Anar al contingut

SHA-1

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En criptografia, SHA-1 (Secure Hash Algorithm 1) és una funció hash que pren una entrada i produïx un valor hash de 160 bits (20 bytes) conegut com resumixen de mensage, que generalment es representa com 40 dígits hexadecimals. Va ser dissenyat per l'Agència de Seguritat Nacional dels Estats Units (NSA) i és un Estàndars Federals de Processament d'Informació de EE. UU.[1] Encara que l'algoritme ha segut trencat criptográficamente,[2][3][4][5][6][7][8] seguix sent àmpliament utilisat.


Des de 2005, SHA-1 no es considera segur front a adversaris en majors recursos,[9] i en 2010, moltes organisacions varen recomanar la seua substitució.[8][10][11] l'Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia (NIST) va desaconsellar formalment l'us de SHA-1 en 2011 i va prohibir el seu us per a firmes digitals en 2013, declarant que deuria eliminar-se completament per a 2030.[12] A partir de 2020, els ataques de prefix elegit contra SHA-1 són pràctics.[4][6] Per lo tant, es recomana eliminar SHA-1 dels productes lo abans possible i, en el seu lloc, utilisar SHA-2 o SHA-3. La substitució de SHA-1 és urgent a on s'utilise para firmes digitals.


En 2017, els principals navegadors web varen deixar d'acceptar certificats SSL basats en SHA-1.[2][7][13] En febrer d'eixe mateix any, el CWI d'Ámsterdam i Google varen anunciar que havien realisat un atac de colisió contra SHA-1, publicant dos archius PDF diferents que generaven el mateix hash SHA-1.[14][15][16] No obstant, SHA-1 seguix sent segur para HMAC.[17]

Microsoft va deixar d'admetre la firma de còdic SHA-1 para Windows Update el 3 d'agost de 2020,[18] lo que també va finalisar efectivament les actualisacions per a versions de Windows que no s'hagen actualisat a SHA-2, com Windows 2000 fins a Vista, aixina com versions de Windows Server des de Windows 2000 Server fins a Server 2003.

Desenroll

[editar | editar còdic]
Una iteración dins de la funció de compressió SHA-1: - A, B, C, D i I són paraules de 32 bits de l'estat; - F és una funció no llineal que varia; - ⋘𝑛 denota una rotació de bits a l'esquerra per n posiciones, a on n varia en cada operació; - Wt és la paraula de mensage expandida de la ronda t; - Kt és la constant de la ronda t; - denota una suma mòdul 232.

SHA-1 produïx un resum de mensage basat en principis similars als usats per Ronald L. Rivest del MIT en el disseny dels algoritmes de resum de mensages MD2, MD4 i MD5, pero genera un valor hash major (160 bits front a 128 bits).

SHA-1 va ser desenrollat com a part del proyecte Capstone del Govern de EE. UU.[19] L'especificació original de l'algoritme es va publicar en 1993 baix el títul Secure Hash Standard, FIPS PUB 180, per l'agència d'estàndarts del govern de EE. UU., NIST (Institut Nacional d'Estàndarts i Tecnologia).[20][21] Esta versió ara sol cridar-se SHA-0. Va ser retirada per la NSA poc despuix de la seua publicació i va ser reemplaçada per la versió revisada, publicada en 1995 en FIPS PUB 180-1 i comunament denominada SHA-1. SHA-1 diferix de SHA-0 solament per una rotació de bits en la programació de mensages del seu funció de compressió. Segons la NSA, açò es va fer per a corregir una falla en l'algoritme original que reduïa la seua seguritat criptográfica, pero no varen proporcionar més explicacions.[22][23] Les tècniques disponibles públicament varen demostrar una vulnerabilitat de SHA-0 en 2004, ans que es comprometera SHA-1 en 2017.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Criptografia

[editar | editar còdic]

SHA-1 forma partix de vàries aplicacions i protocols de seguritat àmpliament utilisats, inclosos TLS i SSL, PGP, SSH, S/MIME i IPsec. Estes aplicacions també poden usar MD5; abdós, MD5 i SHA-1, descendixen de MD4.


SHA-1 i SHA-2 són els algoritmes hash requerits per llei per al seu us en certes aplicacions del govern de EE. UU., inclosos atres algoritmes i protocols criptográficos, per a la protecció d'informació sensible no classificada. FIPS PUB 180-1 també encorajava l'adopció i us de SHA-1 per organisacions privades i comercials. SHA-1 està sent retirat de la majoria dels usos governamentals; el NIST va declarar: "Les agències federals deuen deixar d'usar SHA-1 para... aplicacions que requerixquen resistència a colisions tan pronte com siga pràctic, i deuen usar la família de funcions hash SHA-2 per a estes aplicacions despuix de 2010",[24] encara que més vesprada es va relaixar per a permetre l'us de SHA-1 per a verificar firmes digitals i sagells de temps antics.[24]

Una de les principals motivacions per a la publicació del algoritme de hash segur va ser l'estàndart de firma digital, en el que s'incorpora.

Les funcions hash SHA s'han utilisat com a base per als sifrats per bloc SHACAL.

Integritat de les senyes

[editar | editar còdic]

Els sistemes de control de revisions com Git, Mercurial i Monotone utilisen SHA-1, no per motius de seguritat, sino per a identificar revisions i assegurar que les senyes no han canviat per una corrupció accidental. Linus Torvalds va dir sobre Git en 2007:

Si tens corrupció en el disc, si tens corrupció en la DRAM, si tens algun tipo de problema, Git ho notarà. No és una qüestió de possibilitats, és una garantia. Pots tindre persones que intenten ser malicioses, pero tindran èxit. [...] Ningú ha pogut trencar SHA-1, pero el punt és que SHA-1, pel que fa a Git, ni tan sols és una característica de seguritat. És purament un chequeo de consistència. Les parts de seguritat estan en atres llocs, per lo que moltes persones assumixen que, ya que Git utilisa SHA-1 i SHA-1 s'usa per a coses criptográficamente segures, pensen que, està be, és una gran característica de seguritat. No té res a vore en la seguritat, és solament el millor hash que pots obtindre... Et garantise que, si poses les teues senyes en Git, pots confiar en el fet de que cinc anys despuix, despuix d'haver segut convertits del teu disc dur a DVD a qualsevol nova tecnologia i ho vares copiar, cinc anys despuix pots verificar que les senyes que obtens són exactament les mateixes senyes que vares posar. [...] Una de les raons per les que m'importa és que, per al kernel, vàrem tindre una brecha en un dels llocs de BitKeeper a on les persones varen intentar corromper els repositoris del còdic font del kernel.[25]

No obstant, Git no requerix la resistència al segon preimagen de SHA-1 com una característica de seguritat, ya que sempre preferirà mantindre la versió més antiga d'un objecte en cas de colisió, evitant que un atacant sobrescriba archius de manera furtiva.[26] Els atacs coneguts (fins a 2020) tampoc trenquen la resistència al segon preimagen.[27]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ National Institute of Standards and Technology (US).National Institute of Standards and Technology (U.S.).(NIST FIPS 180-4)doi:10.6028/nist.fips.180-4.Consultat el 2024-10-03.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The end of SHA-1 on the Public Web» (en en-us). Mozilla Security Blog. Consultat el 2024-10-03.
  3. ↑ «SHA-1 Broken - Schneier on Security» (en en). www.schneier.com. Consultat el 2024-10-03.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Critical flaw demonstrated in common digital security algorithm» (en en). Corporate NTU. Nanyang Technological University, Singapore. Consultat el 2024-10-03.
  5. ↑ «New Cryptanalytic Results Against SHA-1 - Schneier on Security» (en en). www.schneier.com. Consultat el 2024-10-03.
  6. ↑ 6,0 6,1 Leurent, Gaëtan; Peyrin, Thomas. «SHA-1 is a Shambles First Chosen-Prefix Collision on SHA-1 and Application to the PGP Web of Trust» (en en). Cryptology ePrint Archive, Report 2020/014.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Google will drop SHA-1 encryption from Chrome by January 1, 2017» (en en-us). VentureBeat. Consultat el 2024-10-03.
  8. ↑ 8,0 8,1 Stevens, Marc; Karpman, Pierre; Peyrin, Thomas. «The SHAppening: freestart collisions for SHA-1» (en en).
  9. ↑ Schneier, Bruce. «Cryptanalysis of SHA-1 - Schneier on Security». www.schneier.com. Consultat el 2024-10-03.
  10. ↑ «Hash Functions | CSRC | CSRC» (en en-us). CSRC | NIST. Archivat des d'el original, el 2011-06-25. Consultat el 2024-10-03.
  11. ↑ «SHA-1 Freestart Collision - Schneier on Security». Schneier on Security. Consultat el 2024-10-03.
  12. ↑ NIST.Consultat el 2024-10-03.
  13. ↑ «Microsoft to retire support for SHA1 certificates in the next 4 months» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 2024-10-03.
  14. ↑ «CWI, Google announce first collision for Industry Security Standard SHA-1» (en en). phys.org. Consultat el 2024-10-03.
  15. ↑ Advances in Cryptology – CRYPTO 2017.Springer International Publishing.
    570–596.doi:10.1007/978-3-319-63688-7_19.Consultat el 2024-10-03.
  16. ↑ Marc Stevens; Elie Bursztein; Pierre Karpman; Ange Albertini; Yarik Markov; Alex Petit Bianco; Clement Baisse. «Announcing the first SHA1 collision» (en en). Google Online Security Blog. Consultat el 2024-10-03.
  17. ↑ National Institute of Standards and Technology.(NIST SP 800-57pt1r5)doi:10.6028/nist.sp.800-57pt1r5.Consultat el 2024-10-03.
  18. ↑ «SHA-1 Windows content to be retired August 3, 2020» (en en). TECHCOMMUNITY.MICROSOFT.COM. Consultat el 2024-10-03.
  19. ↑ «Q150: What is Capstone?». x5.net. Consultat el 2024-10-03.
  20. ↑ International Conference on Advances in Computing; Selvarani R, {{{nom2}}}; Kumar, {{{nom3}}} (2013). Proceedings of International Conference on Advances in Computing (en en), Springer-Verlag. ISBN 978-81-322-0740-5.
  21. ↑ Secure Hash Standard, Federal Information Processing Standards Publication FIPS PUB 180, National Institute of Standards and Technology, 11 de maig de 1993.
  22. ↑ «Proposed Revision of Federal Information Processing Standard (FIPS) 180, Secure Hash Standard» (en en). Federal Register. Consultat el 2024-10-03.
  23. ↑ «Where ca I find a description of the SHA-0 hash algorithm?» (en en). Cryptography Stack Exchange. Consultat el 2024-10-03.
  24. ↑ 24,0 24,1 «NIST Policy on Hash Functions - Hash Functions | CSRC | CSRC» (en en-us). CSRC | NIST. Consultat el 2024-10-03.
  25. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  26. ↑ Torvalds, Linus. «'Re: Starting to think about sha-256?' - MARC». marc.info. Consultat el 2024-10-03.
  27. ↑ «openpgp: Pass the hash alguna cosa's security reqs to Policy::signature. (35119b75) · Commits · sequoia-pgp / sequoia · GitLab» (en en). GitLab. Consultat el 2024-10-03.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=SHA-1&oldid=835806»