Anar al contingut

Ataüt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ataüt
Ataüt del canceller Najti (ca. 1950-1900 a. C.). Trobat en Asiut. Dinastia XII. Imperi Mig.

Un ataüt (del àrap التابوت , at-tābūt; «caixó», «cofre»; este del arameo tēbūtā, este del hebreu tēbāh, i este del egipcíac ḏb't) és una caixa, ordinàriament de fusta, a on es deposita un cadàver per a dur-ho a enterrar.[1] S'utilisa en ritos funeraris de el XXI.

Història

[editar | editar còdic]

Des de temps remots el home ha buscat una forma de preservar els cossos d'aquells morts que tenien un valor significatiu en vida. Algunes cultures de l'antiguetat depositaven el cadàver en una tarima per a que quedara exposta als elements i en atres casos (com encara es fa en l'Índia) s'incineraven.

Quan el home d'acort a les seues creències va requerir preservar el cos i protegir-ho dels elements va concebre l'idea d'un element funerari que tinguera eixes condicions, com a grans vasijas de greda cuita que el cadàver es colocava en posició fetal a l'interior, també varen ser fets d'argila i de pedra o fusta en forma de caixa, o antropomorfa, com va ser en el cas de la cultura egipcíaca. En atres cultures s'utilisaven envoltura en forma de balas funeraris o estores vegetals, en la finalitat de resguardar el cadàver.

En l'actualitat

[editar | editar còdic]
Una rèplica de l'ataüt d'Abraham Lincoln
El principal doliente del vell pastor (Edwin Landseer, 1837)
Vore també: fèretre

Actualment és una caixa, que pot ser de diferents materials, normalment de fusta barnizada o en acabament rústic; també de cartó per a abaratir costs i per raons ecològiques,[2][3] en la que es deposita el cadàver per a protegir-ho en la seua exposició, transport i enterre. Un ataüt es concep en l'idea de protegir el cos de l'entorn inmmediato i que els seus restants no es dispersen i com una forma de demostrar consideració i respecte al difunt.

Els ataüts tenen generalment imàgens, relleus o talles en alusió a les creències que professava en vida el finat.

Existixen ataüts ecològics, ataüts per a crematori, ataüts de metal, de fusta, de canya de bambú, de paper, de cristal, de cartó en diferents estils.

Actualment, el terme ataüt pot considerar-se sinònim de fèretre. A voltes, també s'utilisa la paraula sarcòfec en texts de la història antiga.

Existix tota una indústria entorn a la construcció d'ataüts, es fabriquen de fusta elaborada i barnizada, en un acolchado en el seu interior, que pot dur un vidre que s'usa solament una volta per al velatori, o be, poden ser semiabiertos. En alguns casos se'ls extrau l'aire per a evitar una descomposició ràpida i tenen accessoris com a caixes en que es depositen alguns objectes que varen ser valiosos per al mort estant en vida, posseïxen manillas de metal, abrazaderas, i en alguns molt suntuosos, posseïxen un interior de lux.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]