Assut de Tellico
El assut de Tellico és una assut de gravetat de formigó i terraplé de terra en el riu Little Tennessee construïda per la Tennessee Valley Authority (TVA) en el comtat de Loudon, Tenesí. Ya en 1936 es va informar de la planificació d'una estructura d'assut en el Little Tennessee, pero el seu desenroll es va pospondre fins a 1942. Terminada en 1979, l'assut va crear l'embassament de Tellico i és l'última construïda per la Tennessee Valley Authority.
A diferència dels assuts anteriors de l'agència, construïdes per a la producció d'energia hidroelèctrica i el control d'inundacions, l'assut de Tellico es va construir principalment com a iniciativa de desenroll econòmic i turístic a través del concepte de ciutat planificada de Timberlake, Tennessee. El proyecte de desenroll pretenia mantindre una població de 42.000 habitants en una regió rural en males condicions econòmiques.
L'assut de Tellico, coneguda com a «barril de porc», és objecte de vàries controvèrsia sobre la necessitat de la seua construcció i les repercussions de l'estructura en el mig ambient circumdant. L'inundació del Chicotet Tennessee va exigir l'adquisició de mils d'acres, predominantment terres de cultiu multigeneracionales i llocs històrics com l'assentament de Fort Loudoun i varis llogarets de la tribu cheroqui, entre elles Tanasi, orige del nom del Tenesí. La major part de la superfície al voltant de la vora final del llac, expropiada originalment per mig d'expropiació forçosa, es va vendre a promotors privats per a crear comunitats turístiques de gòlf orientades a jubilats, com Tellico Village i Rarity Bay.
El proyecte de l'assut de Tellico també va ser controvertit pel risc que es creïa que suponia per a la possiblement inventada espècie de peix en perill d'extinció dragó caracolero, que segons estudis de l'Universitat de Yale de 2024 hauria segut inventat per a bloquejar la construcció de l'assut, ya que l'espècie no existix.[1] Grups polítics ecologistes varen demandar a la TVA davant els tribunals per a detindre el proyecte i protegir al salmonete. L'acció judicial va retardar la finalisació de l'assut més de dos anys. En 1978, en el cas Tennessee Valley Authority contra Hill, jujat pel Tribunal Suprem dels Estats Units, el tribunal va fallar a favor dels grups ecologistes i va declarar illegal la finalisació de l'assut de Tellico.[2] No obstant, l'assut es va terminar i l'omplit de l'embassament va començar en novembre de 1979, en acabant de que el proyecte quedara exent de la Llei d'Espècies Amenaçades en l'aprovació de la Llei de Assignació per a Obres Públiques de 1980 pel Congrés dels Estats Units i el president Jimmy Carter.
Antecedents
[editar | editar còdic]Planificació preliminar i iniciativa Timberlake
[editar | editar còdic]
La Tennessee Valley Authority (Autoritat del Valle del Tennessee) (TVA) és una empresa de suministrament elèctric de propietat federal creada per la Llei de l'Autoritat del Valle del Tennessee (Tennessee Valley Authority Act) de 1933, Títul 16, Capítul 12A de el Còdic d'Estats Units. A pesar de que les seues accions són propietat del govern federal, la TVA funciona com una empresa privada i no rep finançació dels contribuents.[3] La TVA es va crear formalment en 1933 com a part dels programes del New Deal.
En un principi, l'agència es va encarregar de modernisar la regió del vall del riu Tenesí, recorrent a experts en desenroll econòmic, ingenieria, planificació i agricultura. No obstant, la TVA es va centrar principalment en la generació d'electricitat, el control de les inundacions i la lluita contra els problemes humans i econòmics.[4]
En 1936, la TVA va començar a estudiar l'ubicació d'assuts hidroelèctrics com a part del seu pla de Desenroll Unificat del Riu Tennessee (UDTR). Els primers plans de la TVA sugerien la construcció d'un assut a lo llarc del chicotet riu Tennessee en la seua desembocadura en el riu Tennessee, junt a l'illa Bussell,[5] que més tart es coneixeria com l'Ampliació de Fort Loudoun, una expansió de l'assut adjacent de Fort Loudoun. No obstant, el proyecte es va cancelar el 20 d'octubre de 1942 per la falta de finançació federal derivada de les restriccions financeres impostes per la participació d'Estats Units en la Segona Guerra Mundial.[6]
En 1959, la TVA va tornar a aprovar el desenroll de l'ampliació de Fort Loudoun, ara denominada Proyecte Tellico. La justificació del proyecte era millorar les condicions econòmiques de la conca del Chicotet Tennessee, per mig del desenroll de terres i activitats recreatives.[7] Este proyecte, que comprenia acres en els comtats de Loudon, Blount i Monroe, es va conéixer com el Pla de la Ciutat de Timberlake, cridat aixina pel periodiste Henry Timberlake, que va explorar els poblats cheroquis que antany ocupaven la zona.[8] Timberlake, l'ambiciós intent de la TVA de crear una ciutat des de zero, tenia una població prevista de 42.000 habitants. El proyecte es va promocionar com una demostració de desenroll econòmic per als pobres de les zones rurals, transformant la vall del Chicotet Tennessee en un pròsper centre urbà.[8] L'assut de Tellico proporcionaria un gran embassament per a activitats recreatives i per al transport de mercaderies als emplaçaments industrials proposts, en accés al riu Tennessee a través d'un canal. L'assut no produiria electricitat, pero el canal permetria generar 23 MW adicionals en l'assut de Fort Loudon desviant el cabal del chicotet riu Tennessee.[9][10] El proyecte de Timberlake va contar inicialment en l'ajuda del Congrés i l'inversió de l'empresa nortamericana de fabricació aeroespacial Boeing Corporation. En 1974, l'assamblea llegislativa de l'estat de Tennessee va propondre sense èxit un proyecte de llei per a convertir la zona de Timberlake en una ciutat. Boeing va determinar que el proyecte no era econòmicament viable i ho va retirar en 1975; els plans mai varen aplegar a materialisar-se.[6][11]
Adquisició de propietats i domini eminent
[editar | editar còdic]
El proyecte de l'assut de Tellico va requerir l'adquisició de casi 15.000 hectàrees de terreny per al seu desenroll. Es prevea que l'embassament creat per l'assut s'estenguera a lo llarc de 6.700 ha (16.500 acres), en 1.200 ha (2.900 acres) adicionals de reserva per al control d'inundacions. La TVA va destinar 6.700 hectàrees (16.500 acres) al desenroll residencial, recreatiu i industrial com a part del proyecte de ciutat planificada de Timberlake. Els terrenys restants varen servir com a zones de amortiguación entre les àrees de desenroll i l'embassament.[12] Quan la TVA va començar a dirigir-se als propietaris de la vall del Baix Tennessee per al desenroll de l'assut de Tellico, vàries de les comunitats que la TVA pretenia «modernisar» per mig d'este proyecte estaven en eixe moment en contacte en la major part de la societat moderna dels Apalaches a la que la TVA havia contribuït des dels anys trenta. Els membres de les comunitats ribereñas menys afectades per la modernisació varen reaccionar més positivament als plans de la TVA, en comparació a les comunitats més modernes. Els historiadors del proyecte han sugerit que la major part del personal de la TVA no comprenia la complexitat de les comunitats en les que s'inmiscuir en el proyecte Tellico, lo que va provocar una oposició més acalorada.[13]
.jpg){kind=link}
El proyecte Tellico es va donar a conéixer al públic ya en 1960, en reaccions similars a les de proyectes anteriors de la TVA. A mitan dels anys xixanta varen començar a celebrar-se reunions públiques per tota la vall del Chicotet Tennessee en espais cívics dels comtats de Loudon, Blount i Monroe per a abordar les preocupacions plantejades pels ciutadans sobre els proyectes de Tellico i Timberlake. En aquell moment, els responsables de la TVA no esperaven que el proyecte Tellico suscitara més que una oposició simbòlica.[14]En 1963, menuts grups de terratinents i empresaris de la vall del Chicotet Tennessee varen formar un grup comunitari conegut com l'Associació Fort Loudoun que s'oponia al proyecte Tellico. L'àmplia oposició local va sorgir en un fòrum públic celebrat el 22 de setembre de 1964 en la Greenback High School de la localitat de Greenback, situada en la vora oriental proposta per a l'embassament de Tellico. Varen assistir 400 residents i més del 90% va manifestar una forta oposició. Els assistents es varen mostrar hostils, percebent el proyecte Tellico com una intrusió. Un més despuix de la polèmica reunió en l'institut de Greenback, els contraris al proyecte Tellico varen crear un grup d'oposició major, l'Associació per a la Preservació del Chicotet Riu Tennessee. Este moviment va demostrar que l'oposició al proyecte «no es doblegaria fàcilment davant la poderosa presència de l'Autoritat del Valle del Tennessee».[13]
La fase d'adquisició de propietats del proyecte va requerir l'us del domini eminent, un dret llegal concedit a la TVA en la seua creació pel Congrés en 1933. Esta autoritat llegal permetia a la TVA fer-se en la propietat privada per a usos que la TVA considerava de benefici públic.[15] Molts propietaris preocupats per la confisc de terres varen informar de que el personal de la TVA proporcionava «llínees de pren» sobre l'alcanç de l'adquisició de terres privades que estava prevista. Molts varen considerar estes accions com una extrallimitació de l'autoritat de la TVA, lo que va provocar una major oposició pública al proyecte.[13] En comparació als primers proyectes hidroelèctrics de la TVA, la documentació dels residents que anaven a ser reubicats va ser deficient. Els funcionaris de la TVA no varen documentar el número exacte de famílies afectades, ni tan sols despuix d'iniciat el procés d'adquisició de propietats en 1963. Les estimacions inicials sugerien el trasllat de 600 famílies, mentres que l'número real s'acostava més a les 350 famílies. No es varen registrar els individus de cada una d'estes 350 famílies.[13] La majoria de les famílies a les que es va exigir que es traslladaren varen complir, pero tres propietaris que no varen voler varen ser desestajats pels U.S. Marshals i varen vore cóm les seues cases eren demolides mentres eren desestajats.[16] El proyecte Tellico també va tindre un impacte significatiu en l'agricultura, en 330 granges a lo llarc del riu Little Tennessee perdudes despuix de l'inundació.[17] En total, la TVA va gastar 25,5 millons de dólars en l'adquisició de terres.[2]
Ingenieria i construcció
[editar | editar còdic]
El proyecte d'ingenieria de l'assut de Tellico va consistir en una assut de gravetat de formigó de 180 m de llongitut per 39 m d'altura en comportes, una assut de terra de 760 m de llongitut i un canal navegable de 260 m de llongitut i 150 m d'esgambi que conectava l'embassament de Tellico en l'embassament de Fort Loudoun del riu Tenesi.[14] El propi assut va crear l'embassament de Tellico del chicotet riu Tennessee. L'embassament de Tellico té una capacitat total d'aigua de 576.800.000 m³ (467.600 acre⋅ft), una conca de drenage de 6.800 km² (2.627 milles quadrades) i una superfície d'aigua de 5.700 ha (14.200 acres).[18] A lo llarc de la costa de l'embassament propost, s'adquiririen uns 9.600 ha (23.600 acres) que es desbrossarían i nivellarien per al futur desenroll de zones residencials, comercials, industrials i recreatives.[19]
La construcció del proyecte Tellico va començar el 7 de març de 1967, en els treballs de desmonte de l'estructura principal de l'assut. Les obres de l'estructura de formigó de l'assut es varen completar en octubre de l'any següent.[20][21] Atres parts de l'assut construïdes en farcidura de terra es varen completar en agost de 1975, i el cabal del riu procedent del Little Tennessee original pronte va passar per les comportes de l'assut principal de formigó.[20] Al voltant d'eixa data, es varen completar els treballs en els assuts de ataguía per a ajudar a l'assut principal.[20] En el moment del tancament forçós de la construcció, els treballs en el Proyecte Tellico s'havien completat en casi un 90%, a banda de la neteja final del terreny, la preparació d'instalacions recreatives i un sistema de carreteres que estava casi terminat.[2][20]
En total, es varen destinar 63 millons de dólars a la construcció de l'assut de formigó i el aliviadero, l'assut principal de terra, les ataguías, les instalacions viàries i ferroviàries, la neteja de l'embassament, la reubicación de servicis públics, les carreteres d'accés, un canal en accés al riu Tennessee, instalacions d'us públic i millores generals del pati.[2][22] La major part d'esta finançació es va destinar a l'assut, més de 105 km de carreteres d'accés estatals, comarcals i locals, i tres proyectes de substitució de ponts a gran escala. La TVA també va invertir atres 3,6 millons de dólars en dos grans proyectes de carreteres en els que estava previst iniciar les obres despuix de la finalisació i obertura de l'estructura de l'assut de Tellico. Funcionaris del Departament de Transport de Tennessee varen expressar els seus dubtes sobre la finalisació de l'autopista Tellico Parkway (ruta estatal 444), un d'estos grans proyectes de carreteres.[2]
La TVA va rebre prop de 665.000 dólars en ingressos mentres el proyecte estava en marcha. La fusta talada per al proyecte va proporcionar 99.000 dólars i es varen arrendar terres de cultiu i vivendes expropiades per l'agència en uns ingressos propencs als 566.000 dólars.[2] Els costs de mà d'obra del proyecte varen ascendir a 24,7 millons de dólars, la major part d'ells associats a la construcció de l'estructura principal de l'assut de Tellico. Els servicis d'ingenieria, planificació i administració del proyecte varen costar 14,7 millons de dólars.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ This Tiny Fish’s Mistaken Identity Halted a Dam’s Construction (in (en)), New York Claves. "“There is, technically, no snail darter,” said Thomas Near, curator of ichthyology at the Yale Peabody Museum [...] the snail darter, Percina tanasi, is neither a distinct species nor a subspecies. Rather, it is an eastern population of Percina uranidea [...] early researchers “squinted their eyes a bit” when describing the fish, because it represented a way to fight the Tennessee Valley Authority’s pla to build the Tellico Dam"
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «The Tennessee Valley Authority: A Timeline of Controversy» (en en). Fall 2018 VT Intro to Appalachian Studies. Consultat el 2024-09-02.
- ↑ tva.com. Tennessee Valley Authority.
- ↑ New York: Oxford University Press.
- ↑ Tennessee Valley Authority..
- ↑ 6,0 6,1 University of Tennessee. Boston College Law School.
- ↑ «Tellico Dam still generating debat» (en en). www.knoxnews.com. Consultat el 2024-09-02.
- ↑ 8,0 8,1 Boston College Law School. Knoxville, Tennessee: U.S. Government Printing Office.
- ↑ U.S. Government Accountability Office. U.S. Government Printing Office.
- ↑ Originally published in the Metro Pulse Online.
- ↑ Tennessee Encyclopedia. Tennessee Historical Society.
- ↑ Tellico Project Environmental Impact Statement · Volume 1. U.S. Government Printing Office.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Wheeler, William Bruce; McDonald, Michael J. (2004-11). TVA and the Tellico Dam: A Bureaucratic Crisis (en en), Univ. of Tennessee Press. ISBN 978-1-57233-370-3.
- ↑ 14,0 14,1 «A look back: Closing the Tellico Dam gates» (en en). The Advocate & Democrat. Consultat el 2024-09-03.
- ↑ McDonald, Michael J.; Muldowny, John (2002-06). TVA and the Dispossessed: The Resettlement of Population in the Norris Dam Area (en en), Univ. of Tennessee Press. ISBN 978-1-57233-164-8.
- ↑ The New York Claves..
- ↑ Eastern Connecticut State University.
- ↑ National Performance of Dams Program, National Inventory of Dams. Stanford University..
- ↑ Plater, Zygmunt Jan Broel (2013-06-18). The Snail Darter and the Dam: How Pork-Barrel Politics Endangered a Little Fish and Killed a River (en en), Yale University Press. ISBN 978-0-300-19526-2.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Knoxville, Tennessee: U.S. Government Printing Office..
- ↑ Knoxville, Tennessee: U.S. Government Printing Office. pp. I-1-1-I-1-5.
- ↑ Xlibris Corporation.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presa de Tellico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.