Astyanax dissimilis
Astyanax dissimilis és una espècie de peix d'aigua dolça que integra el gènero Astyanax, de la família Characidae, els integrants de la qual són denominades comunament mojarras o lambaríes. Habita en ambients aquàtics templat-càlits del centre-este de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2010 pels ictiólogos brasileños Júlio César Garavello i Francisco Azevedo de Arruda Sampaio.[1]
- Localitat i eixemplar tipo
La localitat tipo assignada és: riu Canoinhas, afluent del riu Iguazú, prop del pont de la carretera BR 280 de Mafra a Itaiópolis, Canoinhas, estat de Santa Catarina, Brasil. L'eixemplar tipo és el catalogat com MZUSP 105969; és un mascle que va medir 62,8 mm. Va ser capturat el 2 d'abril de 1985 pels colectors N. A. Menezes, S. Weitzman i F. A. A. Sampaio.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el nom genèric Astyanax prové de Astianacte, un personage de la mitologia grega que va estar involucrat en la guerra de Troya; era fill d'Héctor i d'Andrómaca, i net de Príamo, rei de Troya. El nom específic dissimilis deriva de la paraula en llatí dissimile que significa 'no és similar', en alusió a les diferències que presenta esta espècie en relació en les restants Astyanax del Iguazú.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Astyanax dissimilis posseïx una llongitut que oscila entre 38,2 i 93,0 mm. La llínea lateral exhibix de 36 a 38 escamas perforades. Es distinguix dels seus congèneres de la conca per la combinació dels següents caràcters: infraorbital 3 no està en contacte en el preopérculo, deixant una zona nueta que correspon aproximadament a 1/5 a 1/4 de l'altura de l'infraorbital 3; série externa del premaxilar en 2 a 5, generalment 4 dents tricúspides; dents no sínfisis en la série interna del premaxilar en 5 cims que formen un arc des d'una vista ventral; maxilar en 0 a 3, per lo general 1 dent; presenta una dèbil, estreta i allargada barra vertical humeral.[1]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en cursos fluvials d'aigües templat-càlides en el centre-este de Sudamérica, corresponents a la conca de l'Argent, en la subcuenca del riu Alt Paraná, i d'esta en la conca del riu Iguazú (a on es troba àmpliament distribuïda), en els estats de Paraná (suroest) i Santa Catarina (noroest), surest de Brasil. També viu en aigües argentinas, en el nordest d'eixe país, en l'extrem nort de la regió mesopotámica, en la part septentrional de la província de Missions.[2] El Paraná és un dels rius formadors del Riu de l'Argent, el qual bolca les seues aigües en el oceà Atlàntic.
Ecorregionalmente esta espècie és un endemisme de la ecorregión d'aigua dolça Iguazú.[3]
Este riu descendix des de la Serra do Mar fins al Paraná formant ràpits, cascades i catarates, la major de totes són el conjunt denominat catarates del Iguazú, de prop de 80 metros de desnivell, en proximitats de la seua desembocadura. Estos accidents fluvials han segut barreres infranquejables per a les comunitats ícticas que viuen en cada tram, sent especialment determinant el gran bot ya citat, puix va representar l'impossibilitat de que la ictiofauna del riu Paraná poguera conquistar el restant del curs del Iguazú, #lo que ha permés que durant 22 millons d'anys es desenrollen i completen processos d'especiación, #lo que es va traduir en una biocenosis notablement rica en endemismes, els que alcancen a compondre, en el tram mig del riu, el 80 % del total de les espècies presents.[4][5][6]
En el Iguazú, aigües dalt de les catarates homònimes, habiten atres espècies del gènero Astyanax: A. bifasciatus, A. longirhinus, A. minor, A. serratus, A. ita, A. totae, A. varzeae, A. jordanensis i A. gymnogenys. Cap d'elles habita en el curs del riu Paraná.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2010).Brazilian Journal of Biology.70(3)
- ↑ Casciotta, J.; A. Almirón, L. Ciotek, P. Giorgis, O. Říčan, L. Piálek, K. Dragová, I. Croci, M. Montes, J. Iwaszkiw, & A. Ponts (2016). Visibilizando lo invisible. Un relevamiento de la diversitat de peixos del Parc Nacional Iguazú, Missions, Argentina. Història Natural 6 (2): 5-77.
- ↑ worldwildlife: freshwater ecoregions.
- ↑ Sampaio, F., & Garavello, J. (1986). Nota preliminar sobre a ictiofauna dona bacia do rio Iguaçu, Paraná, Brasil. I. Characoidei (Pisces, Ostariophysi). In Congresso Brasileiro de Zoologia (Vol. 13, p. 128).
- ↑ Agostinho, A. A., Gomes, L. C., Suzuki, H. I., & Júlio Jr, H. F. (1999). Riscs dona implantação de cultius de espécies exòtiques em tancs-rets em reservatórios do Rio Iguaçu. Caderno de Biodiodiversidade, 2(2), 1-9.
- ↑ Sampaio, F. A. A. (1988). Estudos taxonômicos preliminars dos Characiformes (Teleostei, Ostariophysi) dona bacia do rio Iguaçu, com comentários sobre o endemisme dessa fauna. São Carlos: Universidade Federal de São Carlos, 1988. 175p. Dissertação (Mestrado em Genètica i Evolução) – Universidade Federal de São Carlos.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astyanax dissimilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.