Anar al contingut

Astragalus faurei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Astragalus faurei és una planta de la família de les leguminosas.

Descripció

[editar | editar còdic]

Planta vivaz, erecta, coberta de pèls negres i blancs. Fulls imparipinnadas, en 15-22 parells de folíols; estípulas no aglutinades entre sí, llaugerament adherides al pecíol; folíols oblongos, llaugerament obtusos, a sovint plegats longitudinalmente, fes glabro, envés hirsuto. Inflorescència en arracada fluix, pedunculado. Cáliz persistent, hirsuto, en pèls negres. Corola groc sofre. Llegum globulosa, ovoide, coriácea, glabra.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Endèmica de Marroc oriental i d'Argèlia occidental. Habita en roques calcáreas de zones montanyoses baixes. En bioclimas semiáridos, templats i en el pis termomediterráneo.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Astragalus faurei va ser descrita per René Charles Maire i publicat en Bulletin de la Société d'Histoire Naturelle de l'Afrique du Nord 23: 179. 1932.[2]

Etimologia

Astragalus: nom genèric derivat del grec clàssic άστράγαλος i després del Llatí astrăgălus aplicat ya en l'antiguetat, entre atres coses, a algunes plantes de la família Fabaceae, per la forma cúbica de les seues llavors paregudes a un os del peu.[3]

faurei: epítet

sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Benabid, A. (2000). , Paris:Ibis. ISBN ISBN 2-910728-13-7.
  2. «Astragalus faurei». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 d'abril de 2013.
  3. Astragalus en Flora Ibèrica

Bibliografia

[editar | editar còdic]

  1. JAHANDIEZ, I. & R. MAIRE (1932). Catalogue dones Plantes du Maroc. [vol. 2] Minerva, Lechevalier éds., Alger. [p.412]
  2. Contr.1414, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 24: 210 (1932).
  3. Contr.1224b, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. : 178 (1932).
  4. QUÉZEL, P. & S. SANTA (1962). NOUVELLE FLORE DE L'ALGÉRIE et dones régions désertiques méridionales. vol. [1] CNRS., Paris. [p.554]
  5. AGERER-KIRCHHOFF, C. (1976). Revision von Astragalus L. sect. Astragalus (Leguminosae). Boissiera 25: [101]
  6. GREUTER, W., H. M. BURDET & G. LONG (ed.) (1989). MED-CHECKLIST. [vol. 4] Conservatoire & Jardin botaniques de la Ville de Genève. [p.46]
  7. FENNANE, M. & M. IBN TATTOU (2005). Flore vasculaire du Maroc. Inventaire et chorologie. Trav. Inst. Sci. Univ. Mohammed V, Sér. Bot. 37: [189]
  8. FENNANE, M., M. IBN TATTOU, A. OUYAHYA & J. EL OUALIDI (éd.) (2007). Flore Pratique du Maroc [vol. 2] Fl. Prat. Maroc 2: [80]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons