Astadhiai

Hinduismo

Aum

Doctrines Niaiá • Vaisesika Sankhia • Yoga Mimansá • Vedanta Ágama • Tantra • Sutra Stotra • Aduaita

Vedas Rig • Iáyur Sama • Átharva

Upanishad Aitareia-upanishad • Brijad-araniaka Chandoguia • Gopalá-tapani Isha • Kali-santarana Katha • Kena Mandukia  • Mukhia Muktika  • Yoga-tattua

Èpica Majábharata • Ramaiana

Atres escritures Smriti • Sruti Bhagavad-guitá • Purana Sutras • Pancha-ratra Divia-prabandha • Dharma-sastresa

El Aṣṭādhyāiī (fins de el IV) és un text sobre la gramàtica del sánscrito compost pel llingüiste indi Pāṇini (fl. sigle IV a. C.). Estos huit llibres contenen uns 8000 sutras o ‘aforisme’, l'encadenament dels quals posseïx un notable rigor.

Etimologia

Aṣṭādhyāiī significa ‘de huit llibres’ (sent aṣṭa: ‘huit’, i adhyāya: ‘capítul’). En anglés, este terme sánscrito s'adapta generalment com Ashtadhyayi.

Datació

Pāṇini va escriure el Aṣṭādhyāiī en Gandhara, despuix de l'época de Buda (420-368 a. C.) i abans de la primera menció de la mort de Panini (per un lleó), en el Pancha-tantra (cap al 200 a. C.).