Seguritat de la capa de transport

Seguritat de la capa de transport (en inglés: Transport Layer Security, TLS) i el seu antecessor Secure Sockets Layer (SSL; en espanyol capa de ports segurs) són protocols criptográficos, que proporcionen comunicacions segures per una ret, comunament Internet. El protocol TLS és el successor de SSL (1995), introduït en 1999 en una versió millorada de SSL 3.0 (que al principi es va cridar SSL 3.1). La versió actual és TLS 1.3 (a partir de 2018). Les versions de SSL estan desactualizadas i es consideren insegures. S'usen certificats X.509, i per lo tant criptografia asimètrica per a autenticar a la contraparte en qui s'estan comunicant, i per a intercanviar una clau simètrica. Esta sessió és després usada per a sifrar el fluix de senyes entre les parts. Açò permet la confidencialitat del mensage, còdics d'autenticació de mensages per a integritat i com un producte lateral, autenticació del mensage. Vàries versions del protocol estan en aplicacions àmpliament utilisades com navegació web, correu electrònic, fax per Internet, mensageria instantànea i veu-sobre-IP (VoIP). Una propietat important en este context és forward secrecy, per a que la clau de curta vida de la sessió no puga ser descoberta a partir de la clau asimètrica de llarc determini.

TLS és un protocol d'Internet Engineering Task Force (IETF), definit per primera volta en 1999, que va ser actualisat en el RFC 5246 (agost de 2008) i en RFC 6176 (març de 2011). Es basa en les especificacions prèvies de SSL (1994, 1995, 1996) desenrollades per Netscape Communications per a agregar el protocol HTTPS al seu navegador Netscape Navigator. La seua última versió, TLS 1.3, va ser definida en agost de 2018.

Descripció

SSL proporciona autenticació i privacitat de l'informació entre extrems sobre Internet per mig de l'us de criptografia. Habitualment, solament el servidor és autenticado (és dir, es garantisa la seua identitat) mentres que el client es manté sense autenticar.

SSL implica una série de fases bàsiques:

• Negociar entre les parts l'algoritme que s'usarà en la comunicació
• Intercanvie de claus públiques i autenticació basada en certificats digitals.
• Sifrat del tràfic basat en sifrat simètric.

Durant la primera fase, el client i el servidor negocien qué algoritmes criptográficos es van a usar.

Les implementacions actuals proporcionen les següents opcions:

• Per a criptografia de clau pública: RSA, Diffie-Hellman, DSA (Digital Signature Algorithm) o Fortezza.
• Per a sifrat simètric: RC2, RC4, IDEA (International Data Encryption Algorithm), DES (Data Encryption Standard), Triple DES i AES (Advanced Encryption Standard).
• En funcions hash: MD5 o de la família SHA.

Història i desenroll

Protocol	Publicació
SSL 1.0	Plantilla:Cela
SSL 2.0	1995
SSL 3.0	1996
TLS 1.0	1999
TLS 1.1	2006
TLS 1.2	2008
TLS 1.3	2018

API de Secure Network Programming

Els primers esforços d'investigació cap a la seguritat de la capa de transport varen incloure l'interfaç de programació d'aplicacions (API, per la seua sigla en anglés) de Secure Network Programming (SNP), la que en 1993 va explorar la possibilitat de tindre una API de capa de transport segura similar als sockets Berkeley, per a facilitar la retroadaptación de les aplicacions de ret preexistentes en mides de seguritat.

SSL 3.0

El protocol SSL va ser desenrollat originalment per Netscape. La versió 1.0 mai es va entregar públicament; la versió 2.0 es va presentar en febrer de 1995 pero "contenia una cantitat de falles de seguritat que al final varen dur al disseny de la versió SSL 3.0". Dita versió, presentada en 1996, va anar un redisseny complet del protocol produït per Paul Kocher, qui va treballar en els ingeniers de Netscape Phil Karlton i Alan Freier. Les versions més noves de SSL/TLS estan basades en SSL 3.0. El borrador de 1996 de SSL 3.0 va ser publicat per l'IETF com l'històric RFC 6101. En octubre de 2014, es va detectar una nova vulnerabilitat sobre el protocol SSL en la seua versió 3.0, la Vulnerabilitat de Poodle.

TLS 1.0

TLS 1.0 va ser definit en el RFC 2246 en giner de 1999 i és una actualisació de SSL versió 3.0. Com diu el RFC, "les diferències entre este protocol i SSL 3.0 no són dramàtiques, pero són suficientment significatives com per a impedir l'interoperabilidad entre TLS 1.0 i SSL 3.0". TLS 1.0 inclou una forma en la qual l'implementació pot conectar-se en SSL 3.0, debilitant la seguritat.

TLS 1.1

TLS 1.1 va ser definit en el RFC 4346 en abril de 2006. És una actualisació de TLS 1.0. Les diferències més significatives inclouen:

• Agrega protecció contra atacs de CBC.
  • El vector d'inicialización (IV) implícit va ser reemplaçat per un IV explícit.
  • Canvi en el maneig dels errors de farcidura.
• Soport per al registre de paràmetros d'IANA.

TLS 1.2

TLS 1.2 va ser definit originalment en el RFC 5246 en agost del 2008. Es basa en una especificació posterior de TLS 1.1. Les majors diferències són:

• la combinació MD5-SHA-1 en la funció pseudoaleatoria (PRF) va ser reemplaçada per SHA-256, en l'opció d'usar les PRF especificades en la cipher-suite.
• la combinació MD5-SHA-1 en el mensage terminat va ser reemplaçada per SHA-256, sense l'opció d'usar algoritmes de hash específics per a la cipher-suite. No obstant, el tamany del hash en el mensage terminat és truncat a 96 bits.
• la combinació MD5-SHA-1 en l'element digitalment firmat va ser reemplaçada per un hash simple negociat durant el handshake, que per defecte és SHA-1.
• Millores en l'habilitat de clients i servidors per a especificar qué algoritmes de hash i de firma van a acceptar.
• Expansió del soport de sifres de sifrat autenticadas, usades majorment per a modo Galois/Counter (GCM) i modo CCM del sifrat en Advanced Encryption Standard (AES).
• Es varen agregar definició d'Extensions de TLS i de Ciphersuites de AES.

TLS 1.2 va ser despuix redefinit en el RFC 6176 de març de 2011 redactant el seu retrocompatibilidad en SSL i TLS per a que dites sessions jamai negocien l'us de SSL versió 2.0.

TLS 1.3

TLS 1.3 va ser definit en el RFC 8446 en agost de 2018. Està basat en l'anterior especificació TLS 1.2. Les principals diferències en TLS 1.2 inclouen:

• Un modo 0-RTT
• Retir de l'hora GMT.
• Fusiona soport d'ECC de el RFC 4492 pero sense curves explícites.
• Retira el camp de llongitut innecessària de l'entrada de AD a sifres AEAD.
• Canviar el nom de {Client, Servidor} KeyExchange a {Client, Servidor} KeyShare
• Afig un HelloRetryRequest explícita per a rebujar el del client
• Handshake revisat a fi de proporcionar el modo 1-RTT.
• Retir de grups DHE personalisats.
• Eliminat el soport per a la compressió.
• Eliminat el soport per a l'intercanvi de claus RSA estàtica i DH.
• Eliminat el soport per a sistemes de sifrat no AEAD.

Vore també

• Datagram Transport Layer Security
• HTTPS
• X.509
• Wireless Transport Layer Security
• Heartbleed
• Network Security Services] (NSS)

Bibliografia

• Wagner, David i Bruce Schneier, «Analysis of the SSL 3.0 Protocol», The Second USENIX Workshop on Electronic Commerce Proceedings, USENIX Press, November 1996, pp. 29-40.