Atac de preimage
En el camp de la criptografia, un atac de preimage cap a una funció hash criptográfica és aquell atac que intenta trobar un mensage en un hash específic. Una funció hash criptográfica deu poder resistir atacs al seu preimage (el conjunt de totes les entrades possibles).
En el context d'un atac, existixen dos tipos de resistència del preimage:
- resistència del preimage: per a pràcticament tots els valors preestablits, és computacionalment inviable trobar alguna entrada que done com a eixida dit valor; és dir, dau Plantilla:Var, és difícil trobar una Plantilla:Var tal que Plantilla:Var(Plantilla:Var) = Plantilla:Var.[1]
- resistència del segon preimage: per a un mensage d'entrada predefinit, és computacionalment inviable trobar un atre mensage que genere el mateix hash (el mensage d'eixida); dit d'una atra manera, donada una Plantilla:Var, és difícil trobar un atre mensage Plantilla:Var′ ≠ Plantilla:Var tal que Plantilla:Var(Plantilla:Var) = Plantilla:Var(Plantilla:Var′).[1]
Estos poden ser comparats a la resistència contra colisions, en la qual resulta inmanejable trobar per mig d'una computadora dos mensages distints Plantilla:Var i Plantilla:Var′ tal que tinguen el mateix hash; és dir, tal que Plantilla:Var(Plantilla:Var) = Plantilla:Var(Plantilla:Var′).[1]
El que una funció resistixca atacs de colisió implica que resistix atacs al segon preimage. La resistència del segon preimage implica la resistència del preimage solament si la cantitat d'entrades possibles de la funció hash pot ser considerablement més gran (per eixemple, dos voltes més) que la cantitat d'eixides possibles de la funció.[1] En canvi, un atac al segon preimge implica un atac de colisió (trivialmente, ya que, ademés de Plantilla:Var′, Plantilla:Var es coneix des de l'inici).
Atacs de preimage aplicats
[editar | editar còdic]Per definició, una funció hash ideal és aquella que té la característica de que la manera més ràpida de calcular un preimage o un preimage segon és per mig d'un atac de força bruta. Per a un hash de Plantilla:Var bits, este tipo d'atac té una complexitat de temps de 2Plantilla:Sup, la qual cosa es considera massa alt per a un tamany d'eixida usual (Plantilla:Var = 128 bits). Si dita complexitat és la més òptima que pot alcançar un adversari, es diu que la funció hash és resistent a un preimage. No obstant, hi ha un resultaldo matemàtic generalisat que establix que una computadora quàntica pot efectuar un atac preimage estructurat en , la qual cosa a la seua volta implica que es pot efectuar un preimage segon,[2] i, per lo tant, un atac de colisió.
És possible trobar atacs de preimage més ràpits si s'aplica el criptoanálisis a certes funcions hash, pero estos atacs solament apliquen a dites funcions. Alguns atacs notables han segut descoberts, pero encara no són pràctics. De ser descobert, un atac preimage pràctic afectaria en gran manera els protocols utilisats en internet. En este context «pràctic» significa que l'atac pot ser eixecutat per un adversari que posseïxca una cantitat raonable de recursos.
Tots els atacs pràctics o casi pràctics coneguts contra[3][4] MD5 i SHA-1 són ataques de colisió.[5] En general, un atac de colisió és més senzill de realisar que un atac al preimage, ya que no conté la restricció d'algun valor fix (es poden utilisar dos valors qualssevol per a generar la colisió). La complexitat de temps d'un atac de colisió per mig de força bruta, a diferència de l'atac de preimage, és solament .
Atacs en espai de preimage reduït
[editar | editar còdic]La inviabilidad d'un atac al primer preimage d'una funció hash ideal assumix que el conjunt de tots els mensages d'entrada possibles és massa gran per a una busca per força bruta. No obstant, si se sap que un valor hash determinat va ser produït per un conjunt d'entrades que és relativament chicotet o que està ordenat per provabilitat en alguna manera, llavors pot ser efectiu un atac de força bruta. El que siga o no pràctic depén de la cantitat d'entrades possibles i el cost o velocitat de computar la funció hash.
Un eixemple comú és l'us de valors hash per a almagasenar senyes per a validar contrasenyes, açò per a l'autenticació d'usuaris. En lloc d'almagasenar les contrasenyes en forma directa, un sistema de control d'accés almagasena els valors hash de les contrasenyes. Quan l'usuari o usuària solicita accés, la contrasenya que ingressen pansa per la funció hash i és comparada en el valor almagasenat. Si les senyes de validació són furtats, l'atacant únicament podrà accedir als valors hash i no a les contrasenyes. No obstant, gran part dels usuaris elegixen contrasenya de forma predible, i ademés moltes contrasenyes són lo suficientment curtes que és possible revisar totes les combinacions possibles si s'usen hashes ràpits, inclús si el hash resistix atacs al seu preimage.[6] S'han creat funcions hash especials, cridades funcions de derivació de claus, que busquen ralentisar les busques.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rogaway, P.; Shrimpton, {{{nom2}}} (2004). «Cryptographic Hash-Function Basics: Definitions, Implications, and Separations for Preimage Resistance, Second-Preimage Resistance, and Collision Resistance», Fast Software Encryption, Springer-Verlag, pp. 371–388. doi:10.1007/978-3-540-25937-4_24. ISBN 978-3-540-22171-5.
- ↑ Daniel J. Bernstein. «Quàntum attacks against Blue Midnight Wish, ECHO, Fugue, Grøstl, Hamsi, JH, Keccak, Shabal, SHAvite-3, SIMD, and Skein». Universitat d'Illinois en Chicago. Consultat el 2020-03-29.
- ↑ Bruce Morton. «Why We Need to Move to SHA-2». Certificate Authority Security Council.
- ↑ «Google Online Security Blog: Announcing the first SHA1 collision». Consultat el 2017-02-23.
- ↑ «MD5 and Perspectives».
- ↑ «25-GPU cluster cracks every standard Windows password in <6 hours». Ars Technica. Consultat el 2020-11-23.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ataque de preimage» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.