Atalayes balleneras en Guipúscoa
Les atalayes balleneras en Guipúscoa, al nort d'Espanya sobre la mar Cantàbrica, varen ser llocs d'observació en les que un vigía donava avís als peixcadors del pas de les ballenes que es produïa entre octubre i març.[1]
La costa de Guipúscoa estava fitada d'atalayes en el seu corresponent atalayero que vigilava de dia o de nit pel bramido del cetáceo.
La caça de la ballena generava uns enormes beneficis econòmics per lo que es va desenrollar una ret d'atalayes balleneras en Guipúscoa. Ya des de l'any 1200 estan documentades la seua existència que perdurarien fins a el XVIII.[2]
L'importància de l'atalaya residia en la celeritat de l'avís per a capturar la presa alvançant-se a balleneros de pobles veïns ya que l'amo de l'assut era el que clavava el primer arpón.
En l'atalaya residia durant la temporada el atalayero. Per a complir tandes o descansar, s'alternaria en el seu treball en una atra persona o familiar. Treballava la horta propenca, i disponia de gallines, gos i poc més.
Descripció
[editar | editar còdic]La confraria de peixcadors de cada vila designava a un atalayero assalariat i li oferia la casa-refugie a on viure, lloc elegit per les seues excelents vistes sobre l'horisó i a la seua volta conectat en la zona de vida dels peixcadors als que donaria avís cada volta que divisara un assut.
La majoria de les atalayes eren construccions en pedra pero també les hi havia com barraques de fusta.
La cridada a ballena més freqüent era a toc de campana ya que moltes atalayes estaven adscrites a una ermita. També per signes visuals pel fòc o el fum.[3]
Les atalayes més significatives de Guipúscoa varen ser les següents:
- Fuenterrabía: Situada uns 100 m del lloc a on hui s'ubica el monument al rei Sancho III el Major de Navarra.
- Passages: En Passages Sant Joan
- Sant Sebastià disponia de dos atalayes: En el mont Urgull, en la part més alta, cap a la zona este de la costa i respecte a la ciutat.
- En el mont Ulía, la confraria de Passages de Sant Pedro va instalar en 1611 esta atalaya.
- Orio: Estava en la zona coneguda com Talaikoegia, situada sobre la punta de Aranarri.
- Zarauz: Podria estar en dos ubicacions. En Santa Bàrbara o en Talai-punta.
- Guetaria: En l'illa de Sant Antón
- Zumaya: Situat en Talaimendi.
- Deva: En la zona de l'ermita de Santa Catalina
- Motrico: Sobre la punta de Alkolea.
Esta ret d'atalayes va contribuir a que Guipúscoa fòra durant el XVI el principal territori mundial de la caça de ballenes.[4]
L'última ballena caçada en arpón en Guipúscoa va ser en 1878 entre Zarauz i Guetaria. El seu esquelet està expost en l'Aquarium de Sant Sebastià.[5]
En 1901 es va peixcar en Orio l'última ballena pero al no haver arponeros es va fer en dinamita.[6]En açò, va terminar la caça de ballenes en Guipúscoa. com a mínim des del sigle XI. Es coneix que el poble de Mutriku devia pagar com delme una ballena anual al regne de Navarra i a partir del sigle XIII al regne de Castella.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Atalayas balleneras en Guipúzcoa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.