Astyanax xiru
Psalidodon xiru és una espècie de peix d'aigua dolça que integra el gènero Psalidodon, de la família Characidae, els integrants de la qual són denominats comunament mojarras o lambaríes. Habita en ambients aquàtics templats del centre-este de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 2013 pels ictiólogos Carlos A. S. de Lucena, Jonas Blanco Castro i Vinicius A. Bertaco.[1]
- Localitat i eixemplars tipo
La localitat tipo és: «Brasil, Riu Gran del Sur, Sapiranga, riu Feitoria, conca del riu Vaig caure, en les coordenades: </noinclude>». El holotip és el catalogat com: MCP 19986, el qual va medir 95,7 mm. Va ser colectado en maig de 1996 per D. Jacobus, L. F. B. Moreira i G. von Mülhen.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Psalidodon es construïx en paraules en el idioma grec, en a on: psali forma diminutiva de psalis, significa ‘tijeras’ i odon és ‘dents’. El terme específic xiru còpia a un epítet específic del idioma tupí-guaraní, i que s'ampra per a denominar a un vell sabio indi. És també una paraula utilisada en el tractament personal entre els pobladors de les àrees rurals de Riu Gran del Sur.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Psalidodon xiru, de la mateixa manera que P. dissensus, té la regió predorsal escamada. De la mateixa manera que esta última té les dents de la série externa del premaxilar pentacuspidados mentres que els de la série interna són heptacuspidados, té una dent de la mandíbula tri o pentacuspidado; presenta de 18 a 23 ràdios ramificados en l'aleta anal i dos taques humerales. Li la diferencia per ser una espècie relativament baixa (32,5 a 37,5 % de la llongitut estàndar), mentres que A. procerus té una major altura corporal (38,3 a 46,0 % de la llongitut estàndar).[1]
Distribució
[editar | editar còdic]Es distribuïx en el centre-este d'Amèrica del Sur, sent endèmic de la conca de la estany dels Ànets (pertanyent a la pendent costera, atlàntica) i en la conca de l'alt riu Uruguai,[1] pertanyent a la conca de l'Argent, les aigües del qual també apleguen al oceà Atlàntic, via el Riu de l'Argent.
En el sur del Brasil viu en els estats de Riu Gran del Sur i Santa Catarina.
Si ben era possible que habitara en afluents del riu Uruguai en el nordest de l'Argentina, ya que partix del material amprat per a la seua descripció havia segut capturat en una localitat molt pròxima a la frontera de la província de Missions —a 6700 metros en llínea recta—, sobre un afluent del limítrof riu Pepirí Guazú (riera Lageado Gran, a al voltant de 3 km de Linha Santana, sobre una desviació de la SC-493, la ruta que unix Santa Helena en Belmonte i Descans, en les coordenades: </noinclude>),[1] encara no hi havia colectas concretes en l'Argentina, fins que en 2016 varen ser publicades captures de l'espècie en varis cursos compresos en l'única porció del territori argentí inclosa en la ecorregión d'aigua dolça Alt Uruguai: riera Yabotí-Mini i el seu afluent riera Sant Joan; rieres Fortalea, Ovella Negra i Trigueño, afluents de la riera Yabotí-Guazú; i riu Pepirí-Guazú.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (2013).Neotropical Ichthyology.11(3)
- 537-552.
- ↑ Casciotta, J., A. Almirón, Š. Říčanová, K. Dragová, L. Piálek & O. Říčan (2016): First record of Astyanax xiru Lucena, Castro & Bertaco, 2013 (Characiformes: Characidae) from the ric Uruguai basin of Argentina. Ichthyological Contributions of PecesCriollos 42: 1-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Astyanax xiru.
Wikispecies té un artícul sobre Astyanax xiru.- Este artícul conté una traducció derivada de «Psalidodon xiru» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.