Sifrat per blocs

En criptografia, una unitat de sifrat per blocs (en inglés: block cipher) és una unitat de sifrat de clau simètrica que opera en grups de bits de llongitut fixa, cridats blocs, aplicant-los una transformació invariante. Quan realisa sifrat, una unitat de sifrat per blocs pren un bloc de text pla o clar com a entrada i produïx un bloc d'igual tamany de text sifrat. La transformació exacta és controlada utilisant una segona entrada — la clave secreta. El dessifrat és similar: s'ingressen blocs de text sifrat i es produïxen blocs de text pla.
Per a sifrar mensages més llarcs que el tamany del bloc, s'utilisa un modo d'operació.
Les unitats de sifrat per blocs es diferencien de les unitats de fluix de sifrat que un fluix de sifrat treballa sobre dígits individuals, un despuix de l'atre, i la transformació varia durant el procés de sifrat. La diferència entre els dos tipos d'unitats és alguna cosa difusa, ya que una unitat de sifrat per blocs pot ser operada en un modo que permet utilisar-la com una unitat de fluix de sifrat, a on en lloc de dígits s'opera en blocs.
Eixemples
[editar | editar còdic]Vejam alguns eixemples de sifrats per bloc:
- Data Encryption Standard, conegut per les seues sigles DES va ser un disseny d'unitat de sifrat per blocs de gran influència. Va ser desenrollat i publicat per IBM i publicat com a estàndar en 1977.
- Advanced Encryption Standard, conegut per les seues sigles AES, és un successor de DES, adoptat en 2001.
- Sifrat afí per blocs
- International Data Encryption Algorithm (IDEA)
- RC2
- RC5
- KHUFU
- KHAFRE
- GOST
- SAFER
- Blowfish
- Akelarre
- FEAL
- Skipjack
- Triple DES
Esquema de farcidura
[editar | editar còdic]l'esquema de farcidura de sifrat per blocs resol el fet de que el tamany del mensage en clar no siga múltiple del tamany de bloc. El sistema de reblit permet conseguir que el text en clar "reblit" siga múltiple del tamany del bloc. Per eixemple podríem reblir en zeros al final, en zeros al principi, o repetint l'última lletra al final. El sistema de reblit més usat és l'establit en l'estàndart... PKCS#5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cifrado por bloques» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.