats, incloent botar a través de finestres dins de cases i eixir cap a arbres o a sostres, encara que este últim event siga tan sol una cinemàtica integrada, ya que no podrem quedar-nos dins de la casa per a explorar la mateixa.

El sistema de fixar-se en un objectiu ha segut eliminat i reemplaçat per la selecció automàtica d'un enemic.


El sistema de combat ha segut millorat, ya que ara hi ha més animacions noves durant les lluites. Els modos de defensa i contraatac ara són considerablement més difícils, eventualment varis enemics poden atacar al mateix temps, el combat estarà enfocat en l'ofensiva de part del jugador, i l'eficàcia dels atacs dependrà de la subtilea i la velocitat en que s'eixecuten. Els jugadors poden utilisar dos armes, com la combinació d'un arma de mig o llarc alcanç en una atra de curt alcanç, mentres que el combat i el sigilo han segut completament redissenyats per a que conten en nous elements, incloent els "trobades dobles", "assessinats múltiples", i assessinats en cadena. Es podran fer accions de context, com l'us d'enemics com a escuts humans.

En esta entrega també es va afegir un sistema de combat naval a on el Connor prendrà el control d'una nau anomenada Aquila, per a complir part de la llínea principal del joc, aixina com missions basades en contractes privats, com lliurar llínees comercials de pirates i defendre barcos comercials, que en ser complits reduiran el risc en comerciar en determinades rutes.

La Aquila usa un sistema de navegació a 2 velocitats, mija vés-la i a tota vés-la, la velocitat afecta la capacitat de resposta de la nau. Les condicions climàtiques també repercutixen sobre les naus, navegar durant tormentes dificulta el control i els dispars, també expon a a nau a sofrir danys per les ones; en tot moment es deu estar pendent de la direcció del vent que pot ralentisar o ajudar a accelerar al barco, i inclús desviar les municions. Les "Capítanías de Port" ubicades en els ports de les distintes ciutats, permeten al jugador elegir els seus destins per a viages ràpits, comprar millores per a la Aquila, i seleccionar les missions a jugar-se.


Referències

[editar | editar còdic]